Nascut el 1948 al barri d’Horta, on la seva família s’han dedicat al món dels hostals des de  1868. Veí del passeig Maragall, el seu Restaurant Gaig (carrer Aragó) té una estrella Michelin i ha diversificat la seva cuina amb la Fonda Gaig (carrer Córsega).

La seva relació amb Barcelona passa sense dubte pels Mercats de la ciutat i l’elecció dels
productes en aquests indrets on la gent el reconeix i li demana consell.

-Com es viu la cuina mediterrània des de la vessant més tradicional?
-La cuina mediterrània té part d’experimental i part de casolana, i les dues són bones. La cuina
vanguardista té més repercussió però està clar que si no fos però per la cuina tradicional segurament
la cuina d’innovació possiblement no hagués tingut el ressó que té ara.

-La cuina catalana és un atractiu turístic molt important per a Barcelona. S’hauria d’explotar
més?
-Sí, i tant, sempre es pot fer més. No hi ha límits per fer-ne difusió i més mediatització. Si anem a
mirar darrere de Gaudí, el nostre reclam més universal, crec que hi ha la cuina catalana segur.

-Dins d’aquesta cuina de país, podríem parlar de la cuina barcelonina?
-Com totes les ciutats, si analitzem que és la cuina catalana, si analitzem què és veurem que és una
barreja de diferents cuines. Tenim dues cuines marineres molt potents com la de la Costa Brava i la
Costa Daurada-Delta de l’Ebre, tenim una cuina de secà tremenda, cuina de muntanya, cuina d’alta
muntanya,… pocs països poden presumir de tenir tot això. Barcelona, una marca de cuina? Penso
que la màgia és que és la fusió de totes aquestes cuines que parlàvem perquè hi ha maneres de fer de
diferents indrets i d’alguna manera en fem un producte de ciutat.

-Família d’hostalers des de 1868. Li fa respecte aquesta data?
-Respecte, no, en absolut. Sempre hem portat la cuina com una forma de viure. No és cap pes, és
un estil de vida gratificant perquè tenim molt de respecte i alhora molt bon tracte amb els nostres
clients. Hi ha famílies senceres que han vingut els avis, els pares i els fills a casa nostra. Diverses
generacions han compartit la nostra història.

-Sovint parla d’engrescar a la gent perquè torni a cuinar. Ho està aconseguint?
-Sí, cada vegada veig més gent que cada dissabte la veus als mercats comprant uns o altres
productes per fer de ‘cuinetes a casa’. Això és bo perque malgrat que sigui puntualment es molt
important que mantenim aquesta cuina i és molt important que s’impliqui en aquest aprenentatge a
la canalla i que impliquem a l’escola per motivar-los a aprendre què és la cuina.

-Aquests ‘cuinetes’ que troba als mercats li demanen consells?
-A vegades la gent diu “si en aquesta parada hi ve en Gaig, deu ser que hi ha bon gènere…”. De bon
gènere n’hi ha per a tot arreu. Jo porto cinquanta anys voltant pels mercats i sempre dic el mateix: hi
ha gent que es complica molt o pensa que la cuina és una muntanya.

-Què cal fer doncs?

-La cuina de tota la vida no és complexa, com totes les coses de la vida, s’ha de conèixer i provar.

-A Barcelona, s’ha organitzat fa poques setmanes el Mercat de Mercats. Què li ha semblat
l’experiència?
-Cal que tingui continuïtat perquè la nostra cultura no és la del supermercat sinó la del mercat i
ho portem des de fa dos mil anys. És la cultura bona perquè veus els colors, la temporada, veus
les persones, té molts condicionants que no s’han de perdre. Quan viatges arreu del món veus que
la cultura del supermercat s’ha imposat però no succeix a Barcelona, on fa unes dècades que els
mercats estaven abocats a desaparèixer però s’ha sabut mantenir, posant-se al dia sense perdre totes
aquelles qualitats tan importants.

-En temps de crisi, però l’economia domèstica pot anar en contra dels mercats?
-No, perquè en els mercats hi tens la màgia d’una oferta molt àmplia, amb gran qualitat i amb molta
diversitat de productes. En temps de crisi, més que mai els mercats són els llocs més adients.

