Bastonarium.cat

32a Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya

oriol — Tue, 17 Apr 2007 22:45:38 +0200

Ja s'acosta la Trobada Bastonera d'enguany, la festa on el món bastoner proclama als quatre vents que existeix i on més d'una cinquantena de colles d'arreu de Catalunya envaeixen un municipi.

Aquest any la festa Bastonera serà a Cambrils el 16 de Juny, així que m'entrestant esperem que arribi el dia visiteu la web de La Trobada Bastonera.

www.trobadabastonera.com

És una pàgina senzilla però completa. La veritat és que n'estic força content amb el resultat final, però sobretot m'agradaria destacar el gran repte del Trivial Bastoner.

Feia temps que em corria pel cap la idea de fer un senzill trivial del Ball de Bastons, i aquest cop gràcies a la feina de la colla de Cambrils i l'esforç que han dedicat per elaborar les preguntes ho hem pogut tirar endavant. Accepteu el repte i a veure quantes preguntes sou capaços de contestar!

El 16 de Juny el bastó al puny!

Anem oc per la lenga occitana

oriol — Wed, 28 Mar 2007 15:03:23 +0200

La Colla Bastonera de Sants va viatjar recentment a Occitània convidats pel col·lectiu musical Goulamas-k per tal de participar a la manifestació en defensa de la llengua occitana. L’escenari de la mateixa fou la ciutat de Besièrs, al Lengadòc, i la data, el dissabte 17 de març.

Unes 20.000 persones van desfilar pels seus carrers en la que és la segona gran demostració realitzada els darrers anys per aquest motiu. L’octubre de 2005 s’aplegaren la meitat de gent a Carcassona, fer que demostra que el moviment occitanista viu moments de recuperació, tot i la difícil situació cultural i l’ofec constant exercit pel centralista Estat francès. Occitània comprén el terç sud del país, la Vall d'Aran, 12 valls alpines del Piemont i el principat de Mònaco.

La llengua occitana només gaudeix de reconeixement oficial a Catalunya. A la major part del territori occità, la llengua no en té. Podem dir que l’occità està ben fotut. Però és present a bona part del territori un moviment eminentment cultural que d’alguna manera o altra defensa la llengua. Els Goulamas-k en formen part.

Els Goulamas-k (caòtic en occità, seguit de la k de komando) van néixer el 1999 i des de llavors no només difonen als escenaris occitans el seu ska-rock sinó també les seves lletres reivindicatives, cantades en francès, occità, castellà i català. Si, si, català. De fet, al grup hi són presents nets d’exiliats republicans. Van ser uns dels convidats a la festa major de Sants al 2005, i l’any passat van repetir, animant també el cercacarrers amb la seva xaranga, un altres dels formats del col·lectiu. La bona relació iniciada llavors s’ha reflectit en la present invitació, gratament recollida pels santsencs.

Així doncs, el divendres 16 de març marxaren quatre cotxes que portaven 18 bastoners i bastoneres disposades a mostrar als occitans com piquem fort per la cultura popular. La mateixa nit vam ser convidats a un sopar col·lectiu al castell de Capestang amb altra gent de la comarca. Botifarra, amanides i un desplegament espectacular de formatges de postres. I com no, vi de la contrada. Vam fer algun ball per anar fent boca. Al matí poguérem veure el paisatge: molta vinya i molta garriga, molt semblant a la nostra terra. I també poguèrem comprovar com d’aprop estàvem d’Europa: aviat a dinar i a les dues, manifestació. Abans, però, vam donar un cop d’ull a les parades que ocupaven la plaça de la vila. Quin goig! El punt de trobada era la d’Anaram au Patac, moviment revolucionari de l’esquerra occitana. Com no, hi havia presència catalana. Just acabava d’arribar l’autocar del Cercle d’Agermanament Occitano-català. La manifestació era molt colorida, gent de tot tipus i força grups tradicionals, vestits o de paisà, amb instruments de la zona, tocant, cantant i ballant. Hi eren presents els Castellers del Riberal (el Rosselló, amb qui vam aixecar un pilar de quatre.

