La closca de la poma

un caf� i un pensament

20g32 — Fri, 21 Apr 2006 11:52:55 +0200

Felip prenent un cafè
(Il·lustració de Roger Giménez Tomeo - 2006)

Index de fragments de "L'últim novembre"

Fragment 8 (L��ltim novembre)

20g32 — Sat, 15 Apr 2006 15:52:27 +0200

Una, dues i... tres. Aquestes eres les taronges escollides per a fer el suc de taronja del esmorzar, en plenes hores de dinar, que s�estava preparant en Pau. La nit anterior havia estat molt intensa, no recordava el nom d�aquella noia rosa amb la qual havia estat compartint saliva i begudes alcoh�liques. Tenia forces dubtes, Anna o J�lia? Potser l�Anna havia estat la nit de feia dos dies, i llavors la Imma? ... pel seu cap rondaven masses noms de femines d�una sola nit. Ja feia temps que s�anava repetint que era hora d�assentar el cap. Per� potser la por al comprom�s o la mandra de triar, l�impedien canviar el seu estil de vida.

Tot i que estava encara mig adormit, es va adonar que casa seva semblava una cort de porcs, potser feia massa temps que no feia dissabte... pizzes a mig menjar, llaunes de birra buides apilades pels racons, bolbes de pols que semblaven tenir vida pr�pia, taques d�all� que algun dia va ser l�quid, potser cervesa o alguna salsa per la pasta, o potser una barreja de les dues opcions, paquets de galetes a mig menjar...

Uff... va rebufar el noi del cabell arrissat tot acabant-se l�ultima glopada del suc de taronja. Avui no sortiria pas de casa. Avui tocava posar-se el mono de feina.

Fragment 7 (L'�ltim novembre)

20g32 — Sun, 26 Feb 2006 00:45:17 +0100

El despertador va comen�ar a sonar, marcava les dos quarts de quatre de la tarda, en Pau s�arrossegava entre els llen�ols estirant el bra� en busca del male�t rellotge cridaner. La ma del noi per fi va acabar amb el so que havia trencat els somnis de ressaca del jove mandr�s. De mica en mica en Pau va anar incorporant-se buscar les sabatilles sota el llit, la seva cerca va ser frustrant, nom�s hi havia una, la qual era massa lluny. Descal� es va aixecar, un peu darrera l�altre en direcci� al bany.

Ulls plens de lleganyes, boca pastosa, els cabells arrissats massa despentinats, barba de tres dies... La vista borrosa va desapar�ixer de cop en el moment que un bon grapat d�aigua s�estampa en la cara d�en Pau.

Un cop m�s despert, i comen�ant per la roba interior es va anar vestint. L�habitaci� estava for�a desendre�ada, la roba s�apilava en cadires, munts al terra, penjadors en els poms de les portes de l�armari, i fins i tot hi havia un mitj� solitari en el cap�al del llit. Pantalons texans, mitjons d�esport i samarreta a franges horitzontals roges i negres, era la indument�ria escollida.

Fragment 6 (L'�ltim novembre)

20g32 — Tue, 31 Jan 2006 13:47:23 +0100

Dinou esglaons, pujats d�un en un, fins arribar al dest�, la primera planta, que per capricis humans es feia anomenar �el principal�. A dreta i esquerra, una porta en cada en cada direcci�, en Felip no va dubtar, casa seva era a l�esquerra. Un altre cop una porta amb un pany. Sense cap tipus de dificultat obrir i entrar en el seu petit espai de mon. Parets blanques, sostres alts, bigues de fusta, i tot un pany de paret decorada amb una col�lecci� de centenars de clauers.

A escassos cinc passos m�s enll� el menjador, el qual estava presidit per un enorme butac�, company de llargues hores de lectura i curtes becaines a l�estiu. En Felip es va anar treien la gavardina i el barret, deixant-los de qualsevol manera per sobre d�una de les cadires que acompanyaven la taula on solia dinar. Un cop, l�home ja va estar m�s c�mode, va fer un salt i es va aposentar en el seu estimat butac�, va treure el tovall� de paper de la butxaca de la camisa, i va dirigir la seva mirada cap a un aparell telef�nic, el qual es trobava col�locat sobre una tauleta auxiliar de fusta pocs cent�metres m�s enll� del ja esmentat seien.

El dit �ndex de l�home calb va anar fent girar la roda del tel�fon, fins a nou vegades, comen�ant per un sis i acabant per un dos. L�atrotinat aparell comen�ar a pronunciar els seus habitual tons de trucades. De cop i volta la repetitiva melodia monot� es va trencar, un veu jove va pronunciar amb entonaci� interrogativa:

- Hola! Digui?...