-Els cuiners, dins la nostra societat, són més que persones que estan darrere dels fogons.
-Als anys setanta a Espanya els cuiners encara estaven a les cavernes. La cara amable dels
restaurants era la del maitre però amb el temps quan el cuiner ha tret el cap pel menjador s’ha tornat
mediàtic. Interessa i s’entén que es una feina molt reconeguda i amb la qual se t’obren moltes portes.
Com tens quelcom a dir a la societat, la societat t’incorpora en la seva vida social i les iniciatives
solidàries. Nosaltres sempre col·laborem amb organitzacions i entitats de forma desinteressada
perquè és la nostra aportació per a la societat.

Escudella i carn d’olla, per nadal
“Jo per nadal sempre he fet escudella i carn d’olla perquè l’he vist per festes sempre a taula. No
és que sigui un plat complicat, és un plat que ha de tenir molta cura. Cadascú hi posarà allò que
vulgui però jo faig l’escudella de les quatre carns: el porc, el xai, la vedella i l’aviram. A partir
d’aquí, el sccret és treure les llunes i les llànties de greix perquè cal tenir una bona digestió. Com
es fa? Just abans de bullir, es treuen el greix, les impureses i tot allò que fa que l’escudella sigui
digerible. Ah, per cert, els canalons, per Sant Esteve! que cal recordar que el canaló autèntic no és
el d’aprofitament de la carn d’olla sinó el canaló autèntic ve d’un bon rostit. A la mare, els hi veia
fer de porc i vedella i una mica de cervellet. Jo prefereixo posar-hi foie gras en compte de cervellet.
Bon profit!”

Dona’m un mòbil intel·ligent i mouré el món. Poc s’ho podia pensar Antonio Meucci (no Alexander G. Bell, com bé expliquem a ‘Les Edats de la Genialitat’) que el seu invent marcaria tant el desenvolupament del món més d’un segle després. Els diferents congressos que es fan a diverses ciutats del món -i Barcelona n’és un exemple- focalitzen les tendències de la mobilitat en els pròxims anys. Som ciutadans del nostre territori per DNI però ciutadans del món per la nostra connectivitat i aquesta no s’instrumentalitza d’altra forma que amb el nostre telèfon mòbil.

El BDigital Apps (amb molt bona acollida i problemes d’overbooking en algunes sessions) que es va celebrar la setmana passada al Cosmocaixa de Barcelona demostra la importància creixent d’un sector on les aplicacions tenen igual o més importància que els propis terminals.

La conferència de Kei Shimada (Infinita) ens redescobreix l’experiència japonesa un país on cada any es consulten 275 bilions de pàgines vistes amb dispositius mòbils, deixant enrere el 220 bilions de pàgines amb ordinadors personals. Arpu, Kazzasu, Fujitsu, Sekai o Sankei formen part dels tags habituals de la quotidianitat nipona.

Mentrestant, al Cosmocaixa, keywords a tenir en compte: multicanals, multiplataformes, segmentació, personalitat, disseny, feedbacks,… exemples en banca 2.0, experiències com el Mobile Shopping Sitges 2010, tecnologies com el NFC i les targetes SIM 2.0, o aplicacions com Tourist Eye, Goo Taxi, Mòbil Bus o Malcom de Mobivery.

Es parla sovint de la immediatesa, la sociabilitat, la usabilitat, la trasfarència de dades quan parlem de la mobilitat però no podem obviar que aquesta ‘revolució mòbil’ és més que geolocalitzar-nos en el món per convertir el nostre entorn en un àmbit d’intel·ligència col·lectiva. Els nostres telèfons intel·ligents sobreposen realitats intel·ligents (en el cas de la Realitat Augmentada) i afegeixen valor a tot allò que ens envolta.

Atos Origin, per exemple, ens mostra en aquest vídeo, les possibilitats als nostres palmells.

Daniel Armengol (Usolab), expert en usabilitat d’aplicacions mòbils, va comentar al BDigital, que “si voleu que els usuaris estimin les vostres aplicacions, estimeu als usuaris amb les vostres aplicacions”. En el mateix sentit, Jorge Márquez (Everis) explicava que “calia apuntar a dissenyar experiències, no tecnologia pura”.