Els bastons van sorprendre gratament la concurrència. Mentre algun despistat preguntava si érem bascos, vam realitzar una desena de balls: unes creus caminades, un parell de xotis de punts, dues cosidoretes, un patró foradat força encarcarat i també el ball nou, que té molt bona pinta, a més del Sants es creua.

Acompanyàvem la Fanfare des Goulamas, que van donar marxa a la marxa. Al davant teníem la quitxalla de les Calandretas (escoles on s’ensenya en occità. Total, després de tres hores, el cansament es va començar a notar. Quedava encara el concert, que es celebrava a la plaça de toros, les Arenes, i on tocaven grups variats. A destacar els Mauresca Fracas Dub, com uns Pirat’s Sound Sistem occitans. Amb els Goulamas-k, que tancaven el cartell amb un públic entregat, vam pujar a ballar unes creus amb música de la Dharma, “La cosa està negra”, a ritme accelerat. Caòtic però intens. Ho hem de repetir. El diumenge ens van convidar a una graellada a un tros prop d’on dormíem, a Puigserguier, on vam estrényer encara més els llaços que ens uneixen. Com a senyal d’agraïment pel tracte rebut, les despeses del viatge les vam adreçar a les calandretas.

D’allà mateix vam marxar a Barcelona, emportant-nos un bon gust boca de la visita.

Roger Sánchez Amat

Bloc Gracienc de l'Any

oriol — Thu, 15 Mar 2007 12:15:40 +0100

Ha arribat el moment que aquest Bloc ressusciti de la seva letargia per demanar-vos que em Voteu.

Resulta que s’escolleix el Bloc Gracienc de l’Any 2006; i tot i que aquest bloc esta últimament adormit ha arribat l’oportunitat que es torni a parlar del Món Bastoner i del Ball de Bastons! com? Doncs, aconseguint que un bloc de Ball de Bastons guanyi el guardó de Bloc Gracienc de l’Any 2006.

Per aconseguir-ho només necessito vots. Aneu a la pàgina del concurs:

Bloc Gracienc de l'Any 2006

Trieu la quarta opció que diu “Bastonàrium”, poseu el vostre mail i voteu! Un cop hagueu votat rebreu un correu per confirmar el vot i ja estarà!

No cal que feu trampes, amb un sol vot de cadascún de vosaltres en tinc prou.

Voteu-me no pel que és actualment el Bastonàirum sinó pel que va ser durant l’any 2006.

Entre tots podem fer que es torni a sentir el nom del Ball de Bastons.

Bastoners a la Xarxa

oriol — Thu, 26 Oct 2006 09:17:16 +0200

Per la xarxa es poden trobar molts vídeos del ball de bastons, veiem-ne alguns:

Les Trobades Bastoneres (1976 � 2006)

oriol — Tue, 11 Jul 2006 12:03:35 +0200

La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya és la festa per excel·lència del món Bastoner, des de la primera trobada al 1976 a Santa Maria d’Oló ha plogut molt. És per això que des del Bastonàrium he volgut afegir una relació de totes les trobades bastoneres, amb la seva ubicació, dates, nombre de colles... etc... i he aprofitat per representar i analitzar un mica les dades.

Tot plegat gràcies a la informació subministrada per la Coordinadora de Ball de Bastons.

