Comentaris a: Odies Barcelona?

Per: cani

cani — Wed, 03 Dec 2008 21:50:19 +0000

Molt bo Xavi! No exactament però m'hi acosto....:D

Per: Miquel

Miquel — Wed, 03 Dec 2008 19:40:35 +0000

Tostón? Potser falta dir que el llibre és un pèl irregular. Té articles bons, regulars i algun dolent.

Per: greips

greips — Wed, 03 Dec 2008 18:32:53 +0000

vaig estar fullejant el llibre i em va semblar un "tostón" considerable, admiro que l'hagis llegit sencer.

I jo odiar no odio barcelona ja que requereix molta constància i esforç (això d'odiar), però si que em reafirmo que cada cop m'agrada menys i cada cop m'hi sento menys lligat. Què hi farem, suposo que és això el que volen els barcelonesos i barceloneses veient que any rera any donen el seu suport als mateixos.

Per: Francesc

Francesc — Wed, 03 Dec 2008 16:57:58 +0000

No odio Barcelona, estimo la meva ciutat. Visc(a) Barcelona, malgrat les obres, el soroll, els veïns, l'incivisme, la brutícia, l'alt cost de la vida, els arbres de Nadal sostenibles, etc, etc.

Per: Cristina

Cristina — Wed, 03 Dec 2008 13:14:17 +0000

Hola: Jo no odio Barcelona tot al contrari, podem estar orgullosos com a ciutat, per lo maca que es,cada dia pots descobrir coses noves,evoluciona constantment.

El que si odio es el in civisme que hi ha, les pintades la brutícia el fe malbé els parcs, en definitiva la mala educació que s'ha apoderat de la ciutat

També odio els especuladors.

Per: Xevi

Xevi — Wed, 03 Dec 2008 11:06:37 +0000

És una llàstima que determinades reflexions interessants acabin provenint de sectors que rematen la tesi afirmant que part del problema ha estat el "catalanismo". Un cop més, Barcelona ha d'acomplir un requisit que ni la més cosmopolita de les capitals assoleix: ha de ser un lloc tan lliure, obert, eclèctic, multicultural i multiracial que finalment cal que esdevingui un "no-lloc". Tot allò que un viatger pot trobar interessant en aterrar en qualsevol punt del món –també a Nova York o a Londres–, com és la identitat intrínseca de l'indret en qüestió, aquí és un símptoma de "provincianismo", una rèmora que ofega el que hauria de ser la veritable finalitat d'una metròpoli contemporània: no-ser, per aconseguir ser-ho tot (i res alhora, irremediablement).

En qualsevol cas, com deia, lamento que anàlisis d'aquest tipus –poder dir que "odio" la ciutat, amb una intenció de polemitzar que sempre és higiènica– no puguin provenir avui de sectors no refractaris amb la idea que la ciutat ofereixi, també, la seva personalitat pròpia, de capital d'un país petit (sense estat) de la Mediterrània. Sempre i sense complexos.

Sovint, fa la sensació que el pensament catalanista ha quedat narcotitzat per les subvencions; i suposo que aquesta reflexió obriria una nova polèmica.

Les reflexions fresques i alternatives ho són, en qualsevol país, perquè no porten anys i panys sent aplaudides per l'administració de torn, i vivint de la mamella. Potser reconèixer-ho suposaria donar un bon pas endavant en la tascar per renovar en profunditat el discurs catalanista en ple segle XXI.

Cuida't!

Per: rafel

rafel — Wed, 03 Dec 2008 10:38:50 +0000

Coincideixo amb tu, Miquel. La Barcelona dels 80 era diferent a la d’ara, però s’oblida els problemes de droga, delinquència, inseguretat… però si pujar cap a la plaça de Llucmajor era una aventura! Ara s’hi pot pujar tranquilament. D’acord que hi ha coses que a mi tampoc m’agraden, però m’agrada més com és ara.

Al singular hi ha un bon article del bon amic Francesc Canosa sobre aquest llibre que convida a la reflexió

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/nosaltres_s_que_odiem_barcelona_27755.php