És aquest sentit, que cal afegir valor al nostre entorn i la tecnologia ens permet envoltar-nos d’informació, no només bytes, sinó de les emocions construir ciutats intel·ligents (smart cities). Només així farem entorns més amables i adaptables a les nostres necessitats. La tecnologia i les idees que ens poden arribar als nostres mòbils no són un valor quanitatiu, sinó qualitatiu. De la mateixa forma que les xarxes socials ens permeten seguir un esdeveniment com el BDigital Apps, des de Twitter les recents experiències d’aparcaments intel·ligents llançat per l’empresa catalana Urbiòtica (prova pilot a Figueres i pròximament a Barcelona) o la construcció d’edificis intel·ligents com el MediaTIC (realitzat per l’estudi d’arquitectura de Ruiz-Geli) ens configuren un (present) futur amb valors educatius que són bons arguments per lluitar contra les idees d’entorns hostils i inseguretat ciutadana.

# LA REVOLUCIÓ MÒBIL, EN VÍDEOS

1.The Revolution is here

2. The future of mobile media and communication

3. The Growth of mobile

4. Mobile Media Stats

5. Sesame Street: Song: There’s An App For That

25 anys. Nascut al barri de Sant Andreu. El carrer Neopàtria va viure crèixer aquest jove que va iniciar-se al Martinenc i que des dels 10 anys vesteix la samarreta del RCD Espanyol. Actualment és defensa lateral ‘perico’ a Primera Divisió.

-Com és que va començar a jugar al Martinec i no al Sant Andreu?
-Era un nen molt actiu i m’agradava molt el futbol. El meu cosí jugava al Martinenc i el meu pare em va deixar triar. Vaig entrar-hi als quatre anys i vaig començar a jugar de davanter i extrem.

-Als 10 anys el fitxa l’Espanyol. Com va anar?
-Als nou anys ja em volien fitxar però vaig trigar un any més. La gent de l’Espanyol va parlar directament amb el meu pare. Ja m’havien vist jugar.

-Què dóna estar tants anys a la cantera de l’Espanyol?
-No només et formen cop a futbolista sinó com a persona. És la meva casa. Jo he jugat per tota Barcelona amb els colors de l’Espanyol. La ciutat esportiva és on em sento bé. Segur que si em punxen i em treuen sang és blanc-i-blava.

-Quines són les claus de la cantera ‘perica’?
-Es un treball de fa molt de temps, començant per la feina que va fer el senyor Casanova. Ara està l’Antonio Morales i també s’esta fent molt bona feina perquè s’està demostrant que estan pujant molts jugadors de Primera Divisió.

-L’any 2006 va debutar a Primera. Com ho va viure?
-Vaig debutar al camp del Villarreal. Vam empatar a zero però ho recordo amb molta il·lusió perquè fer el salt de la Segona B a Primera és molt diferent.

-Què cambiava d’una categoria a l’altre?
-El ritme de Primera és molt més elevat. És veritat que hi ha grans jugadors a Segona B que han jugar a Primera però el ritme és molt diferent. A la màxima categoría hi ha molta més qualitat i qualsevol espai s’aprofita amb molta més intensitat.

-Li va costar adaptar-se a Primera?
-És complicat. Quan estàs al primer equip l’adrenalina et puja a cada partit i vas a mil revolucions. Amb el temps, tens la mateixa intensitat però aconsegueixes serenar-te. A l’hora de prendre decissions, l’experiència és un grau. Per estar a Primera és fonamental la qualitat, la sort però els minuts i l’experiència són fonamentals.

-Al final, la sort també compta.
-Sí, perquè hi ha molts jugadors que estan lluitant per estar a Primera. No tothom arriba. El sacrifici i el treball són fonamentals però hi ha un punt que notes que és el teu gran moment i que l’has d’aprofitar. Hi ha jugadors a qui els hi passa el tren i és difícil que els hi passa un altre cop.

-Un altre factor important deu ser el psicològic: saber aguantar la pressió, suportar la fama, etcétera…
-No em considero que sigui un famós. Sóc un jugador de l’Espanyol que abans jugava a Segona Divisió B i que ara jugo a Primera i que surto a la televisió. Només això. Et demanen fotos i autògrafs igual que jo ho feia quan era petit. Sóc una persona pública i coneguda però res més.

