L'Elefant Trompeta

Hola a tots i totes!

Avui us vull parlar d'un tema que em resulta força surrealista, i és la total impunitat en que es fa servir el terme professor per referir-se a qualsevol persona... Crec que sovint s'empra malament, i no cal anar gaire lluny per trobar un exemple.

Més lluny de parlar d'un programa com OT, que no és el que ens ocupa, vull parlar d'una actitud que no em va semblar adequada. El que s'anomena professor Manu Guix, va dir obertament que no volia que guanyés qui havia guanyat i que preferia que guanyessin qualsevol dels altres dos finalistes.

Primer de tot, tú com a professor o mestre, tens la obligació de tractar a tots els teus alumnes per igual. Evidentment que tens dret a tenir la teva pròpia opinió sobre els teus alumnes, però el que no pots fer és dir-ho públicament.

Oi, que jo no vaig i dic en una reunió de pares que "aquest nen no m'agrada, es porta fatal, em cau millor aquest altre". No estaria bé, no? No seria raonable ni ètic.

I un bon mestre no pot emetre judicis de valor sobre els seus gustos entorn els seus alumnes. I sinó que no es consideri ni professor, ni mestre, ni res de tot això.

Així que siusplau, fem-nos mirar l'ús que fem de la paraula professor o mestre, que hi ha que ho som de debò i ens sentim indignats davant de l'ús que se'n fa en alguns mitjans.

Fins aviat! 

Avui us porto un conte que, per diferent, original o per temàtica, no podia incloure en cap altre categoria. Un conte especial que espero que us agradi tant com em va agradar a mi.

M'AGRADA, Anna Obiols i Subi (il·l), Editorial Terrabastall (2008) --> Aquest conte més que tenir un fil argumental, es tracta d'un seguit d'imatges entorn allò que més agrada o desagrada a l'autora del conte. Una barreja d'elements realistes, fabulosos, absurds... ens porten a que un magnífic il·lustrador com en Subi hagi portat a la realitat aquest seguit d'iamtges. Els personatges són divertits i riallers, i la sensació constant de tot el conte és de festa permanent, de Carnestoltes, de Cercavila...

Un conte on es respira bon ambient, amb frases com "M'agrada mirar els ocells que fan el niu damunt dels caps de les àvies que surten de la perruqueria". Un llibre per despertar la imaginació de tots i totes... però qui és el narrador d'aquesta història? Qui n'és el protagonista? Busqueu-lo, jo encara l'estic buscant.

Espero que us hagi agradat. Fins aviat!

Hola a tots i totes! Amb la força i l'energia d'haver començat definitivament les vacances fins setembre, el Trompeta i jo vem anar l'altre dia a donar un tomb per Gràcia i per no variar vem trobar un parell de racons interessants que a vosaltres també us poden interessar.

El primer us en parlaré avui, el següent la setmana vinent. Passejant per Ramón i Cajal vaig trobar la Casa de los Cuentos, de la que ja m'havieu parlat i la veritat és que em va encantar. Quan vaig entrar estaven fent contacontes, però això no és el que més em va sorprendre... Em va sorprendre el bonic ambient en el que es troba, el local i la manera d'utilitzar-lo. Una primera part és la destinda a la botiga en sí, i travessant unes cortines de bonics i vius colors, hi ha un espai per als tallers de contes.

A part d'oferir contes per a petits, ofereixen tallers de narració oral per a professionals i docents que s'imparteixen a la pròpia botiga.

En relació a la qualitat dels contes, la veritat és que s'hi poden trobar forces curiositats i contes triats per la pròpia propietària, evidentment, que li donen a l'espai el seu propi toc personal. Una botiga amb carisme i màgia, potser no tant especialitzada com Casa Anita, però de la que no podreu evitar sortir-ne amb alguna bossa.

Si us hi voleu passar recordeu Ramón i cajal 35 (93 210 54 29)

Passeu-vos-hi una estona.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Com heu pogut comprobar el Batakada ha marxat de vacances d'estiu, però el Trompeta continua tenint moltes ganes de fer coses, així que no publicarem els articles sobre els Orígens de... fins setembre, però sí que publicarem el Conte de... dels clàssics dels que ja hem parlat a Batakada.

