L'Esquerra 3 en 1

Publicat per XavierFlorensa | 6 Mar, 2008

Un dels elements que està caracteritzant aquesta campanya electoral és sens dubte l’enorme bipolarització. Els dos partits espanyols, estan vivint un particular tour de force per mobilitzar les seves bases -cas del PSOE- o desmobiltizar les de l’adversari –cas del PP-.

Malgrat les crides que des de Catalunya fa el PSC per reivindicar-se com l’únic vot útil, la realitat demostra que és precisament Esquerra l’opció més útil a l’hora de barrar el pas al PP, defensar els interessos de Catalunya i el Govern de la Generalitat a Madrid i condicionar un futur govern del PSOE que de ben segur no tindrà entre les seves prioritats beneficiar Catalunya. És el que aquests dies hem anomenat "l’Esquerra 3 en1".

I per demostrar que som el principal obstacle del PP al Principat, només cal que visiteu la web http://stoppp.cat, que explica la importància del vot a Esquerra a la demarcació de Girona, on l’únic escó que està en joc (el sisè) només pot anar a ERC (Joan Puig) o al PP (Alícia Sánchez-Camacho). I en menor mesura el mateix passa a la demarcació de Lleida, on Esquerra no té l’escó totalment consolidat i no s’ha d’intentar que el PP no recuperi el que ja va perdre fa quatre anys.

Una situació que demostra que cap vot sobiranista pot anar a formacions com ICV, que de ben segur que no obtindran representació fóra de Barcelona ni a una CiU que no tanca la porta a votar la investidura de Rajoy si el PP és la força més votada.

Us adjunto el vídeo d’stoppp sobre l’escó de Girona.

article a General | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Recuperant Rovira i Trias

Publicat per XavierFlorensa | 4 Mar, 2008

Fa uns dies vaig assistir a la presentació del llibre que l’Eloi Babiano ha escrit sobre la l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. He tingut uns dies per fullejar i llegir amb atenció aquest llibre que és una autèntica joia, no només per la seva acurada edició (a càrrec de Viena edicions) sinó pel fet de recuperar de l’oblit la memòria d’un personatge important de la història de la nostra ciutat, del qual fins ara no se n’havia escrit res.

L’acte, que va comptar amb la intervenció de l’arquitecte Oriol Bohigas, va servir per posar de manifest aspectes poc coneguts de la vida de l’arquitecte: la seva condició de funcionari municipal, la seva vocació de servei públic, el fet de ser el fundador del cos de bombers de la ciutat o la quantitat d’obres arquitectòniques projectades per Rovira i Trias, no només a Barcelona sinó en d’altres ciutats catalanes com Manresa o Igualada. També va servir per escoltar els diferents punts de vista entre Babiano i Bohigas sobre la figura de Rovira i Trias, així com algunes comparacions d’aquest vers Ildefons Cerdà.

Però potser el fet més desconegut pel gran públic és el fet que Rovira i Trias va ser el guanyador del concurs que es va convocar per dissenyar l’eixample barceloní. Rovira i Trias va presentar un projecte de caràcter ortogonal, amb diferents avingudes (a l’estil dels boulevards) que es projectaven des d’una Plaça Catalunya cinc vegades més gran del que la coneixem actualment i que connectaven de forma impecable la ciutat antiga amb les diferents viles del pla de Barcelona.

Així doncs, malgrat guanyar el concurs, el projecte de Rovira va ser rebutjat pel govern de Madrid (us sona?), que va imposar el pla elaborat per Cerdà per tal de dissenyar l’expansió de la ciutat més enllà de les seves muralles.

Crec que ha estat un acte de justícia recuperar una figura important en la història recent de la ciutat, ja que si haguéssin triomfat les tesis d’aquest arquitecte, Barcelona seria molt diferent de com la coneixem avui en dia. Malgrat tot, ell continua observant aquesta ciutat a la que tant es va entregar des d’un tranquil banc, en una plaça de la vila de Gràcia.

article a General | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Notes de campanya (2). Un govern que no ha complert a Barcelona

Publicat per XavierFlorensa | 27 Feb, 2008

 L’incompliment de moltes de les promeses realitzades ha estat una constant que ha caracteritzat els darrers quatre anys del govern de Jose Luís Rodríguez Zapatero. I ha estat precisament la ciutat de Barcelona l’escenari habitual de moltes d’aquestes declaracions i promeses solemnes, i també la vícitma dels incompliments d’aquestes promeses.

I és que qui no recorda un Zapatero, -en aquells moments candidat del PSOE- prometent recolzar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya en un concorregut míting al Palau Sant Jordi? Malgrat les esperances que aquella promesa va generar a Catalunya i el consens amb que es va aprovar l’Estatut al Parlament el 30 de setembre, aquest va ser llargament retallat i aigualit a Madrid amb l’ajuda entusiasta del líder de CiU, Artur Mas.

La cessió del castell de Montjuïc a la ciutat va ser una altra de les promeses que el president del Govern central va realitzar en un dels mítings que va tornar a celebrar a la nostra ciutat. I la realitat torna a ser tossuda, fent que a dia d’avui aquesta cessió encara no s’hagi concretat, i encara quedi a l’aire quina serà la composició del futur consorci que ha de gestionar aquest equipament, i el futur que tindran les antenes militars i els soldats que encara resten ubicats en un espai que ha de ser un exponent de la "cultura de la pau".

Però sense cap mena de dubte, la manca d’una aposta clara per dotar la ciutat de les infraestructures necessàries han estat el punt negre d’aquests darrers anys. Un exemple d’això seria la gestió de l’aeroport del Prat, que Esquerra va intentar incloure en el procés negociador de l’Estatut, i que encara avui continua pendent i sense tenir un horitzó clar. També l’arribada del tren d’alta velocitat a la ciutat ha esdevingut un dels fets més lamentables dels darrers anys després del caos a rodalies, els esfondraments, els retards en l’arribada del tren a Sants i la falta de voluntat del govern central de canviar un traçat pel centre de la ciutat que no reuneix una majoria ni a l’Ajuntament de Barcelona ni al Parlament de Catalunya.

És per això que Barcelona necessita una esquerra nacional forta i decisiva a Madrid. El debat no s’ha de reduïr a la dualitat entre el PP i el PSOE, perque cap dels dos ha dotat a Barcelona dels recursos necessaris quan han governat a l’Estat. El debat necessari és si cal que el PSOE estigui condicionat per una Esquerra forta que faci que Barcelona es consolidi com una capital de primera, moderna i competitiva, i amb les infraestructures necessàries per tal de projectar la ciutat i el país a la resta del món.

(Article publicat a La Campana. Especial eleccions)

article a General | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»