Fragment 5 (L'�ltim novembre)

20g32 — Thu, 26 Jan 2006 19:06:10 +0100

El soroll de les monedes va fer que la dona de la cafeteria es gires en direcci� cap on era l�home de la gavardina, per� ja no hi era. La porta ja retornava, tancant-se, mantenint l�escalfor de l�ambient i fent dringar les campanetes que donaven l�ad�u al client que ja no hi era.

Lluitant contra el vent amb el cap baix i la m� sobre la part superior del barret, en Felip caminava decidit fins al seu dest�, casa seva no estava excessivament lluny, dues cantonades m�s enll�. Amb pas decidit i mirada perduda entre les rajoles de l�acera, l�home de la gavardina va arribar i frenar davant d�un portal d�una finca antiga, grisa i amb unes ganes folles que els seus habitants es decidissin a pagar-li un tractament facial. En Felip es va posar la m� en una butxaca buida, despr�s de la sorpresa inicial de no trobar res, va pensar que les claus que buscava les portava en la butxaca inversa a la que ja hi havia cercat. Un cop trobades les petites peces met�l�liques que obren portes, en triar una de cap�al rodo, l�escollida va anar entrant poc a poc a dins les grutes fosques en les quals trobaria el seu �xit. La porta ja era oberta.

Fragment 4 (L'�ltim novembre)

20g32 — Sat, 21 Jan 2006 12:00:59 +0100

Les llums de Nadal feien les seves tradicionals pampallugues, alhora que abra�aven les ampolles de licors, conyacs i whiskys que reposaven en aquella estanteria de fusta que estava col�locada a sobre la maquina de caf�. La tassa s�omplia poc a poc a la vegada que fumejava, un cop el caf� ja havia omplert la meitat del recipient, la dona va retirar-lo i el va acabar d�omplir amb llet. Tot seguit col�locar els dos sobrets de sucre al costat de cullera que reposava en el plat que serviria al home distret del barret gris.

En Felip olorava l�aroma que desprenia aquella tassa que li acabaven de servir, el seu nas vermell del fred de mica en mica retornava al seu color habitual. Amb la seva ma esquerra va agafar els dos sobrets de dol� contingut i els va escap�ar alhora seguin tot un ritual r�tmic que precedia al llan�ament de sucre dins del caf�. L�home tenia les seves manies i mai tirava tot el sucre de cop, o feia a batzegades, de mica en mica, fins a 6 cops els va sacsejar fins que l�interior fou del tot buit. La lit�rgia no havia acabat, ara tocava netejar la cullera, introduint-la dins d�un dels dos sobrets i refregant-la amb el seu interior. Un cop l�instrument remenador ja havia sortits del paper plastificat ja podia procedir a fer els seu bany termal de caf� amb llet.

De glop en glop la tassa es va anar buidant, els llavis del bevedor de caf� s�embrutaven de l�exquisida escuma de llet, la beguda calenta baixava es�fag direcci� est�mac, i la alta temperatura de l�quid anava escalfant el cos fredolic d�en Felip. Un cop va recuperar les forces i deixar el recipient ven buit, es va aixecar alhora que es posava la seva gavardina i es col�locava el barret encaixat en la poc poblada calba. La distancia entre la barra i en Felip es va anar reduint i quan va ser casi nul�la, l�home del barret es va treure la m� de la butxaca i deixar un parell de monedes, les quals sumaven l�import exacte de la consumici�.

Fragment 3 (L'�ltim novembre)

20g32 — Tue, 17 Jan 2006 19:03:20 +0100

Amb el dit gros exercint pressi� sobre la part superior del bol�graf, va aconseguir fer el �Clec� tan caracter�stic, que recorda al tret de sortida de les proves d�atletisme, que t�indica que ja pots comen�ar a escriure. Els ulls atents d�en Felip ja tornaven a situar-se en la posici� ideal perqu� la mirada pogu�s retenir la informaci�. Mentrestant que la seva pr�pia m� executava l�escriptura, un cop les nou xifres ja estaven impreses en tinta blava sobre el tovall�, va tornar-ho a comprovar. Per� la seva concentraci� es va trencar, com quan un mirall cau al terra, quan la dona de la cafeteria li va dir:

- Bon dia! Qu� voldr� prendre?

- Eh! � va dir espantat, ja que no l�havia vist venir, es va refer de la situaci� en menys de mig segon i digu� � Doncs posem un caf� amb llet, amb dos sobrets de sucre.

- D�acord, si vol ja pot seure�s en una taula d�aquelles � va dir la dona indicant amb la seva m� unes taules que estaven just darrera d�en Felip.