Aquesta setmana és per això que us porto el de Hansel i Gretel, una versió molt especial i curiosa. Es tracta de la versió feta per Edebé l'any 2003, en la seva col·lecció "Cuentos tradicionales". L'adaptació del text és de Josep Frances Delgado, i les il·lustracions de Nivio López.

Per a mi la gràcia d'aquest conte es troba en les il·lustracions relacionades amb la caseta de xocolata, una casa de gelat, dolços, xocolata... De debó, si aneu amb l'estòmac buit, us entrarà una gana terrible. A mi em passa cada vegada que el miro.

Fins aviat! I bon profit!

Hola a tots i totes! Avui us porto una web molt interessant, d'un il·lustrador i una autora de literatura infantil que formen un tàndem perfecte, ja que l'un escriu i l'altre il·lustra els seus propis contes. En Subi té un estil especial, bonic, dolç... que el fa fàcilment reconeixible.

La web és la de Subi i Anna Obiols, i en ella podem trobar molt material de la parella, sobretot entorn a la il·lustració.

Una web dividida en diversos apartats on se'ns presenta informació sobre: Biografia, Bibliografia, il·lustracions varies, exposicions, activitats pedagògiques...

Personalment, el que més m'ha interessat ha estat la Bibliografia, la il·lustració publicitària (on podem trobar petites joies) i la galeria d'imatges (on podem trobar boniues il·lustracions). Us en deixo una petita mostra.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Avui us porto quelcom que pot interessar a menuts i menudes d'entre 8 i 14 anys de la Vila de Gràcia. Es tracta d'un concurs literari de contes organitzat pel Centre Moral Instructiu de Gràcia i la Federació de Festa Major. Les condicions, un conte mecanografiat que no ocupi més de quatre folis per davant i que tracti entorn a les Festes Majors de Gràcia.

Jo no hi puc participar-hi, així que si vosaltres teniu l'edat per fer-ho, us ho recomano. Llegiu-ne les bases que us adjunto a continuació.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Conscients que l'aigua és un bé escàs, us porto dos contes que parlen del tema de l'aigua des d'una visió diferent. Dos contes macos, difetrents entre ells però amb una temàtica familiar per a tots: la manca d'aigua.

PÉTALA, Pep Bruno, Editorial OQO (2008) --> OQO ens porta de nou un títol excel·lent, com ja acostuma a tenir-nos acostumats. aquesta vegada la protagonista d' aquesta història és Pètala, un ocell molt valent. La Pétala s'adona que no hui ha aigua, i va a la casa de la pluja a veure què és el que passa. Allà la rep un drac ferotge. S'haurà emportat ell tota l'aigua? S'hi enfrontarà la nostra valenta protagonista?

Una història senzilla i clara, amb unes il·lustracions que també ho resulten. Molt ben elaborades per Luciano Lozano que li donen al text una expressivitat increíbe. El resultat: un àlbum original i diferent!

LILA I EL SECRET DE LA PLUJA, David Conway, Editorial Serres (2008) --> Durant mesos el sol ha escalfat les terres de Kenya on viu la nostra protagonista. Fa massa calor per recollir llenya, per cuidar les plantes... La Lila comença a estar preocupada, el seu avi li xiuxeueja el secret de la pluja, i la nena volf er alguna cosa al respecte. Una recerca per aconseguir la pluja...

Fins aviat! 

Com a mestra, quan estudiava i ara que exerceixo, sempre m'havia imaginat com seria l'escola en la que treballaria, però amb el temps te n'adones que la realitat és diferent als plantejaments que et fas en un inici, i que el lloc on treballes no s'acosta gaire al que sempre havies somiat com a escola ideal. No és que l'escola no sigui bona, ni ofereixi un bon model educatiu; sinó que potser no és el que t'hauria agradat triar per a la teva pròpia escola.

La meva escola hauria de ser una escola oberta a tothom, que tothom se'n sentís part i col·laborador del seu funcionament. una escola en la que es treballés amb projectes, que es fessin racons, que els infants aprenguessin a través del joc i l'experimentació. Evidentment sense oblidar la importància de la lectoescriptura, fonamental en aquestes edats. M'agradaria que la lectura fos significativa per a ells, que l'adquisició de conceptes matemàtics es dugués a terme des de la vessant més pràctica i significativa. Que per descobrir les plantes, no les haguessin de veure només amb fotos.