Data	Municipi	Comarca	Colles
06/06/76	SANTA MARIA D'OLÓ	Bages	6
18/09/77	CENTELLES	Osona	13
28/05/78	SALLENT	Bages	18
06/05/79	CASTELLAR DEL VALLÈS	Vallès Occidental	21
11/05/80	MONTBLANC	Conca de Barberà	23
10/05/81	GELIDA	Alt Penedès	33
09/05/82	SANT PERE DE RIBES	Garraf	38
29/05/83	RAJADELL	Bages	50
13/05/84	VILANOVA I LA GELTRÚ	Garraf	45
28/04/85	BALSARENY	Bages	39
25/05/86	VALLGORGUINA	Vallès Oriental	38
10/05/87	MASQUEFA	Anoia	42
08/05/88	PRATS DE LLUÇANÈS	Osona	39
14/05/89	SITGES	Garraf	40
03/06/90	BARCELONA	Barcelonès	42
05/05/91	BADALONA	Barcelonès	30
27/06/92	MONTMELÓ	Vallès Oriental	33
26/06/93	ARBOÇ	Baix Penedès	42
25/06/94	LA GRANADA DEL PENEDÈS	Alt Penedès	40
20/05/95	SANT BARTOMEU DEL GRAU	Osona	41
01/06/96	LLORENÇ DEL PENEDÈS	Baix Penedès	50
21/06/97	SANT CUGAT DEL VALLÈS	Vallès Occidental	46
20/06/98	MOLLERUSA	Plà d'Urgell	47
19/06/99	MANRESA	Bages	46
17/06/00	SANT QUINTÍ DE MEDIONA	Alt Penedès	49
30/06/01	ESPLUGUES DE LLOBREGAT	Baix Llobregat	49
22/06/02	REUS	Baix Camp	47
21/06/03	MOIÀ	Bages	50
26/06/04	ESPLUGA DE FRANCOLÍ	Conca de Barberà	47
18/06/05	SÚRIA	Bages	54
10/06/06	TERRASSA	Vallès Occidental	53

Com podeu veure ja portem 31 Trobades. Si analitzem les dates de la trobada veurem que en els últims temps s’ha popularitzat fer-la al Juny, tot i que en el passat hi havia hagut més tendència a fer-la pel Maig. Potser la data més atípica va ser la del 1977 a Centelles el 18 de Setembre. Si fem una mitjana de totes les dates de tota la història de les trobades ens surt que, de mitjana, la trobada cau cap al 5 de Juny, una cosa curiosa perquè tot i ser la mitja de totes les dates mai s’ha celebrat un 5 de Juny. :p

Si observem el nombre de colles que han participat a les trobades veure que estem en una tendència lleugerament creixent. El nombre de colles participants a la trobada nacional també és una mica un reflex de la salut del món bastoner.

Podem veure com d’un nombre de colles petit de les primeres trobades vam passar a una explosió del fet bastoner a principis dels 80, arribant al seu punt màxim al 1983 amb la trobada de Rajadell on van participar-hi 50 colles.

La següent època va ser de consolidació cap a un període de regressió a l’any 91 i 92, sembla que les olimpíades no van ser positives per la trobada bastonera, assolint el mínim local a la trobada de Badalona del 91 amb un total de 30 colles.

L’últim període es pot considerar un període de creixement lent però sostingut trobant els dos màxims de participació de tota la història en les dues últimes trobades, Súria 2005 amb 54 colles i Terrassa 2006 amb 53 colles.

En quan a la ubicació, fins al moment, cap municipi ha repetit, 31 trobades a 31 llocs diferents.

Si agrupem per comarques podem veure que el Bages és la comarca que més trobades s’ha emportat, amb un total de 7, seguit, ja força lluny, de l’Alt Penedès, Garraf, Osona i Vallès Occidental amb 3 trobades cadascuna. Aquesta distribució te certa relació amb la distribució territorial de les colles bastoneres, com podeu veure en aquest article anterior aquí, tot i que hi ha comarques que tenen força colles bastoneres i han organitzat poques trobades, estadísticament parlant.

Esperem que la trobada nacional pugui arribar a molts més llocs i durant molts i molts anys!

Pau Boada i el Ball de Bastons

oriol — Mon, 10 Jul 2006 18:22:00 +0200

De pintors de Ball de Bastons n�hi ha pocs per�, de tant en tant, podem trobar algunes obres de la nostre tradici�.

Un d�aquests pintors �s Pau Boada (1910 � 1975), nascut a Vilafranca i que ens va deixar aquesta obra anomenada Bastoner.

Ball de Bastonets al Pa�s Valenci�

oriol — Sun, 09 Jul 2006 22:51:14 +0200

El programa Arrels de la cadena Punt 2 �s un model del que jo entenc que tindria que ser un t�pic programa de televisi� p�blica.

Per tots aquells que esteu interessats amb els balls de bastonetes Valencians us he preparat un recull de videos d�aquest programa, disponible al you tube gr�cies a la nova muxeranga d�Algemes�.

M�s abaix podreu veure en moviment el Ball de Bastonets d�Algemes�, els balls de bastonets Pen�scola i la Dansa dels Porrots de Sila.

