Assajos sobre la realitat

La Gu�rdia Civil is different...

Fri, 09 May 2008 10:59:49 +0200

"Lo que me faltaba, una mora catalanista"

Gr�cies, Frank

Fri, 09 May 2008 10:48:53 +0200

Gràcies, Frank, per haver-nos donat dues lligues i una Copa d'Europa, per haver estat un cavaller dins i fora del camp, per seguir tenint el 'fair play' corrent per les teves venes i demostrar que un entrenador també pot ser algú mesurat i sense estridències. El teu darre gest t'honora. Tant s'havia parlat del passadís dels jugadors que tu també vas voler demostrar el reconeixement al Reial Madrid sumant-te a la corrua de jugadors del Barça al Bernabéu. Ara potser és l'hora dels mesquins, dels que en saben molt de futbol i diuen que has perdut el respecte del vestidor i que calia un canvi.

Ara és l'hora dels adéus però també dels agraïments, de recapitular i veure els teus mèrits i sobretot de no oblidar que tu has estat l'entrenador d'un dels millors equips de la història del club.

Els mesquins en saben molt de futbol, de recomanar i suggerir noms i criticar l'entrenador, dient que era un titella. La vida n'està plena de llestos i aprofitats. No te'ls escoltis, que malgrat que ara te'n vagis, hi haurà molts que t'agraïrem el que has fet. Gràcies, Frank.

Ultratge

Thu, 08 May 2008 12:17:23 +0200

La senyera la pots cremar, trepitjar o escopir. Almenys això és el que haurien d'advertir les normes d'ús de totes les banderes que surten de fàbrica. Ara bé, ni ho intentis amb una bandera espanyola. L'ultratge és màxim i les penes, de presó perquè evidentment si cremes una bandera d'Espanya immediatament al delicte original li sumes el de desordre públic, tot i que tu estiguis a cent quilòmetres del lloc dels fets. El sol fet de pensar en cremar la roja-i-gualda és delicte.

En Franki, un jove terrassenc, passa aquests dies llargues hores a l'ombra de la presó per ultratge a la bandera espanyola. Ni la pressió popular ni les manifestacions contra aquest empresonament mouen la maquinària penal de l'Estat, embrancat en judicis contra l'honor a la pàtria mentre continua el seu col·lapse judicial.

Cafè per a tots!, criden els constitucionalistes però en definitiva seguim amb la mateixa fal·làcia de sempre. Ni el finançament és igual per a tots ni les mostres de llibertat d'expressió són iguals per a tots. Si un seguidor radical de l'Espanyol crema una senyera durant un partit de la Copa Catalunya és democràcia. Si un alternatiu català crema una bandera, és ultratge.

Voleu que us digui que és per a mi ultratge? Ultratge és que la Constitució reconegui el dret a una vivenda digna i la dignitat te l'has d'embolicar en paper de diari, com un entrepà de sardines.

Ultratge és que en un estat que vol ser plurilingüístic no es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats.

Ultratge és tot aquell acte que nega el reconeixement de la memòria històrica pel bé de la unitat i la reconciliació. Ultratge és tot aquell que nega el diàleg i s'autoafirma en la repressió policial.

Ultratge és fer prometre el càrrec als ministres davant d'un crucifix en un estat que es considera aconfessional però que canalitza els ajuts a l'Església mitjançant un concordat de subvencions i poder.

Em sap greu, en tot cas, que les banderes valguin més que les persones i sobretot que, en un país com Catalunya que ha viscut com la primera la repressió policial, la nostra classe política miri cap a un altre costat, xiulant i xiulant, que l'aigua ens preocupa, que la crisi ens neguiteja i que la dignitat d'un jove egarenc val ben poc malgrat que molts encara expliquin les seves curses davant dels grisos.

L'her�ncia

Tue, 06 May 2008 08:53:56 +0200

"Del 68 ens queda el mite, el record i molts problemes encara no resolts"

Sami Naïr, sociòleg i politòleg

Voil�, una agradable sorpresa

Mon, 05 May 2008 21:12:23 +0200

Aquest dissabte vaig descobrir un restaurant no gaire lluny de la plaça de Gal·la Placídia que cal remarcar i apuntar per tots aquells que volgueu obtenir una nit de plaer gastronòmic. Voilà és el nom del projecte culinari d'en Roger Sánchez, i una recomanació del company periodista Eric Lluent.

En Sánchez elabora una carta que intenta mostrar modernitat però sense oblidar els plats més cassolans de la cuina catalana. Possiblement el concepte fusió no sigui una novetat en els diversos restaurants de la ciutat perquè al final no saps si parles de cuina o música. Llavors potser et ve al paladar la paraula contrast. Sublim contrast quan tastes el magret d'ànec amb fresons al mòdena i ganache de pastanaga o la patata Voilà gratinada amb ou i tòfona.

Roger Sánchez obre la possibilitat de triar a la carta però també de deixar a la seva imaginació la combinació perfecta per fer-te un menú sorpresa. Tu li dius els teus gustos i tens en pocs minuts un menú degustació assequible i assenyat.

El Restaurant Voilà és una bona opció per inaugurar la secció Oci d'aquest bloc. A les portes de Gràcia, aquest local d'estètica postmoderna i cuina acurada és una agradable sorpresa en una cuina barcelolina on hi sovintegen els plats quadrats, les racions escasses i els cambrers zombies.

Restaurant Voilà. Carrer Aribau, 207