-Però quan l’estadi coreja el seu nom deu impresionar…
-Això és molt bonic perquè des de petit somies que succeixi. Quan veus un partit per televisió i veus la resposta de l’afició és brutal. Sempre s’han de tenir els peus a terra, però.

-La temporada passada va guanyar notorietat pels seus marcatges a Leo Messi. Això és tot un honor!
-Crec que l’equip va respondre molt bé i vam fer un molt bon treball defensiu en equip. Messi és un jugador molt bo amb un ampli repertori d’accions. És molt difícil de parar i l’equip és el que ajuda perquè quan hi suports defensius tot és molt més fácil.

-És fonamental l’equip doncs en el futbol.
-Així és, el futbol és suport, ajuts, comunicació. Quan un ataca, el company ha d’ajudar. Si no hi ha comunicació, hi ha més errors en contra.

-Una bona temporada seria un bon homenatge per en Dani Jarque.
-Sense dubte. Cal lluitar sempre pel seu record. Quan estem al camp pensem sempre en el seu esperit lluitador, que mai donava un partit per perdut. Sempre era constant, tant als partits oficials com als entrenaments. En Dani era un lluitador invencible.

-Algun dia penjarà les botes al Sant Andreu, en honor al seu barri?
-Ho he pensat més d’un cop. Queda molt però m’agradaria algun dia retirar-me amb la samarreta quatribarrada.

“Si no hi ha resposta ciutadana, en tots els àmbits, no hi ha arquitectura”

Es defineix com a arquitecte performatiu. Nascut a Figueres l’any 1968, Ruiz-Geli desde finals dels anys noranta dirigeix l’estudi barceloní Cloud 9. És autor de l’edifici MediaTIC, del districte 22@ i després de diverses escenografies ara ha arribat el torn a diversos projectes arquitectònics com la reforma del Zoològic de Coney Island o la Fundació El Bulli. Ruiz-Geli considera que Barcelona s’ha de convertir en una referència mundial de ciutat verda i intel·ligent, on la preocupació pel medi ambient i les noves tecnologies siguin un veritable eix vertebrador i identitari.

-Quin és el punt de trobada entre l’escenografia i l’arquitectura?

-En Peter Brook diu que “no hi ha teatre si no hi ha respiració, públic i escena”. De la mateixa forma, no hi ha arquitectura si no hi ha respiració, edificis i societat.  Si no hi ha resposta ciutadana, en tots els àmbits, no hi ha arquitectura. M’interessa l’arquitectura social, la que debat, la que es controvertida, la que provoca sinèrgies i respostes.

-Com arriba al món de l’arquitectura?

-Quan els meus pares es decideixen fer una casa al camp. Jo tinc una escena guardada en la meva memòria, caminant sobre la terra en un dia molt fosc, veient les línies dibuixades… Veia els meus pares contents i jo només veia línies. L’obra va durant uns set anys i tot aquell procès va anar molt definint-me a mi. Hi ha experiències infantils, en aquest cas, veient com es construia una casa- que provoquen curiositat i, sobretot, coneixement.

-La curiositat és fonamental…

-Sí, creíem molt en el coneixement, en la recerca de talent i en l’experimentació i això es nota en el nostre despatx perquè tenim més patents que edificis. Si tens patents tens certificacions i fons i relació amb gent que genera coneixement.

-Com sorgeix aquest bagatge?

-Si sumes una arquitectura digital i l’estudi que fas per projectes de zoològics, sumes una complexitat natural que només és possible si realitzes un estudi acurat de tot allò que t’envolta. Gaudí observava la natura per la seva geometria i les seves formes i nosaltres mirem la física, la química,… tot allò que hi ha dins els organismes. Som els arquitectes que observem més les partícules. Si gestiones bé les partícules pots arribar a entendre el món que t’envolta.

-Quin és el món que ens envolta?

-La causa número 1 del canvi climàtic són els edificis. Els edificis consumeixen el 35% de la nostra energia. Són els primers emissors de CO2. És evident que hem de ser responsables amb els nostres edificis i, per tant, hem de fer edificis sostenibles i més important que això és que fem projectes reals de retrofeeding, diagnosticant les malalties energètiques dels edificis de les ciutats. Hem d’analitzar les fugues energètiques, les eficiències, els aires acondicionats, etc per reduir els costos energètics.