Primer Les Danses de Pen�scola, el ball de bastons el realitzen el grup "Els Dansants" a partir el minut 1:35 amb una vestimenta t�pica de molts dances d'altres llocs d'espanya.

...

La segona part �s un recull de 3 videos d�un reportatge de la process� de la Mare de Deu de la Salut d�Algemes�, realment impresionant! Sobretot no us perdeu el v�deo 2 a partir del minut 7:27 amb els tres grups de ball de bastonets (2 de nois de vermell i un de noies en blau)

Part 1/3

Part 2/3

Part 3/3

...

La tercera part �s un reportatge del I Aplec de Danses de Silla amb el seu m�xim exponent amb la Dansa dels Porrots a partir del minut 2:20

...

I si no n�heu tingut prou us tornem a possar un video amb la Procesoneta del Mat� a Algemes� del Dia de la Mare de D�u de la Salut, amb el ball de Bastonets incl�s a partir del minut Bastonets 2:30.

Despertaferro!

oriol — Wed, 05 Jul 2006 08:59:52 +0200

No es gaire habitual que els grups de m�sica busquin col�laboracions amb el m�n bastoner per� encara menys que ho faci un grup de Punk Oi! en Catal�.

Aquest �s el cas de Despertaferro, un grup que esta gravant el seu primer disc despr�s d�una exitosa primera maqueta i un bon nombre de concerts. Els Despertaferro van pensar de barrejar el sons t�pics del ball de bastons, molt r�tmics i caracter�stics del principat, amb una can�� homenatge al final del disc.

La gravaci� de la part bastonera va ser el passat 4 de Juliol a la Sala Rulot. Si voleu escoltar el resultat haureu d�esperar al Setembre amb l�estrena del primer disc de Despertaferro! Altament recomanable!

Aqu� podeu veure m�s fotos de la gravaci�.

Interculturalitat

oriol — Tue, 27 Jun 2006 23:25:42 +0200

A vegades la interculturalitat es defineix millor amb una imatge que amb moltes paraules.

Curiosa imatge del XI Festival World de Mallorca. Encara que sembli mentida el grup de "flamenc" �s canadenc, amb or�gens andalusos per� canadencs!

XI Festival World

Intercanvis culturals

oriol — Thu, 22 Jun 2006 11:31:53 +0200

Una de les coses que podem fer els grups de folklore i/o cultura popular s�n intercanvis amb grups d�altres llocs. �s una experi�ncia molt enriquidora que s�hauria de potenciant tant com es pot.

Un d�aquests intercanvis el van realitzar el grup Gloucestershire Morris Men de la ciutat de Cheltenham d�Anglaterra amb els Bastoners de Torredembarra.

El Juny de 2004 aquest grup de Morris Dancing (el m�s similar al ball de bastons que hi ha al Regne Unit) va venir a Catalunya i va participar a la XXIX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a L�Espluga de Francol� i a l�espectacle �De a la Guerra a la Pau a trav�s del Ball de Bastons� del F�rum 2004 de Barcelona.

Despr�s l�intercanvi va ser a la inversa i els Bastoners de Torredembarra van anar al Regne Unit a participar a la setmana de la dansa el 2005.

Aquest �s el millor cam� per con�ixer la cultura dels altres i mostrar la nostra!

Els l�mits del Ball de Bastons

oriol — Tue, 20 Jun 2006 23:29:13 +0200

En el m�n bastoner hi ha dos maneres d�entendre el ball, la dels continu�stes i la dels extremistes.

Els continuistes tenen un estil, una s�rie de moviments, una manera de ballar. Busquen mantenir la seva tradici�, el seu estil, la seva manera de fer, els seus balls. Sempre han fet les coses de la mateixa manera i el que volen es seguir fent-les com ho han fet sempre. Quan creen un ball nou, fidels al seu estil, simplement possen els mateixos moviments en un ordre diferent. Tenen un gran esperit de conservaci�.

A l�altre cant� hi ha els extremistes, els que entenen cada ball i cada moviment com un cam�, com un pas m�s per arribar m�s enll�. S�n gent que busquen nous moviments, nous balls, noves maneres de fer i es fan preguntes, moltes preguntes. Tenen un gran esperit de superaci�.

