Esteban és un habitual de Barcelona. La seva convicció pel nudisme el fa un ciutadà singular. En una societat on les modes passen, volen i es succeixen, l’opció del nudisme és minoritària però no per això la seva tria és la de posar-se uns pantalons i una camisa. ¿Ens escandalitza la nuesa? ¿Tenim por al propi cos? Una societat com la nostra tan pendent del culte al cos i l’aparença, posar límits a certes pràctiques resulta paradoxal. ¿Ens quedem amb el rostre d’admiració de la senyora de l’esquerre d’aquesta foto, amb la que fotografia l’acció de l’Esteban o amb cara de sorpresa de l’home de la dreta?