-Podem i volem?

-Espanya i Alemanya som potències mundials de fabricació de energia eòlica. Produïm tanta energia que no sabem canalitzar-la perquè estem models encara analògics. La filosofia de la ciutat intel·ligent és que la pròpia ciutat produeix l’energia que consumeix i no necessitem grans infraestructures.

-D’on prové el nom de Cloud 9?

-Per un costat, hi ha la part numèrica i científica, però també un núvol, un caos, la indeterminació, entre la ciència i la ficció. El 98% de la naturalesa és caos! Com pot ser que el pol·len arribi on ha d’arribar amb tots els perills que hi ha? Hi ha una bellesa molt interessant en tot aquest caos però  hem de tenir en compte la ciència, la gestió, la determinació, les coses exactes.

-Com s’imagina Barcelona?

-Nosaltres som els estudiants d’arquitectura dels arquitectes olímpics. Som hereus d’una arquitectura amb detall, amb estructura i façana, recolzada amb una tradició amb molta arrel. Ens van donar l’herència de seguir construint la ciutat. Això era una injecció d’optimisme. La generació olímpica ens va deixar una ciutat molt important. D’aquí passem a una ciutat en què Barcelona es posiciona amb les idees de pau, sostenibilitat, etc. gràcies al Fòrum-2004. La ciutat es construeix amb temps, no és una estrena cinematogràfica on tot està fet.

-I després del Fòrum?

-Ara busquem valor afegit, amb l’economia del coneixement, amb dos models de ciutat, la tecnològica-intel·ligent i verda, que conflueixen, a poc a poc. Som locals però hem de ser globals, igual que fa El Bulli, de Ferran Adrià. Quan hi ha alineació, hi ha creixement econòmic.

-El MediaTIC seria l’exemple de aquesta dualitat?

-Nosaltres pensem que el MediaTIC és una gran ocasió per donar un cop a la taula sobre la ciutat i estar aliniat amb la ciutat del coneixement i la ciutat verda.

-Quin paper té Barcelona en aquesta revolució?

-Barcelona ha de liderar l’ús dels cotxes elèctrics, ha de ser una autèntica ‘ciutat verda’, posicionar-se com una Estocolm del sud perquè hi ha un teixit social, uns arquitectes que la volem així.

-Quins són els seus pròxims projectes?

-Treballem en el zoo de Nova York, en un projecte d’Audi per plantejar quin serà l’escenari del 2030 pel que fa l’arquitectura i la mobilitat, treballem amb la Politècnica de Bahrein en els aqüifers d’aquell país i estem ajudant a Ferran Adrià amb la Fundació El Bulli.

-Tots els projectes tenen el medi ambient com a eix vertebrador?

-Tots mostren la nostra preocupació pel canvi climàtic.Treballem perquè els nostres fills vegin els canvis de l’herència cultural verda.

-Aconseguirem fer millor el nostre planeta?

-Sí, en altres moments de la història l’ésser humà ja ha fet canvis profunds i evolucionat per a millorar.

El passat divendres 28 de maig vaig ser el convidat de les tertúlies que Miquel Quintana organitza mensualment a Sant Cugat i que aquest cop va reunir més d’una dotzena de persones relacionades amb el món de la comunicació, política, l’empresa, les noves tecnologies i la societat civil en general.

És tot un repte parlar en públic, resultar convincent i dir coses interessants. No sé si vaig complir les tres condicions però vaig tenir la suficient confiança a Can Ametller com per dir les coses clares sobre els nodes que darrerament em persegueixen en processó: periodisme, xarxes socials i futbol. En veritat són eixos complementaris d’una professió, la periodística que canvia a passos de gegant, entre la necessitat d’entendre el món en què vivim i les noves formes de relació social. Quin és el paper dels periodistes i s’ha d’entendre la nova professió.