La meva escola també hauria de ser una escola on hi hagués un espai destinat als contes, a la literatura infantils, als clàssics i als nous àlbums il·lustrats.

Les mestres haurien de... estimar la seva feina, crec que això és el que diferencia una mestra bona, d'una excel·lent. He compartit espais amb persones que adoren la seva feina, i persones que no entens ben bé perquè van fer magisteri; però per a mi això és fonamental. Estimar la feina i el món dels infants és clau.

Els espais haurien de ser adequats a les edats, m'agradaria veure i viure classes viscudes, plenes de murals, activitats fetes pels nens, fotografies... tot allò que els fes sentir com a part d'aquella classe. La psicomotricitat hauria de tenir també un paper fonamental, proporcionar als nens els espais i materials adients perquè experimentin i provin el seu propi cos, implica tot un repte per als infants i per al professorat. Potenciar l'autonomia de l'infant per damunt de tot, per tal de poder aconseguir infants prou independents per valer-se per a sí mateixos en un espai pensat per a ells.

La música és també clau i fonamental, les cançons de sempre i algunes noves; però també jocs dansats, danses i ritmes, per tal de fer que aquest art no resulti un autèntic desconegut per a futures generacions.

I què dir de la "plàstica"? Considero que hauria d'haver un magisteri de plàstica (però malauradament això no és així) per tal d'ajudar als infants a descobrir tècniques i materials, i a potenciar el dibuix com una manera d'expressar-se que mai haurien de perdre.

Una escola integrada al poble, barri, vila o ciutat i a les seves tradicions i festes populars. Nens que sàpiguen tot el que necessiten de l'entorn que els rodeja, i que sentin que la seva escola forma part d'aquest entorn.

Evidentment, tot això és difícil d'aconseguir, però mica en mica tots i cadascun dels professionals que estimem l'educació, podem aportar el nostre petit gra de sorra per fer de la nostra escola, una escola millor. I qui sap? A lo millor algun dia poguem crear-ne la nostra pròpia...

Fins aviat!

Il·lustrador i artista brillant, en Roger Olmos és sens dubte un dels millors i més originals il·lustradors del panorama de la literatura infantil actual. Fill de pare dissenyador gràfic "dels d'abans", amb el seu estudi ple de pintures, pinzells i cúters... es va iniciar el seu gust per dibuixar. Va treballar a la Dexeus dibuixant óssos, músculs i esquelets; i després d'estudiar a la Llotja va ser seleccionat per anar a la fira de Bolònia on Kalandraka el va descobrir. Quin gran descobriment! Des d'aleshores, a la seva esquena títols com: Tió Lobo, El quadre més bonic del món, El libro de las fábulas, Contes populars catalans, La cosa que más dueles en el mundo, Segueix-me,La llegenda de Sant Jordi, Sherlock Holmes i el cas de la joia blava... Autèntiques obres d'art en sí mateixes.

Ara us deixo amb l'entrevista:

- Els teus inicis en el món de la il·lustració com van ser?

  Doncs com tots els nens i nenes del món mundial, dibuixava molt de petit, però a diferència d'altres, a mi a casa en van potenciar aquestes aptituds. Vaig entrar a dibuixar com a aprenent a la clínica Dexeus de BCN als 18 o 19 anys, on vaig estar 4 anys dibuixant en plan científic. Paral·lelament, entro a la Llotja de Barcelona del carrer Avinyó, (en aquell moment eren 5 anys, ara son només 2)  allà descobreixo altres camps de la il·lustració, al principi, per deformació professional, tenia tendència a fer-ho tot molt sanguinari i amb ossos, influencies de l'hospital, és clar. Però poc a poc vaig anar polint el meu estil i trobant un llenguatge propi. Des de el primer cop que en van seleccionar a la fira de Bolònia encara en l’últim any de Llotja, vaig publicar el meu primer àlbum, L'oncle llop, amb Kalandraka, des de ençà, he anat fent...

- L'obra de la que et sents més orgullós és...

  Tots els títols tenen alguna cosa... Potser dels últims que he fet, Sherlock  Holmes i el cas de la joia blava, Però el Segueix-me! de OQO també m'agrada molt.. i La cosa que fa més mal del món també... Sant Jordi... cada un té el seu moment. Tot i que el que estic fent ara per Terrabastall té un nosequè que m'encanta. 

