Ahir va ser Sant Jordi
Ahir va ser Sant Jordi, patró de Catalunya i el que en diuen el dia del llibre i de la rosa. Per sort o per desgracia, crec que té els seus avantatges i inconvenients, el dia de Sant Jordi és laborable, i per tant vaig estar treballant tot el dia.
A la tarda, però, tal i com mana la tradició un petit passeig per allò que se’n diu “veure l’ambient” , primer per la Vila , i després una baixada a Barcelona, que de tant en tant tampoc fa mal, o si perquè l’acumulació de gent realment és una mica agobiant.
En alguna ocasió he sentit critiques del dia de Sant Jordi ,dient que és excessivament comercial, que de foment de la lectura res de res i d'altres arguments. És cert que molta gent segurament només compra llibres per Sant Jordi, i que segurament és el best-seller del moment, però en tot cas si un dia com el d'ahir ha de fomentar que es llegeixi un llibre ni que sigui un cop a l'any, doncs endavant, que segur que no fa mal. Segur que serveix perquè molta gent s'adoni de la quantitat d'edicions de llibres de temàtiques variades que s'arriben a fer. I és que es llegeix poc i la lectura és una de les vies fonamentals d'accés al coneixement,per exemple la novel·la històrica, de la qual en sóc lector habitual, et permet aprendre història d'una manera amena i seguint una trama que encara que no fos real et porta a situacions que si que es van produir i que et fan entendre el perquè van passar determinats fets.
Però en tot cas, l’important és que hi hagi accions que fomentin la lectura, no només un dia a l’any, sinó tot l’any, per això siguin benvinguts plans de foment de la lectura com el que ha impulsat la conselleria de cultura amb en Juan Manuel Tresseras al capdavant, un programa enfocat a diverses edats i a tota la societat civil.
Una mica de tot i un poc de res.
Avui és Sant Jordi, en una diada tan assenyalada és un bon moment per rependre l’escriptura al meu bloc, bloc que he hagut de deixar abandonat els darrers per motius varis, entre ells, algun que ja ha aparegut a la premsa.
Aquests darrers dies hem pogut veure l’homenatge al Musons, una persona de la qual vaig apendre moltes coses de Gràcia i amb qui vam compartir una bona amistat. Penso que va ser un bon homenatge i es va veure el valor humà d’un personatge que es va estimar un territori i la seva gent. Es feia una mica estrany, fer un cercavila que és una cosa alegre i festiva tot pensant que era en homenatge a un amic que s’havia mort feia uns mesos, però de ben segur que si l’Albert ho va poder veure li va agradar, perquè era un amant de la cultura popular.
Per altra banda la setmana passada es van entregar els premis Vila de Gràcia, voldria felicitar a totes i tots els premiats, però especialment al Ferran Colàs, una persona que m’aprecio i que realment ha fet una feina excel.lent a la Vila, com ja sabeu he participat en la creació de diversos projectes associatius a la Vila i sempre que li he anat a demanar suport mai he trobat un no per resposta, realment es poden criticar moltes i moltes coses de l’Església, però és evident que no es pot posar tothom en un mateix sac.
I posats a fer agraïments, ja ho vaig dir en el Congrés d’Esquerra de Gràcia, però voldria ampliar-ho i fer-ho públic, voldria agrair al Carles Alemany tot el seu suport i aquests anys que ha estat president del Casal de Gràcia, voldria felicitar-lo per la feina que ha fet aquests quatre anys, pel tomb que ha sabut donar a la secció local d’ERC-Gràcia, i perquè ha sabut entendre l’importància del terrori, del debat i de l’assamblearisme, i per tot el que m’ha ensenyat en tota aquesta curta aventura política. I també agraïments a en Toni Simó, perquè fins ara ha estat el Secretari d’Organització i ha fet aquella feina que no es veu però que es feixuga, pesada , i sovint poc agraïda. Moltes gràcies a tots dos.