Massa preguntes entre plat i plat però un bon motiu per reunir-nos a una ciutat com Sant Cugat que té com a denominadors catalanisme, innovació i noves tecnologies. Del periodisme, cal destacar la importància de les xarxes socials, de tot allò que tingui que veure amb la mobilitat i les bones pràctiques. Cal dir, que per molt que parlem d’innovació i futur, el periodisme ha de tenir de base els mateixos condiments que sempre: honestedat, treball, contrastació i qualitat, en línies generals.

Del Barça, cal destacar la importància de les eleccions per escollir el nou president i tot allò que representa la campanya electoral a les portes de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. És el laboratori blaugrana, segons vam poder constatar els assistents, més simpatitzants que socis, tot s’ha de dir. Els partits polítics, també ho vam constatar, estan prenent moltes notes aquests dies sobre les estratègies a seguir.

Gràcies a tots: @miquelquintana @mariaredondo @davidllonch @quadricula @piolindo @martuchi @quimloras @Jaume_Gironella @CristinaTrias @jordipapiol @davidguillen

Recordeu que aquest divendres 11 de juny, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, serà el pròxim convidat. Toca apuntar-se!

[+] Així es va rodar el vídeo by Xavier Muñoz

[+] Ernest Benach presenta Política 2.0

[+] Política 2.0, el veritable projecte de país

– La puesta de largo de Alfons Godall

– Reserven una butaca, empiezan las elecciones del Barça

– El juego del pañuelo

– Sandro Rosell mueve ficha en Internet

– Primer Toc (RAC1): Podcast sobre xarxes socials i Barça

– L’Internauta (Catalunya Ràdio): Podcast sobre tecnologia i FC Barcelona

-Conservas Dani. Quins són els seus orígens?

-El meu pare, que era de la Quinta del Biberó, aquells joves que van enganxar servei militar i Guerra Civil, després del 1939 treballava en una impremta al matí i a la tarda venia espècies d’una casa que estava al carrer Princesa. Amb els anys va anar agafant més representacions de conserves arreu de Catalunya i l’any 1965 em va proposar ajudar-lo en els viatges. A base de fer autostop vaig començar a vendre pel Maresme. Cinc anys més tard, vam decidir amb els pares que era moment per tenir negoci propi. Així vam començar, amb un petit local i trucant moltes portes. Després, vam comprar la marca, ampliar les fàbriques i expasionar-nos més enllà de l’Atlàntic i Gran Bretanya.

-On entra l’Espanyol en aquesta història familiar?

-A Vilassar érem una colla d’una quinzena de nois i el capità del grup, que era més gran que jo, tenia la dèria que ens féssim de l’Espanyol. He de dir que a casa es parlava poc de futbol perquè el meu pare es passava gran part de la setmana venent fora i tampoc teníem cotxe com per anar a Barcelona cada cap de setmana al camp. Amb el temps, cap el 1975, vaig fer-me soci de l’Espanyol quan vaig poder-me pagar jo mateix el carnet.

-D’aquells anys quins són els jugadors que recorda en especial?

-Els de la meva generació no podem oblidar els anomenats ‘Cinc Dofins’, que eren Amas, Marcial, Re, Rodilla y José María, que era la davantera de l’època d’en Juanito Vilà Reyes. Aquells anys vam estar a punt de guanyar la Lliga per poc.

-De la graderia a la directiva. Un objectiu o casualitat?

-Del tot casual perquè a mi no m’ha agradat mai estar en cap directiva. A Vilassar m’havien proposat entrar dins la junta de l’equip local però no ho vaig acceptar mai. No obstant, a l’any 1993, en Ramon Condal, un gran amic meu des de fa 40 anys, va insistir molt que entrés dins la directiva de Francesc Perelló Picci. Jo no volia entrar perquè tenia molta feina però en Condal em va acabar de convèncer i vaig entrar de conseller directiu, sent responsable del futbol base. A l’any 1997 quan en Perelló va plegar, entre tots em van empènyer perquè fos jo el president.

-Se n’ha penedit algún cop d’haver acceptat aquesta oferta?

-Algun cop he pensat què hauria passat si no fos president de l’Espanyol però estic content d’haver pres la decisió. Les coses no m’han anat gens malament i penso que el futbol té coses bones i coses dolentes. S’han d’acceptar les coses dolentes i tot allò que comporta ser president del club de futbol, que comporta molts compromisos i situacions extremes.