Jo s�c extremista, radicalment extremista i sempre em pregunto: Fins on podem arribar a saltar? Fins on podem correr? Com de fort podem arribar a picar? Que podem arribar a fer? Sempre volem m�s i mai en tenim prou, cada nova fita �s substitu�da per una de superior.

El problema �s que a les colles acostuma haver-hi de tot, continuistes i extremistes i no sempre s�aconsegueix arribar a l�equilibri perfecte. A mi em costa molt arrosegar a la gent cap els extrems, vull nous balls, m�s complicats, m�s dif�cils, m�s espectaculars, vull acostar-me als l�mits del ball de bastons.

Cada nou ball que comen�em a muntar �s un proc�s de negociaci�, de retall. Una b�squeda de l�equilibri entre els que volem acostar-nos als l�mits i els que volen seguir on estan. En el meu cas �s especialment dur anar renunciant a gran part de les noves idees, dels nous moviments i dels excessos de complexitat. Cal fer balls que pugui ballar la majoria de la gent, ho entenc, per� una veu em crida que tinc que anar molt m�s enll�.

El dia que reuneixi vuit extremistes veure fins on podem arribar, mentrestar anir� estirant, poc a poc, als continu�stes tant lluny com pugui.

I vosaltres com us sentiu? Extremistes o Continuistes?

Fronteres Culturals

oriol — Mon, 19 Jun 2006 19:14:26 +0200

Mentre que a Catalunya es viv�a la jornada de reflexi� i les votacions de l�estatut jo corria per terres Murcianes ballant i ensenyant el nostre folklore. Entre patir el patetisme pol�tic catal� o ballar bastons, trio els bastoners, ni que tingui que viatjar fins a Llano de Brujas.

Tot el viatge va comen�ar divendres a les dotze de la nit quan vam sortir en autocar des de Gr�cia, 8 hores de viatge per acabar arribant a M�rcia capital. I quina va ser la sorpresa que ens esperava? Un Hotel de 4 estrelles, habitacions impressionants, bufet per esmorzar, televisi�... fins hi tot ten�em Play Station a l�habitaci�!

�s incre�ble el tractament que reps en algunes comunitats, passes de dormir amb matalassos al terra d�alguna escola a un hotel de semi-luxe. El status dels grups folkl�rics �s molt diferencial segons el lloc, sembla parad�gic per� quan m�s pobre �s una regi� m�s s�estimen i cuiden el seu folklore. Aqu� a Catalunya fardem d�identitat per� a cap ajuntament se li ocorrer� ficar els convidats d�un certament d�aquestes caracter�stiques en un bon hotel i a c�rreg seu, com a m�xim donar� un petit ajut econ�mic al grup organitzador i no s�implicar� en res m�s.

Al mat� vam fer turisme, tot i el cansament de l�autocar, i a la tarda ja van comen�ar els actes protocol�laris del �4� certament de folklore Nacional�. En les diverses recepcions i discursets dels pol�tics locals vam tenir que suportar alguns dels tics del Nacionalisme Espanyol. Primer en la recepci� amb vermutet que ens va oferir l�alcalde, on no va poder evitar reivindicar la espanyolitat catalana... etc... i despr�s en els parlaments anteriors a les actuacions, on el regidor de cultura no es va deixar de saludar a los �amigos catalanes� per participar en aquell �encuentro nacional� de �regiones de una misma tierra: espanya�.

Els pol�tics no deixen mai de fer pol�tica, �s trist perqu� tu vas a ballar, a ensenyar les teves tradicions siguis d�un altre pa�s, comunitat o poble. La cultura t� unes fronteres molt diferents a les pol�tiques, fins hi tot a dins de Catalunya s�haur�a de parlar de diferents �pa�sos� o maneres de d�entendre el balls de bastons. S�entesten en dir-li �folklore espanyol� o �folklore catal�� quan la cultura transcendeix aquestes fronteres. El ball de bastons de Portugal te moltes similituds amb el de Catalunya tot i ser de �pa�sos� diferents, les fronteres culturals transcendeixen el que puguin dir els pol�tics.

