Comentaris a: Cal recuperar Sucre http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/ Tue, 08 Mar 2016 10:58:03 +0000 hourly 1 https://wordpress.org/?v=4.6.1 Per: Manel Aisa Pàmpols http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/comment-page-1/#comment-41 Tue, 11 Sep 2007 10:05:37 +0000 http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/#comment-41 Sempre des de fa almenys 30 anys quan vaig descobrir la figura d’aquest extraordinari home e cregut des d’aleshores sempre he cregut què estàvem davant d’un dels homes més mal compresos i oblidats de la cultura catalana.
Encara recordo com a principi dels anys 70 sovint anava a la Galeria Dau al Set ver mirar les figures que pintava Sucre i el documental que des l’Institut Francés es va realitzar.
Anys més tard els anys 80 vaig ja a l’Ateneu Enciclopèdic vaig escriure un petit article sobre la figura de Sucre a la revista “El Vaixell Blanc” aquell home dels “idealistes pràctics” i un dels impulsors de l’Ateneu Enciclopèdic Popular els anys 30 al qual no vaig tindré ocasió de conèixer
però que sempre vaig entendre que alguna cosa ens interrelacionava, cal recuperar la seva figura
Manel Aisa Pàmpols (Ateneu Enciclopèdic)

]]> Per: Itziar Rey i Pérez de Pipaon http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/comment-page-1/#comment-40 Thu, 09 Nov 2006 09:18:00 +0000 http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/#comment-40 Sóc la filla d’un dels pintors joves que en Sucre va ajudar a marxar a París a formar-se, Lluís Rey Polo. Jo era molt petita, però recordo perfectamente quan acompanyava el meu pare a can Sucre, a la torreta de Sant Salvador de Gràcia (com ell encapçalava sempre les seves cartes, que escrivia al meu pare), i recordo aquell senyor tan vellet, que vivia amb la seva germana, també molt gran. El meu pare li va estar eternament agraït per seu ajut i, encara que ell no voldria que jo ho digués, perquè se n’avergonyiria molt, com que ell tampoc ja no hi és (va morir el 14 de maig de 2000), jo puc dir-ho: el pare era un dels amics que ajudaven com podien aquell home extraordinari que vivia en la misèria amb la seva germana, i jo l’acompanyava quan el visitava i li duia el que podia. A casa hi ha molts testimoniatges del pas d’en Sucre per la vida del meu pare… i la meva! perquè tinc fins i tot un dibuix sobre paper, molt petit, amb tot un escrit al costat, felicitant els meus pares pel meu naixement.
Tan de bo que s’aconsegueixi recuperar la memòria d’un home que va saber veure el talent dels joves pintors i que, en uns temps molt i molt difícils, va aconseguir enviar-los a “respirar” l’aire de fora les nostres fronteres. Potser sense en Sucre no hi hauria hagut l'”edat d’or” de la pintura catalana dels anys 60 endavant, potser l’informalisme no hagués estat el que va ser…
Si puc fer alguna cosa, compteu amb mi, si us plau

Itziar Rey i Pérez de Pipaon

]]> Per: pau http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/comment-page-1/#comment-39 Wed, 05 Jul 2006 11:30:53 +0000 http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/#comment-39 este hombre hizo ke se publicara el libro la cenicienta moderna en 1997 se llego a publicar, era un libro escrito en catala, pero a los pocos años en tiempos de franco lo intentaron quitar simplemente xke decia la protagonista de el libro que los panollets era l mejor producto de toda cataluña y ke era de envidiar k los españoles no pudieran tener este libro !ver para creer!! Ofereix diàriament una imatge insòlita…..

]]> Per: Joan Lafarga http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/comment-page-1/#comment-38 Fri, 24 Mar 2006 08:02:02 +0000 http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2006/03/23/cal-recuperar-sucre/#comment-38 Josep Maria de Sucre és una d’aquelles persones que qualsevol vila de Catalunya voldria que fos fill seu. I l’haguessin revindicat i n’haguessin fet saber a la gent la seva obra. I haguessin posat el seu nom a l’Institut d’ensenyament secundari i potser fins i tot li haguessin posat nom a un carrer o plaça. Em temo que pagarà negativament el fet d’haver nascut home. El Districte ja ens va amenaçar que només es donaria nom de dona a qualsevol espai públic nou. La llei del pèndol. Haurem d’esperar que el pèndol viatgi a l’altra banda.
Potser un dia la direcció i l’AMPA de l’IES Secretari Coloma s’adonin del nom que portin i surti d’ells mateixos la idea de canviar-lo. Segons com estigui el pèndol podria ser que Josep M. de Sucre tingués un reconeixement. Que no passi com ha passat amb Francesc Berenguer i Mestres.

]]>