Res més , per acabar avui, us podria recomanar la lectura de molts llibres, jo el darrer que m’he llegit és el Pont dels Jueus, però certament us recomano una mica de literatura local i que regaleu llibres de la col.lecció la Font de l’Atzavara del Taller d’Història.
Actuació a Santa Eulàlia
El passat diumenge vam baixar a Barcelona amb la colla. El motiu era l'actuació a la festa major d'hivern de Barcelona, les festes de Santa Eulàlia.
Una actuació que s'escapa una mica dels cànons tradicionals del món casteller. Per una banda es fa al mes de febrer - és una de les poques que es fa aquest mes - i per altra banda i , per sort, es fan dues rondes conjuntes cosa que la fa molt més àgil.
Aquesta és una actuació que fa pocs anys que es fa , des de que l'Ajuntament va decidir tornar a impulsar les festes de Santa Eulàlia i al seu dia va ser la primera sortida en públic de la colla, quan encara no ens havíem presentat hi vam anar a fer un pilar.
Hi vam fer el 2 de 6 , el 3 de 7 i el 4 de 7. Una bona actuació tenint en compte que tot just acabem de començar la pre-temporada, perquè crec que no en podem dir encara ni temporada. Per acabar un pilar de 5 al balcó , perquè les colles del pla de Barcelona que actuen a la Mercè i Santa Eulàlia es tornen per fer el pilar al balcó.
El final del Carnaval ...
Avui s'acaba el Carnaval, amb l'enterrament del rei Carnestoltes, aquest any a Gràcia s'ha fet la tradicional rua , però el cert és que es troba a faltar una mica l'esperit satíric que ha de tenir el Carnaval, fa uns anys un grup d'entitats va impulsar una coordinadora que va permetre organitzar una sèrie d'actes : l'arribo, un ball de màscares, la rua, el sopar de premis poia i l'enterrament de la sardina , tot això sota l'ombra d'un ban de carnaval satíric fet per un Consell dels Bulls.
Suposo que per motius de poca participació de tot això només n'ha quedat la rua, de l'esperit satíric i irònic que ha de tenir el carnaval, a Gràcia, poc en queda. D'allò que tenia d'original el Carnaval gracienc -- els premis poia -- es van deixar de fer , d'acord que era una tradició nova, però ... totes les tradicions comencen algun dia , no?
Durant el carnaval la Casa de la Vila és ocupada pel rei Carnestoltes, que s'amaga darrera una màscara perquè precisament ha de ser un personatge anònim ... aquest any ni això, ... al final serà la millor la quaresma que el carnaval ;-)
Catalunya, serà logística o no serà.
Avui al tren, si sóc valent i vaig a treballar amb el tren, m'he acabat de llegir el llibre Catalunya serà logística o no serà, el llibre escrit per l'economista Ramón Tremosa. El llibre explica les necessitats d'infraestructures que necessita Catalunya perquè tingui un bon desenvolupament econòmic.
En un moment de deslocalització de les empreses , la logística és un element importantíssim perquè les grans empreses puguin mantenir o crear plantes de producció a Catalanya, però no només això, si la deslocalització és inevitable el que és necessari és una bona infraestructura d'operadors logístics amb els corresponents mitjans necessaris pel transport: aeroports, ports, trens ... precisament tot el que tenim en pèssimes condicions?
A importants empreses els seria molt més senzill venir a Catalunya o mantenir les seves plantes si hi hagués una bona xarxa de transport de mercaderies per tren.
En tot cas el llibre ho explica amb detall i de forma planera perquè no es faci pesats als que som poc entesos amb economia,
Boscos Endins
Ahir vaig tenir vespre de teatre i vam anar a veure Boscos Endins, el nou musical de Dagoll Dagom. La veritat és que us el recomano, em va agradar força. El musical parteix dels contes tradicionals dels Germans Grimm però amb un final ... diferent ... el cert és que hi pots veure reflectides situacions de la vida quotidiana. No sóc un entès en teatre ni en musicals, encara que m'agraden força. El personatge que més em va agradar va ser la Caputxeta interpretat per Anna Moliner. Els decorats estan molt ben trobats i hi trobem alguna sorpresa , sobretot a la segona part, potser un aspecte negatiu seria la durada, se'm va fer un pel llarg i és que comptant la mitja part gairebé arriba a les tres hores.