La cultura �s un cam� per la construcci� nacional per� totes les nacions tenen una cultura plurinacional i amb un gran factor d�hibridaci�. Cada �mbit cultural te les seves fronteres i les seves mescles, les fronteres del ball de bastons s�n diferents que les fronteres del catal� o les fronteres del m�n casteller. Els pol�tics poden dibuixar els seus mapes i marcar les fronteres que vulguin per� cada �mbit cultural te les seves pr�pies, diguin el que diguin els pol�tics.

Per exemple, algun cop he sentit parlar sobre la possibilitat de crear un ens organitzatiu del ball de bastons del Pened�s sota l�argument del sentiment Penedesenc i fru�t de la seva reivindicaci� com a vegueria. Quin problema li veig? Que el ball de bastons no ent�n aquestes fronteres pol�tiques i s�assembla molt poc, la manera d�entendre el ball de bastons del Garraf o l�Alt Pened�s, l�Anoia... etc. Les divisions del ball de bastons tenen les seves pr�pies fronteres i no s�ajusten a les divisions pol�tiques. O posant un altre exemple, l�actual divisi� del ball de bastons de Catalunya per comarques, realment no te sentit, a nivell pol�tic s� per� a nivell de ball de bastons no.

A nivell global es pot veure una certa unitat en la manera d�entendre el ball de bastons a Catalunya, cosa que justifica un ens organitzatiu a nivell del principat, per� si volgu�ssim fer subdivisions s�haurien de seguir els estils i zones pr�pies del ball de bastons, no els pol�tics. De la mateixa manera, si es volgu�s crear un supra-organisme per sobre de Catalunya dels balls de bastons no tindria sentit seguir els l�mits pol�tics o reivindicatius perqu� no s�n aquests els reals. No existeix, per exemple, un ball de bastons dels pa�sos catalans, s�assemblen m�s els dances del pirineu Aragon�s al nostre ball de bastons que res que es faci a les illes, seria m�s logic unir-nos amb els balls de bastons aragonesos que no pas amb el poc que hi ha per val�ncia. Les fronteres del catal� com idioma s�n diferents que la dels balls de bastons.

I dit aix�, on volia arribar? Doncs que cada zona o regi� ha de manifestar i expressar la seva cultura de la manera com l�ent�n. La pol�tica te les seves fronteres i reivindicacions, nosaltres tenim les nostres. Els pol�tics es poden inventar els conceptes que vulguin i, agrupar les diferents cultures com els sembli per� la realitat pot ser una altre.

Espero que en el pr�xim viatge fora del meu pa�s, quan vagi a mostrar el folklore que jo practico em parlin de folkore, i no d�altres coses que no tenen res a veure.

Variacions al sotacama

oriol — Tue, 13 Jun 2006 12:07:24 +0200

Sempre m�ha agradat experimentar amb els diferents moviments del ball de bastons, la forma ortodoxa de fer les coses no sempre �s l��nica possibilitat.

Un moviment que accepta moltes versions �s el sotacama, tot i que �s un cop for�a llu�t a vegades m�agrada donar-li m�s espectacularitat i intensitat fent-lo d�una manera no convencional. Si es tracta d�una passada resulta for�a vist�s saltar el sotacama cap endavant i fer-lo a l�aire; aix� et permet fer la passada flotant, donar el cop sense cap contacte amb el terra i aprofitar el moviment cap endavant per donar-li m�s for�a al cop de bast�.

L�inconvenient del moviment �s que afegeixes un punt m�s de dificultat i �s m�s probable fallar el cop, per� baja, amb temps i experi�ncia tot �s possible!

Tot i aix�, lo ideal �s que si es fa el sotacama �diferent� en un ball ho decideixi tota la colla i ho faci tota la colla, cosa que costa bastant perqu� tenim el vici de fer sempre les mateixes coses de la mateixa manera. Com podeu veure en la foto estava sol fent �coses rares� i en actuaci�! :S mal fet, �s la prova del delicte

Piruetes Bastoneres

oriol — Fri, 09 Jun 2006 17:49:39 +0200

La creativitat de les colles bastoneres en els balls, molts cops, �s digne de menci�... per� hi ha vegades que et quedes sense paraules i amb la boca oberta.