En Felip, li va fer cas, i va asseure�s en la cadira de fusta que pertanyia a la taula m�s pr�xima a la sortida. Es va treure la jaqueta i el fugitiu barret dipositant-los en el respatller de l�esmentada cadira. Entretant que no arribava el caf� amb llet, va treure el tovall� on tenia apuntat el tel�fon de l�anunci, se�l va mirar, i va decidir que aquelles xifres havien d�anar acompanyades d�un petit dibuix, que el seu bol�graf, deixant-se acompanyar dels moviments subtils de la seva m�, ja havia comen�at a fer. Dos cercles ben tancats i voltejats m�s de dos cops cada un, m�s un parell o tres de l�nies llargues i un parell m�s de curts tra�ats van reconstruir el record que en Felip tenia sobre les bicicletes, aquell mitja de diversi� que feia m�s de quaranta anys que no utilitzava i tantes bones estones i genolls pelats li havia provocat.

Fragment 2 (L'�ltim novembre)

20g32 — Sat, 14 Jan 2006 19:00:46 +0100

Aquell home, el qual s�anomenava Felip, va decidir que es mereixia una recompensa despr�s d�haver acceptat aquell duel de velocitat on ell era el perdedor estad�stic. Tothom sabia que si el vent i els barrets decideixen aliar-se, poc podr�em fer per evitar la p�rdua dels nostres tapacaps, per� potser avui ell estava de sort. En Felip aixec� la mirada i trob� r�pidament una cafeteria tradicional decorada amb fusta envernissada. L�individu de gavardina gris no s�ho va rumiar dos cops i va fer dringar les campanetes, que penjaven d�un fil de pescar, que s�allotjava sobre la porta d�aquell temple del caf� amb llet. Nom�s entrar notar dos sensacions �niques, l�aroma d�aquell grans torrats que despr�s ben molguts es convertirien en aquell m�gic l�quid amarg�s que revifa, fins i tot, als m�s morts de fred. L�altre sensaci� potser no era tan estimulant com la primera, era una calor que el va fer angoixar i r�pidament es va afluixar el nus de la bufanda que reposava en el coll encongit d�en Felip.

Es va acostar a la barra i va esperar que la dona, ocupada, s�adon�s de la seva pres�ncia. La mirada d�en Felip va sentir-se atreta per un munt de paperets de colors que estaven clavats en un suro de paret, l�home acalorat va centrar l�atenci� en un d�ells, alguna persona que freq�entava aquella cafeteria es volia desprendre d�una bicicleta. En Felip no va dubtar-ho ni un segon i va posar-se la m� a la part interior de la seva gavardina, segurament va buscar el trau de la butxaca on amagava els bol�grafs i va treure�n un. Per uns segons va apartar la mirada del paper rosa, i va buscar el cubilet de pl�stic on s�emmagatzemen els tovallons de paper, el va localitzar a la seva banda esquerra, a sobre de la barra, en aquell cas la seva refer�ncia mental havia fallat, ja que el posatovallons era d�acer inoxidable. Allarg� el bra� i agaf� un, l�home del barret sempre havia tingut la sensaci� que els tovallons no els hi agrada separar-se, ja que sempre quan en treus un, un altre s�enganxa a ell i queda mal col�locat, com si encara estigues estirant la m� per recuperar el seu amic que ja ha marxat amb l��ltim tren.

Fragment 1 (L'�ltim novembre)

20g32 — Thu, 12 Jan 2006 18:55:31 +0100

Era una tarda fosca d�un mes de novembre d�un any qualsevol dels finals del segle XX. El fred ja comen�ava a estar present en el vent que recorria els carrers d�aquella fosca ciutat mediterr�nia. Un barret gris volava al ritme que marcaven les seves acompanyants de vol, les fulles dels arbres seguien les corrents d�aire de dalt a baix i de dreta a esquerra. Els paraig�es no aguantaven la compostura i s�aixecaven les faldilles per poder aix� enlairar-se abandonant els seus aut�ntics propietaris. Les poques persones que s�atrevien a intentar caminar per aquells carrers ho feien amb el cap baix, intentaven esquivar tot all� que el vent for�ut i malcarat els tirava en contra, la pluja anava calant, plovia poc per� era molt molesta.

Un home amb gavardina gris perseguia el seu barret, anava fent salts rid�culs, semblava que la meteorologia tenia ganes de jugar. Cada cop que saltava, el seu barret s�enlairava una mica m�s, el just i necessari perqu� aquell home, el qual no destacava ni per la seva al�ada ni per la seva agilitat, nom�s pogu�s notar la textura del seu tapacaps amb la punta dels dits, fent aix� impossible les intencions de recuperar l�estri que utilitzava per poder cobrir aquell cap tant poc poblat. Quan el barret ja es donava com a guanyador, veient la cara i les suors que relliscaven pel front de l�home, un alt fanal va poder frenar els ansiosos somnis de llibertat que recorrien els teixits del capell. El tronc d�acer i servidor de llum el va mantenir atrapat el temps suficient perqu� l�home que estossegava arribes fins all�. El bar�, que tenia les galtes vermelles de tot l�esfor� fet, va agafar el barret amb moltes ganes i se�l va tornar a instal�lar sobre la fina capa de pell que transpirava suors.