- És difícil obrir-se camí en el món de la literatura infantil amb un estil com el teu?

  Doncs de moment vaig empalmant un llibre darrera l'altre..., et diria que no. Però sé del cert que en algunes editorials seria difícil que hi encaixés.

- Estan ben valorats els il·lustradors a Catalunya? Se'ls hi dóna la importància que mereixen?

Doncs no t'ho ser contestar això...aquí hi ha molta qualitat, i sempre sento que es parla molt be de la gent d’aquí.

- D'on treus la inspiració pels teus dibuixos més surrealistes?

Buf!, de tot arreu, m'agrada molt tot el que es considera absurd, sobre tot en l'humor. Barrejo absurditat amb atmosferes inquietants, barreja explosiva. M'agrada donar-li la volta a tot, les coses orgàniques, detalls amb un aire molt realista barrejat amb tocs mes pictòrics...realçar lo quotidià i congelar-ho en un fotograma.

- Quin conte t'agradaria il·lustrar?

Com no, Alicia al País de les Meravelles, "El Mago de Oz" també m’agradaria molt., i qualsevol altre que tingui molta fantasia, sóc un fanàtic de la fantasia, i del humor, i el dramatisme extrem.

- Què és el que més t’apassiona del món de la il·lustració?

M'encanta poder fer la meva interpretació de qualsevol cosa, plasmar-la al paper, i que a la gent l'hi encanti.

- En quin registre et sents més a gust, quan t'encarreguen un àlbum il·lustrat, quan fas coses per a nens més grans o quan fas coses per adults?

Doncs depèn, si en porto dos de seguits per nanos petits, tinc ganes de fer alguna cosa més adulta, i viceversa. M'agraden tots. Tot i que per mi,no hi ha distinció d´edats. Quan a l'editorial em diuen coses com "és per un públic de 4 a 6 anys" per exemple, em sona molt raro, com si hi hagués un dibuix específic per toooooooots els nens i nenes d'aquestes edats.

- El teu conte preferit és... Perquè?

Doncs segur que tinc un, però no me’n recordo .

- Quina és la situació actual de la literatura infantil catalana?

He llegit la pregunta en veu alta i la meva dona ha dit EMERGENT!, coincideixo amb ella.

- Un país amb bona literatura infantil és...

...un país amb molta salut.

- Si haguessis de triar un personatge del món de la literatura infantil amb el que identificar-te, seria...

Pepito Grillo. (però jo de petit volia ser un vampir...)

Doncs si, sempre em penjaven els meus dibuixos per la classe, i al despatx del director! iba yo con una sonrisa más tonta por el patio del cole, bocata nocilla en mano...

- Les editorials et fan encàrrecs i s'adapten al que tu els hi proposes, o t'has d'adaptar a les seves exigències? Tens en aquest sentit absoluta llibertat?

Al principi, tot era un " si senyor, si senyor.." normal. Mica en mica la balança s'ha anat equilibrant, ens reunim, parlem el tema, i acabem amb un compendi dels dos.

- Iniciatives com la Trobada d'il·lustradors organitzada el passat Sant Jordi, et semblen que serveixen per complir la seva tasca de donar a conèixer els il·lustradors al públic més menut? Hi va haver l'afluència esperada? Ho tornaries a repetir?

Si, i tant, els nanos flipen quan veuen que el que fa els dibuixos es un noi normal i corrent. Sempre em diuen que s'imaginen que aquestes coses les fa un senyor gran vestit de negre amb barret i monocle! els hi encanta veure com els hi fas un dibuixet al llibre. Ells es passen el dia dibuixant a l'escola, suposo que els fascina que algú adult segueixi dibuixant com ells. L’afluència, suposo que si, jo vaig ser al matí, la cosa va ser més tranquil·la que per la tarda. I si, ho tornaria a fer, però amb un para-sol!

- Els teus propers projectes quins són?

El príncipe de los enredos, una història de Roberto Aliaga amb Terrabastall, un perfecte reflexe del món del mòbing especulatori immobiliari que es viu avui en dia, m'encanta. Un altre àlbum amb Random House Mondadori, una història de Lluis Llort que no puc revelar de moment,máximo secletooorl! i un altre que el seguirà per OQO, la història d'un mosquit sommelier de la carn! escrita per Margarita del Mazo.