-Situacions extremes com…

-Aquests darrers anys que al minut 80 encara estàvem a segona com amb el gol de Coro en temps de descompte. Estic segur que tots els ‘pericos’ estàvem patint però el president pateix un grau més perquè hi ha una responsabilitat darrere del futur del club. El futbol és molt complicat i bastant traïdor.

-En què ha canviat l’Espanyol des d’aquell anys 1997?

-Des dels anys noranta l’Espanyol ha fet un canvi. Abans era molt difícil que una persona portés la samarreta del club pel carrer amb la tranquilitat que la porten ara. Semblava que la gent s’amagava i li feia por sortir al carrer amb una samarreta de l’Espanyol. Ara pots veure’n moltes. Avui dia a l’Espanyol se’l respecte més i li hem donat un tomb al club. Potser no sóc la persona adient perquè se’m dirà que vaig sobrat però és evident que l’Espanyol ha canviat?

-És fàcil per a l’Espanyol conviure a la mateixa ciutat amb un club com el Barça?

-Difícil no és però és complex. El seguidor ‘perico’ quan compra el diari esportiu veu que hi ha tres pàgines del seu equip i trenta-tres de l’altre equip. Hem conviscut bé més de 110 anys però és un arbre que tapa molt i com et descuidis se’t pot menjar. Ara, això sí, sempre he dit que els ‘pericos’ som una raça molt especial, que som pocs però bons.

-Ciutat Esportiva a Sant Adrià i l’estadi a Cornellà. L’Espanyol ha perdut les arrels barcelonines?

-Casa nostra és allà on estem. Sant Adrià és la nostra casa perquè el seu ajuntament ens va obrir les portes, igual que a Cornellà, però Barcelona no l’hem i no podem oblidar-lo mai perquè som l’Espanyol de Barcelona. Pot ser que es perdin arrels però no podem oblidar la nostra història i el nostre passat.

-L’Estadi de Cornellà què representa?

-És el futur. La mentalitat dels catalans és tenir casa pròpia. El jovent, primer lloga un pis però després, a la que s’ho pot permetre, s’hipoteca per tenir un pis en propietat. Cornellà és el nostre patrimoni i una empresa sense patrimoni no té futur.

-Aquest estiu van inaugurar el camp però també es recordarà per la mort del capità espanyolista, Dani Jarque. Mirant al futur, quines accions es prendran per homenatjar al jugador?

-D’entrada, un partit d’homenatge, que el té més que garantit, però hem de cercar una data perquè aquesta temporada el calendari és molt atapeït. Farem tot allò que sigui possible per homenatjar-lo com posar un mural a la porta 21 de l’Estadi amb la majoria dels objectes que van deixar els seguidors i sobre la taula tenim el posar-li el nom a la Ciutat Esportiva però encara no ho tenim decidit.

-Està descartat posar-li el nom de Jarque a l’Estadi de Cornellà?

-Està descartat, sí. En cap moment s’ha pensat perquè el nom és Estadi del RCD Espanyol. Ara bé, el nom de l’Estadi està en venta per si alguna empresa està interessada. El preu és entre tres i quartre milions d’euros per temporada.

-La inauguració de l’Estadi de Cornellà és la seva darrera fita?

-La feina que jo havia de fer ja està feta. Crec que també em mereixo disfrutar mig any per presidir l’Estadi però el màxim que puc estar és un any. M’agradaria anar al camp com un aficionat més la pròxima temporada i m’agradaria fer-ho si veig que l’Espanyol està ben assentat i sense guerres ni complicacions.

[+] Barça 1,0, analizando las redes sociales y la implicación del FC Barcelona en el nuevo paradigma comunicativo

Contaminació mortal a Barcelona. Un estudi apunta que l’alt nivell de partícules tòxiques a l’aire de la ciutat de Barcelona causa 3.500 morts a l’any. Davant la psicosi a la Grip A, ens hauríem de plantejar moltes coses. D’entrada, intentar no ser alarmistes davant problemes ‘més reals’.

[+] “Contaminación mortal en BCN”

Ara, sempre hi ha temps per aconseguir publicitat gratuïta gràcies a la pandèmia… “Mascarillas contra la gripe A en el rodaje de película dirigida por Paco Cabezas”