Comentaris a: La Passionària d’Arbeca

Per: Miquel

Miquel — Fri, 13 Aug 2010 07:35:29 +0000

Companys, aquest article pretén ser una opinió més. Respecto les vostres opinions i estic segur que com qualsevol persona, la vista et porta a tenir clarobscurs. Una vida, un temps, un país.

Per: Xavier

Xavier — Fri, 13 Aug 2010 07:25:51 +0000

Aquest assaig és del tot incomplert, tant sols són explicacions en primera persona però manipulades per ella, i transgiversades segons conveniència. Hi falta la veritable història de la Montserrat, la més sagnant, el que realment va passar i el que fa fer, més enllà de les desgràcies d’una guerra cruel i injusta, que també, però relacionat amb els mateixos fets hi ha molta més història que no explica. La Montserrat a més del que ella va relatar, va ser una dona cruel que va provocar molt de mal. Era egoista fins a extrems insospitats, no tenia sentiments. No era aquesta velleta que ara ens semblava indefensa i bondadosa i que s’omplia la boca només amb les seves calamitats. El que ella explica va lligat indestriablement a la resta dels fets de la seva vida. Però no li convenia rodejar-se de gent que coneguessin la seva trajectòria, que de fet per edat cada vegada en quenden menys. Va ser sanguinària i despietada però la consciència no li rosegava perquè no en tenia. Estava mancada de sentiments de culpa, d’ètica i de honestitat. I tota aquesta realitat no la podia negar quan enfront hi tenia a persones que coneixien la seva vida, no tenia valor de fer-ho perquè sabia perfectament el que amagava.
Per la resta de gent, clar era una veina de molts anys que explicava el testimoni d’unes vivències adverses durant la guerra, i per qui no ho sap, s’ho creu tot i li dóna un valor rellevant, però s’ha de ser fidel a la veritat i ser honestos amb la història. Ja n’hi ha prou de mentides.

Per: Albert

Albert — Sun, 08 Aug 2010 18:54:14 +0000

Canviar els fets de la història no és possible, tenim la responsabilitat de ser fidels a la veritat. Per tant és important saber que malgrat les vicisituds de la Montserrat, ella va abandonar a 4 fills, al gran tenia 5 anys i l’abondanà a la seva sort. La guerra el va atrapar sol a Arbeca, enmig de les bombes, la família d’ella el va rebutjar i el nen va sobreviure entre la metralla miraculosament, en un poble abandonat. Sortosaments uns soldats republicans que van arribar al poble el van recollir, al coprovar com un infant estava abondonat enmig d’aquell infern. La Montserrat mai se’n va preucupar. Els anys van transcòrrer i tampoc mai el va voler veure ni li va interessar retrobar-lo. Era una dona que no sabia estimar, era freda i tremendament egoista. Cap persona ni res li importava, tant sols ella. Llegiu el relat “Tonet pell captiva”.
Ara bé quan ella explicava la seva història l’adornava amb penuries pròpies, i manipulava els esdeveniments que no li convenia relatar. S’ha de saber la veritat de totes les històries, i aquesta no és tal i com ella l’explicava, era molt i molt diferent.

Per: Lluna

Lluna — Fri, 06 Aug 2010 14:11:45 +0000

Quan parlem de nosaltres mateixos tendim a justificar les nostres accions, i si al llarg de la vida s’ha patit una guerra cruenta al costat dels perdedors, la derrota i un exili cruel, alguns saben crear de tot això un “gran personatge”, i no oblidem que darrera de tot “personatge” hi ha la persona, i la seva qualitat humana la signifiquen els seus actes i no pas les visicituds que ha sofert. La Montserrat va viure penalitats, com molts que també les van sofrir, però quan s’acaba el “personatge” creat i comença la persona, aleshores no hi ha res. Va ser una dona egoista que tant sols va procurar sempre per ella. Mai li va importar ningú. La història d’ella és llarga i plena de crueltats cap altres persones, històries sagnants i esgarrifoses, amb diversa gent i sobretot amb els de la seva pròpia sang, fills al que va provocar mals irreparables. No ens podem quedar només amb el “personatge” la història està feta de tot. Al final dels seus dies va ser capaç de recòneixe-ho lleugerament, i davant l’evidència entonar un breu “perdó” que arribava ja molt tard. La conciència rosega, però no ho pot fer a algú que no en té. Ella era el símbol més clar d’algú que no té ni consciència ni sentiments.

Per: cesca

cesca — Tue, 03 Aug 2010 21:32:16 +0000

Sempre s’han de contrastar les històries perquè sovint hi ha dues versions dels fets. En aquesta hi ha l’altra cara de la moneda, la més amarga, la que no és gens heroica ni bonica. A aquells que sent inocents, la Montserrat els va provocar el mal més gran que es pot infringir a una persona, als sers inocents que van patir les seves “herocitats”, els fills que va abandonar i mai va voler recuperar, els que van patir la mateixa guerra que ella sense tenir la capacitat de fugir ni d’exiliar-se perquè els va deixar atrapats a l’horror.

Per: Marc

Marc — Sat, 06 Jun 2009 19:58:00 +0000

M’agrada veure que hi ha gent, més enllà dels que hem sigut més propers, que recordarem a la Montse al llarg dels anys.

Per: Quim

Quim — Mon, 25 May 2009 08:39:54 +0000

Tiu, ara ets pots autoeditar! Tenir impresses aquestes petites memòries també és un luxe…