Roger Olmos

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui us torno a portar contes que parlen de contes, lletre, paraules... Els contes que parlen d'altres contes, del gust per la lectura és un tema recurrent, el que és original és la diferent manera que tenen autors i il·lustradors d'enfocar aquest tema. Per tot això, avui tres contes de contes.

LA MÀGIA DELS REGALS, Montse Tobella, Editorial Baula (2008) --> D'aquest conte, la primera vegada que el vaig veure em va encantar, però em va resultar molt complicat trobar-ne informació. Han passat uns mesos, i la informació ha resultat més fàcil de trobar, però no les imatges. Tant de la seva portada com del seu interior, l'únic que he trobat és la que us porto de la portada que no és de gaire bona qualitat. La màgia d'aquest conte, es troba per a mi en el que hi podeu trobar dins. Ens hi capbussem? La història és la d'una nena que es diu Maria i que està malalta. No se sap ben bé que li passa, però ha perdut l'alegria i el somriure. és per això que els personatges dels contes més famosos li porten un regal cadascú: en Pinotxo, la Princesa i el pèsol, la Ditona, el petit Príncep.

Un conte sensible i amb unes il·lustracions tendres, dolces, acollidores...

LLETRAFERIT, Carles Arbat, Editorial Baula (2008) --> Això era un comte anomenat Oblit que vollia que la gent no s'ho passés bé llegint perquè ell no en sabia, i mai no n'havia volgut aprendre. Un dia va prohibir a totthom que llegís, i amb el temps grans i petits van començar a oblidar tots aquells contes de sempre i... Un conte que sembla trist, però que per a mi dóna motius als infants que dubten el per aque els hi pot servir la lectura en un futur. Unes il·lustracions magnífiques d'un extraordinari Carles Arbat ens acompanyen en aquesta història que és molt probable que acabi bé. Les imatges uperen amb escreix el text, i la història és de cauire tradicional.

LEO EL DRAGÓN LECTOR, José A. Villota Rocha, Editorial Páginas de Espuma (2008) --> Una editorial cmai ens porta la història d'un Drac Blau que rep un encàrrec molt importnat: custodiar al rei dels Savis. Aquest li ensenyarà a llegir, i li encarregarà que transmeti a tots els infants el seu gust per la lectura.

Fins aviat!

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Hola a tots i totes! Avui us porto el conte d'aquest gran clàssic. Trobar la versió que m'agradava m'ha resultat fàcil, de fet, aquest conte l'he regalat i per tant, m'agrada.

El vestit nou de l'emperador és de l'Editorial Combel, la col·leció El Cavall volador Clàssic, de la sèrie Galop i per tant destinat a lectors amb una mica de fluidesa lectora (a partir de 6 anys), tot i que per ser explicatés pot tenir abans i tot. Forma part del subtítol de la col·lecció dins dels Contes de veritats i mentides.

Les il·lustracions són d'una qualitat excel·lent de Javier Andrada, i és una llàstima que la imatge que us porto no es pugui apreciar la qualitat.

Fins aviat! 

“ Vet aquí una vegada un Emperador que era el millor vestit de tots...”

Aquesta és la història de El vestit Nou de l’Emperador, una història atribuïda durant molt i molt de temps a l’escriptor danès Hans Christian Andersen i publicat l’any 1837. Però estem segurs del tot de que aquest és el seu verdader origen? De fet aquest és un conte de fades popular d’origen desconegut amb un missatge o finalitat concrets: “Només perquè tothom cregui que una cosa és veritat, no significa que ho sigui.”, i present en moltes cultures.

Hi ha qui s’atreveix a concloure que Andersen va trobar la inspiració per aquest conte en un dels relats de El conde de Lucanor, concretament el XXXII que titula així “Del que li va passar a un rei i als pícars que li van fer la tela”. Aquesta història fou escrita cinc segles abans que Andersen publiqués la seva versió, entre els anys 1330 i 1335 en aquesta obra que és un recull de conte feta per Don Juan Manuel.

