Ingredients:   – 2 cuixetes de pollastre per persona.

                            – 2 gambes grossetes per persona.

                            – sal i pebra negra

                            – farina

                            – oli d’oliva

                            – Ceba

                            – tomaquet vermell

                            – 2 alls

                            – 1 got gran de brou de pollastre (pot ser de brick)

                            – 6 preses de xocolate (4 de xocolate negra i 2 de xocolate amb llet)

Preparació:  Rentarem i obrirem una mica les cuixes perque és coguin mès be, i les salpebrerem. A la paella amb oli fregirem les gambes, que habrem rentat, salat i enfarinat. Les reservarem. En la mateixa paella fregirem el pollastre i l’anirem posant en una caçola i les gambes per sobre.

Treurem una mica d’oli de la paella i allà mateix farem el sofregit de ceba i tomaquet.

Al morter farem una picada amb els alls, sal i el xocolate. Ho afegirem a la paella del sofregit i el got de brou. Tot això ho tirarem a la caçola i deixarem faigi un bon xup-xup, però amb el foc baixet, perque tot agafi el gust del xocolate. De quan en quan donarem la volta a les cuixes. I ja ho tenim per menjar.

Consell de la cuinera: Molt millor fer-ho el dia abans.

Bon profit!!!!! i Bones festes !!!!!!

 A la caçola he posat un rejolí d’oli d’oliva verge, ceba tendra mal tallada i l’ha he sofregit. He incorporat els rovellons, nets i tallats a trosets, donant-li unes voltes perque deixessin anar la seva aigua, sal i julivert. Un brik de nata liquida per montar de 33% ( ja que si es de menys grasa, es pot arribar a tallar, al bullir), he deixat fer un bon xup-xup durant uns 5 minuts, i ja es pot passar per la batedora. Queda una fina crema de rovellons.

 Bon profit !!!!

Si sabeu alguna altra manera de fer la crema de rovellons, m’ho dieu, us ho agraire.

Ingredients:   50 grs. mantega, 2 terrosets de sucre ó un sobret, 1/4 de lt d’aigua, 150 grs farina, 1 pols de sal, 1 mica de canyella, 4 ous.

Preparació: En un pot per anar al foc, posarem l’aigua, mantega, sucre, sal i canyella, ho farem bullir. Aquesta barreja la tirarem sobre la farina, que tindrem dins d’un bol gran, la barrejarem be fins tindra una massa compacta. Quan estigui una mica freda, afegirem els ous batuts i barrejarem . En una paella petita amb bastant oli, fregirem els bunyols, que anirem fent amb una cullereta, la que habrem passat per l’oli, perque no se l’enganxi la massa. Trets el bunyols de la paella, els posarem sobre paper absorvent i despres els passarem per sucre. Tots posats sobre una safata, ja estan apunt de menjar. Bon profit!!!!

Arriba un soldat a un poble, despres d’acabar-se la guerra, truca a les portes de les cases demanat alguna cosa per menjar.  Tothom el fa fora i ningù l’hi dont un moix. Llavors el soldat amb molt d’enginy i escoltant a la quitxalla jugar aprop del riu, cap allà s’en camina.

– Bon dia quitxalla, que feu aqui.? 

– Estem jugant – l’hi responen tots a l’hora

– Si es hora de menjar, es que no teniu gana? – pregunta el soldat

– Es clar que si, pero a casa no hi ha res per portar-nos a la panxa.

– Algù de vosaltres, a casa seva no te una olla molt gran, podriem fer una sopa de pedres, per dinar.

– A casa meva n’hi ha una de gran, l’avia feia la sopa per les festes.

– Dons be, corra a buscar-la, i mentrestant uns altres nens aneu a buscar la llenya.

Quan ja tenia l’olla, va omplir-la d’aigua del riu, va encendra el foc i va agafar dues pedres, les mès maques i les va posar dins. Els nens s’el miraven extranyats, mai havien vist fer una sopa amb pedres. Llavors es va posar a cantar, mentres esperava que l’aigua bullis. Tot d’una , va olorar aquella flaira que surtia de dins l’olla i va preguntar:

– A casa vostra, no tindriau un cullarot per probar la sopa ?

-Es clar, la mare en te un a la cuina.

-Dons be, ves i porta’l.

El soldat va probar la sopa i els hi va dir que estava sosa, i si algù havia vist a casa una mica de sal. Una nena va anar correns a buscar-la. I aixì una i altra vegada, dient que faltava un ós de pernil, una mica d’arros,patates,pastanagues,sigrons,mongetes,col,bledes,ceba,un boci de cansalada,un tros de butifarra … Els nens no paraven de entrar i sortir de casa i el pares això els hi va semblar extrany. A cada casa hi havia una mica de menjar, poc per fer una bona sopa.

Quan el soldat va tornar a probar la sopa, va dir que tenia molt bon gust, però que les pedres ja no feien falta, les va treure i va mirar les carones d’aquells infants i la gana que tenien, iels hi va dir :

-Aneu a casa a buscar un plat i una cullera i porteu-me’n per mi, que tots junts ens la menjarem.

L’olor d’aquella sopa va arribar a les cases del poble, i els pares van seguir a la quitxalla que anava amb el plat i la cullera cap al riu. Van veure al soldat repartint menjar per tots els nens, i ells mig avergonyits es van quedar mirant.

-Voleu dinar amb nosaltres, dons veniu que hi menjarem tots d’aquesta sopa de pedres.

La gent del poble va demanar perdò al soldat i van compendre que tots junts amb poc menjar hi havessin fet un bon apat. I a partir d’aquell dia tots plegats van treballar per aixecar el poble.

Ara be, si a vegades penseu que no tenim menjar en la nevera per fer un bon apat, feu com el soldat, una mica d’aquí i una mica d’allà i a xupar-se els dits de lo bo que estarà.

–