Sino mireu el que fan els Bastoners de Pallej�

Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya

oriol — Mon, 05 Jun 2006 21:14:08 +0200

Ja s'acosta el dia D...

10 de Juny a Terrassa...

61 colles bastoneres...

a les 17,30h inici de les 3 cercaviles...

t'ho perdr�s?

Visites culturals pels bastoners a les 10h, cercaviles pel centre hist�ric de terrassa, sopar i concert a la masia els bellots...

Teniu la informaci� de la trobada Nacional a:

http://www.bastoners.terrassa.net/

Techno Bastonarium Mix

oriol — Mon, 29 May 2006 09:32:06 +0200

Quin �s el l�mit de la imaginaci�? La bogeria. Imagineu-vos un futur apocal�ptic, Barcelona s�ha convertit plenament a la fe del ball de bastons i la llei obliga a �colar� el ball de bastons per tot arreu. Quina m�sica posarien les discoteques? El Techno Bastonarium!

Imagineu-vos un DJ que barreja gravacions de balls de bastons amb m�sica �dance� o �techno�, aix� �s exactament el que he fet.

Realment �s un sacrilegi per molts puristes

Els amants del ball de bastons podeu intentar identificar els balls que es mesclen, els amants de programes com scanner fm o sputnik podeu intentar descobrir les can�ons remesclades, i fins hi tot els amants dels c�mics us podeu trobar alguna sorpresa entre els temes!

> Baston�rium Mix � Vol. 1 (servidor 1)

> Baston�rium Mix � Vol. 1 (servidor 2)

Antropologia Bastonera

oriol — Mon, 29 May 2006 08:55:13 +0200

Cada colla bastonera te les seves particularitats, algunes poden ser pioneres en molts aspectes, per� molt poques (almenys una) poden dir que li han fet un an�lisi antropol�gic de m�s de 5 p�gines. Aquesta �s la colla bastonera de Sants i l�autora de l�estudi �s l�Anna V. Jimenez.

Si voleu con�ixer a fons la colla bastonera de Sants o descobrir la difer�ncia entre folklore i folklorisme no dubteu en llegir:

- An�lisi Antropol�gica de la Colla Bastonera de Sants

Observadors fetitxistes

oriol — Wed, 24 May 2006 15:32:37 +0200

Els nens petits s�n tocadors i provadors per naturalesa, experimentadors i realitzadors actius per� a mida que ens anem fent grans ens convertim en observadors, cada cop fem menys coses per� ho observem tot, des de la dist�ncia, en un segon terme ens transformem, poc a poc, en observadors, compulsius, obsessius i fetitxistes.

Els tallers de balls de bastons, per exemple, no nom�s s�n per nens i joves per�... perqu� la gent adulta gaireb� mai s�hi fica? La majoria de gent que ho prova s�n nens, la gent gran sempre es queda al darrera observant des de la dist�ncia i la seguretat, �s l�estigma de la televisi�.

Ens em convertit en els espectadors eterns, triomfa el cinema, el teatre, i l�esport per� no pas practicar-lo, sin� mirar-lo. Ens em convertit en uns espies obsessius, observadors compulsius que consumim qualsevol cosa que puguem veure.

Si fan una cercavila anem a veure qui passa, si fan castells anem a mirar si cauen, si fan bastons observem com ballen... l�edat adulta consisteix en aix�, mirar, mirar i mirar.

Si ens fixem en les noves incorporacions als bastoners, troben que els pares porten els nens a fer bastons, o els adolescents s�apunten per alguna estranya ra�... per� un cop s�ha sobrepassat una certa edat, la gent ja no s�atreveix a ficar-s�hi, no s�atreveixen a aprendre, a experimentar, a agafar uns bastons i ballar... que ho facin els joves pensen.

Els balladors adults s�n fru�t d�una tradici� continuista, ja ho feien de m�s joves i segueixen fent-ho, per costum, per tradici� o per amor als bastons.

El dia que ja no tingui ganes d�apuntar-me a fer coses noves, d�aprendre, d�experimentar i comenci a tenir ganes de mirar el que fan els altres, sense participar, sense ser-hi part activa sabr� que m�estic fent gran.