Sigui com sigui Andersen va fer popular aquesta història portant-la a innumerables versions arreu del món, voleu conèixer la seva?
“Hi havia una vegada un emperador que li encantava la roba i que tenia molts vestits. Un dia va escoltar a dos estafadors que deien que tenien la tela més suau i delicada del món, a la vegada que resultava invisible per a qualsevol estúpit que fos incapaç de dur a terme el seu càrrec. Evidentment, no hi havia cap roba i els espavilats s’anaven quedant amb el car material que sol•licitaven per fer el vestit.
Tothom havia sentit parlar del fabulós tratge i tothom fingia que el veia, però en realitat ningú veia res. Fins que un nen va dir: “L’Emperador va despullat!”, i aleshores tothom va començar a parlar-ne fins que tots van acabar reafirmant el que deia el nen.”

La versió del Conde de Lucanor és força similar, tot i que s’adapta a els tòpics socials de l’època. Enlloc de dos, eren tres els estafadors. I aquesta vegada qui no fos capaç de veure la tela no era perquè fos estúpit, sinó perquè no era fill del pare que li atribuïen. D’aquesta manera, el Rei (i no Emperador), podria augmentar els seus béns, ja que un no pot heretar d’un pare que suposadament no és el seu, i per tant, les herències passarien a mans de la casa reial. Evidentment, tothom va fingir veure la famosa tela i el sumptuós vestit, fins i tot els tres ministres que el Rei va enviar. Aquesta vegada qui fa veure la realitat al Rei no és un nen, sinó un negre que no té res a perdre. El Rei es va enfadar molt, però aleshores, un altre es va atrevir a dir-ho, i així fins que tothom va dir la veritat. Els estafadors van fugir i mai més es va saber res d’ells.

Curiosa versió de la mateixa història i segur que cada cultura i cada país en té una de pròpia, sobre algun rei que es passeja despullat tan tranquil pensant que duu un magnífic vestit.

Sovint el títol d’aquesta obra s’ha emprat com a metàfora per a fer-nos veure una realitat que tothom veu però ningú s’atreveix a dir. Una metàfora similar que podem trobar en anglès relacionada amb aquesta història és “Elephant in the room” que ve a referir-se en que hi ha coses tan evidents com que un elefant no cap en una habitació.

És un conte divertit, que ens fa veure una vegada més que els nens són sincers en tots els aspectes de la vida i que diuen les coses tal i com les pensen.

Il·lustracions
De caire clàssic són les primeres il·lustracions que us porto sobre aquesta història en que destaca sobretot la desfilada que fa l’Emperador despullat pels carrers.

Les que us presento a continuació són d’origen Danès, a l’igual que Andersen. La primera és de l'any 1837.

A continuació us presento dues imatges més d’aquest relat, la primera d’Edmund Dulac.

 
Són moltes les portades de conte que ha protagonitzat i protagonitza aquesta història arreu del món. Cadascuna d’elles ens presenta un rei o un emperador representat de manera diferent en funció de les tradicions o tratges típics de cada país. Algunes de més modernes, d’altres de més clàssiques: angleses, franceses, aràbigues, alemanyes, xineses, italianes...
               

En definitiva, a vegades és millor dir les coses tal i com són, per molt que resulti evident.

Hola a tots i totes! Poc deu quedar a dir ja d'aquest conte, fa mesos conegut com un dels contes que ha obtingut el "The white ravens 2008", distinció que el garanteix com un dels millors àlbums il·lustrats del passat any.

EL SOMRIURE DE LA DANIELA, Carme Gil i Rebeca Luciani (il·l), Editorial Kalandraka (2007) --> Aquest àlbum il·lustrat ens narra una història excel·lent i molt bonica.

Un bon dia la Daniela surt el carre, és un dia esplèndid i somriu. El seu somriure se'n va volant fins que va a parar al cor de la Roberta... 

Una història plena de figures literàries, però amb una màgia i un optimisme increïbles. Un somriure en cadena que va a parar a molts animals diferents cada vegada, tots ells amb problemes també diferents però que acaben recuperant el somriure.

Un conte que et carrega les piles amb unes il·lustraciosn genials de la Rebeca Luciani, una il·lustradora que, a part d'encantadora; té un estil propi que la fan diferent a la resta. Amb molts enquadraments diferents i tècniques variades, uns animals i uns paisatges que no passen desapercebuts per a ningú. I quin elefant més xulo!

Espero que us hagi agradat tant com a mi.

Fins aviat!

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)