No m’ho penso gaire. No, no odio Barcelona si per Barcelona s’entén la ciutat. No m’agraden els pensaments únics però no puc odiar la meva ciutat, tan plena de vida, de tradicions (totes relatives i arbitràries, ja ho sé), de petites coses i petits moments que m’han fet persona i em fan viure.

No m’agrada la cultura del turista aborregat, ni la ciutat de l’excés especulatiu ni de les obres perpètues. Ja sé que el meu carrer és un dels més sorollosos de l’Eixample i que quan es parla de qualitat de vida les micropartícules de pol·lució ho espatllen tot.

Homogenitzant

De les crítiques d”Odio Barcelona’ s’entén que cadascú té una Barcelona al seu cap, que ningú comparteix la mateixa, que tots busquem fer-la millor, que de l’odi a l’amor hi ha un pas i que tots vivim una mica d’aquesta ciutat. De totes les reflexions em quedo amb la de Javier Calvo, recorrent la ciutat des de temps prehistòrics, diferenciant les diverses parts d’un mateix cos que no és un únic cos sinó la barreja de moltes extensions.

Els autors entenen que Barcelona s’ha fet marca. És criticable segurament però jugar amb la mateixa marca sense diferenciar les parts, els barris i els territoris també significa fer consideracions massa homogènies.

Records

Recordo que les imatges que tinc de la meva ciutat quan encara anava agafat de la mà dels meus pares són les d’una ciutat inacabada, grisa i d’esquenes al mar. Amb els JJOO es va anar fent gran a mida que jo també em feia gran i havien molts racons nous per descobrir, en plena adolescència. Poc a poc, et vas fent teus alguns carrers: el del primer petó, el de la primera baralla, el de la primera manifestació que segueixes o el del teu primer pis.

No odio Barcelona perquè Barcelona no només és una marca també és un lloc físic, ple d’herois, persones que mai demanaran un cèntim al consistori però que s’estimen la ciutat sense condicions, persones que fan millor la meva ciutat i la vida de les persones que hi viuen.

Ara el Diari de Barcelona, ha començat a buscar els Herois de la ciutat. Deixeu que pensi però ja us dic ara que me’n surten uns quants. De preguntes també me’n surten algunes. Però la principal que m’agradaria conèixer, de tot aquell que llegeixi aquest article és: Odies Barcelona?

PD: Afegeixo un parell de referències que m’han passat @rafel73 i @guell, respectivament. Em sembla molt interessant destacar-les

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/nosaltres_s_que_odiem_barcelona_27755.php

http://www.tendencias.tv/culture/culture_Odio_Barcelona.html