La cultura popular �s com una obra en construcci�, hi ha els paletes que treballem i posen totxos per tirar amunt l�edifici, i els jubilats que s�entretenen mirant les obres.

I tu que ets? Paleta o jubilat?

Escalfant motors: 31a Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya

oriol — Tue, 23 May 2006 11:37:30 +0200

El proper 10 de Juny esdevindr� la XXXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa. Centenars, fins hi tot milers de bastoneres invaint carrers i places. Us ho perdreu?

Aquest any hi hauran tres cercaviles que comen�aran simult�niament i confluiran al centre hist�ric de terrassa. El punt de m�xim llu�ment ser� l�escenari de la Pla�a Vella, on una darrera l�altre aniran passant m�s d�una cinquantena de colles bastoneres.

El tempus de la trobada ser� el seg�ent:

10h - Visita cultural de les Colles Bastoneres per Terrassa.
16h - Acollida de les colles a les escoles.
17h - Fotografia de cada colla.
17:30h - Inici dels 3 cercaviles.
18:30h - Cercaviles pel centre hist�ric de terrassa i entrega del record
21:30h - Sopar i parlaments als Bellots
22:30h - Concert dels Ministrils del Raval i La Carrau.

Tamb� us adjunto una imatge del cartell de la trobada i el tr�ptic amb informaci� de la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa, juntament amb els actes del XXV Aniversari dels Bastoners de Terrassa.

> Tr�ptic Informatiu

Cercaquintos per Can Vies

oriol — Tue, 23 May 2006 08:46:38 +0200

Reportatge de: Roger S�nchez Amat, corresponsal del Baston�riun a Sants

Despr�s de diverses sortides fora del barri, la Colla Bastonera de Sants va participar en una activitat emmarcada en la celebraci� del nov� aniversari de Can Vies, el centre social ocupat en el que assagen. En concret, el divendres 12 de maig. La colla va amenitzar el �cercaquintos�, una esp�cie de cercavila que recorre diversos locals del barri (bars, ateneus, casals) fent una aturada a cadascun d�ells per prendre una cervesa (o qualsevol altra beguda) amb un tiquet especial. En total, nou escales.

A cada parada, un ball, i aix� al mig del carrer d�un divendres qualsevol, creant aix� espectaci� i sorpresa entre el ve�nat. A la particular cercavila hi van participar unes 150 persones, les quals van poder gaudir dels balls que actualment la colla practica.

El cercaquintos es va iniciar al mateix Can Vies, i va anar despr�s al reggae-bar Adaia, al recentment inaugurat Ateneu Llibertari, despr�s al bar Elfos, a la Teteria Malea, a la Bauma, al Casal Independentista i al Terra d�Escudella per tornar despr�s de la marat� a Can Vies.

De la fredor inicial del p�blic (els primers balls gaireb� no van ser aplaudits) es va anar passant a un caliu m�s addient per a passar-s�ho b� ballant, i finalment la distensi� va ser total, no se sap si pel saber fer de la colla o per l�acci� dels quintos. Els darrers balls, tot sigui dit, no es van acabar, ja que el nivell de disbauxa era elevat, i ja costava mantenir la concentraci�.

Total, una bona manera de passar un vespre de divendres, i una bona manera de passejar pel barri mostrant al ve�nat una expressi� m�s de la cultura popular catalana, i m�s a Sants, on no hi estan gaire acostumats (nom�s es coneix un intent d�alguns �borinots�-castellers-, que fa tres anys van intentar crear una colla).

D�altra banda, destacar la total implicaci� de la colla bastonera en la defensa de Can Vies, un espai utilitzat durant nou anys per molt�ssima gent, inserit plenament en el teixit associatiu del barri i bressol de m�ltiples iniciatives, com la colla mateixa. Esperem que l�Ajuntament recapaciti i tiri enrera la demanda civil que en nom de TMB (propiet�ria de l�immoble) ha presentat per tal de desallotjar la casa.

Recordar tamb� que als volts del Solstici d�Estiu se celebra la Festa al Carrer, cita anual de la cultura popular santsenca, i on per primer cop hi participar� la colla bastonera, i que enguany es despla�a al barri ve� de la Marina.