Una de les obres clau del segle XX. Una icona contra la guerra, la barbàrie i la irracionalitat de la història. La narració d’una massacre i la fugida d’un símbol. Dolor, exili i finalment… contemplació. El Gernika de Pablo Picasso exposat al Museo Reina Sofía de Madrid és una de les obres més impressionants. No m’hi vaig poder resistir. Sense flaix, de lluny i amb una marea de gent astorada davant d’aquest quadre. Deixo el 2009 amb aquesta imatge. Un petit regal pels lectors assagístics. Benvingut sigui el 2010!

Encara amb el debat sobre els missatges de mòbil captats al Parlament de Catalunya, cal recordar una altra imprudència molt més cara que les de Sirera i Saura. El subcomisari Bob Quick, cap del departament contra el terrorisme de la Policia Metropolitana de Londres (MET) es va baixar del cotxe mostrant diversos documents a la seva arribada al 10 de Downing Street, residència oficial del primer ministre britànic. No cal dir que en Bob va passar a ser un ‘ex’ per aquest incident. La culpa del missatger també?

Després hi ha un altre tipus d’imprudències fotogràfiques una mica més divertides i que ens recorden que mai, mai, MAI, pots fer-te fotografies en llocs o situacions compromeses.

Com exemple, dos ex més: Luis Roldán, ex director de la Guàrdia Civil, i Alberto Saiz, ex director del Centro Nacional d’Intel·ligència, descoberts en plena feina marinera.

En el cas de Saiz, la imatge passada pel sedàs del Photoshop va ser tan evident, que les proves per intentar demostrar que no havia usat fons públic pel seu interès i oci van quedar pel terra.

//www.youtube.com/watch?v=JGk6J59C7OE

Aquesta és una de les preguntes que més debat ha generat amb la visita del president francés Nicolás Sarkozy i la seva dona, Carla Bruni. La instantània, que recull el pas i les figures mimètiques de Bruni i la princesa d’Astúries, Letizia Ortiz, genera polèmica entre els qui la consideren una imatge sexista i els que no. En el món del políticament correcte, cada cert temps es produeixen debats sobre vídeos, imatges i iconografia.

Quan no són les caricatures de Mahoma, són suposades fotografies filopedòfiles d’una botiga de roba i quan no, un vídeo contra la violència domèstica protagonitzat per Keira Knightley

//www.youtube.com/watch?v=Umi5ieIcgIU

Tenim la pell fina, massa fina i acabem patint quan ens posem en jardins d’esbarzers. Què voleu que us digui? Aquest duet Letizia-Carla em crida l’atenció pel seu color blaugrana (ho sento, defecte professional)  i per la seva elecció a la portada de diaris de gran difusió no tant pel possible sexisme.

“Sóc una calamitat: vaig profetitzar que les càmeres en els mòbils serien un fracàs”

Tota una institució de la fotografia reconeixia un error que ens mostra que categoritzar és molt perillós. Recordeu els Cignes Negres? Doncs aquí en teniu una mostra. L’assumpte que m’ha impressionat més, però, no és només l’entrevista a Fontcuberta, sinó una increïble història que ens remet a les llegendes urbanes.

Citant a Microsiervos, la història oficial de la cosmonàutica russa diu que la Soyuz 2 va ser una nau no tripulada que es va posar en órbita amb l’objectiu que la Soyuz 3 s’acoplés amb ella, malgrat que  Georgi Beregovoi, el tripulant d’aquesta darrera, no va ser capaç de realitzar l’acomplament malgrat que es va apropar fins un metre de la Soyuz 2.

La història alternativa recollida en diversos mitjans i difosa a través de la xarxa diu que, en realitat, la Soyuz 2 tenia a bord el coronel Ivan Istochnikov i un gossa anomenada Kloka,i que tots dos van desaparèixer misteriosament mentre la nau estava en òrbita sense que mai s’esbrinés el motiu d’aquesta desaparició ni el seu destí.

En realitat, Ivan Istochnikov només va viure en el cap de Joan Fontcuberta ja que aquest va fotografiar-se a sí mateix per donar la imatge d’aquest suposat cosmonautra rus perdut a l’espai. El 1997 a través de diverses fotografies, Fontcuberta va aconseguir reconstruir la vida familiar i laboral de Istochnikov, un nom que es correspon amb la traducció aproximada del seu en rus. El muntatge va arribar a enganyar al presentador televisiu Iker Jiménez, que va presentar el cas del cosmonauta rus en el seu programa sobre fenòmens paranormals com a autèntic.

Exercici sublim, igual que el de Wyoming
En el fons em fa gràcia la polseguera que va aixecar la suposada bronca a un becària per part del Gran Wyoming al costat de l’experiment de Fontcuberta. En els dos casos, m’agrada l’esperit crític de les dues propostes.

Segons explica Fontcuberta, la raó per la qual els éssers humans ens mostrem tan crèduls davant muntatges d’aquest tipus resideix en què la fotografia s’ha convertit en una “construcció cultural”. No obstant, la irrupció de la tecnologia digital fa dubtar a l’artista català sobre la supervivència d’aquesta disciplina. No seré jo en aquesta ocasió qui intenti donar respostes.

M’agrada la sinceritat de Fontcuberta i la seva forma d’evitar que ens autoenganyem i que siguem una mica més crític amb les imatges que passen pel nostre cap.