Per cert que a part de la bruixa del conte, per allí hi havia un altra bruixeta, a veure si fa alguna crítica ;-)
Coronel Macià i MyWay ...
El passat dimarts, al casal Francesc Macià d'ERC-Gràcia, vam tenir la visita d'en Josep Ma Forn, el director de la pel·lícula Coronel Macià. La xerrada va ser molt interessant i ens va estar parlant tant de la figura de Macià, dels aspectes tècnics de la pel·lícula , així com de la dificultat de fer cinema en català. Ens va estar explicant que la major part d'empreses de cinema no volen projectar a les seves sales les pel·lícules en català perquè els catalans ens igual veure una pel·lícula en català o castellà, mentre que hi ha un bon nombre de gent que si la pel·lícula està només en català no la va a veure directament. Ens va comentar les dificultats que es va trobar per projectar la pel.lícula perquè no tenia versió castellana, i clar es veu que amb subtítols no podia ser ...
Davant d'aquest panorama pessimista sobre el cinema del nostre país, avui he llegit al diari una bona notícia, demà s'estrenarà la pel·lícula MyWay de J.A Salgot, un thriler que ha estat rodat en català i que planteja alguns elements interessants , el protagonista és un argentí que parla català amb accent argentí, l'acció passa a Castelldefels i tracta d'un narcotraficant el pare del qual li detecten Alzheimer.
Per mi té tres elements molt interessants que fa que ja tingui ganes de veure-la. El primer que toca molts temes de la nostra societat actual,el segon que ha estat rodada en català i el tercer que la banda sonora és de Joan Miquel Oliver amb la col·laboració de Jaume Sisa i que conté diverses cançons d'Antònia Font ... Tinc ganes ja de veure aquest film.
Bono again
Ahir en Bono va deixar que si és president del Congreso de Diputados no deixarà que es parli català ni cap altra llengua oficial de l'estat espanyol que no sigui el castellà. I que no permetrà llicències en aquest aspecte. Ha dit a més que no li té mania al català, sinó que és una qüestió del reglament. Ha parlat del català como lengua espanyola. Doncs bé, si és una lengua espanyola , perquè no la deixarà parlar al congrés de Diputats Espanyol? En tot cas és una mostra més que això de l'estat plurinacional no s'ho creu ningú, ni els espanyols ni els que no ens hi sentim.
Està prevista una renovació del reglament del congrés, en aquest aspecte, el PSOE i el PP segur que ràpidament es posen d'acord, per una banda perquè sigui impossible parlar amb català al Congrés, això seria un xoc massa gran per ells. A la seva Espanya hi voldrien només dos partits , i els demés , clarament a pastar fang, no només els partits nacionalistes o independentistes de nacions que es troben a l'estat espanyol i que de moment no tenen estat , sinó també partits d'àmbit espanyol, però que tinguin poca representació.
En fi, ... és només una mostra més d'aquesta Espanya , que ens vol fer creure moltes coses que no són.
Un cap de setmana intens.
Aquest cap de setmana ha estat força intens, començava divendres al vespre amb el sopar de l'Arrós Brut i la bona companyia dels mallorquins que havien vingut per celebrar els foguerons, i els que ja eren aquí, en honor dels quals es va començar a fer al festa. Així doncs que divendres vam menjar un bon arrós i vam acabar l'àpat prenent licors d'herbes mallorquines i sentint els glossadors com feien anar la simbomba.
El dissabte al matí, dedicat a fer un passeig muntanyenc i un bon dinar, per la tarda arribar a casa , una mica de migdiada i som-hi foguerons , aquest cop amb els diables. Un bon cercavila , i després la sobrassada i el botifarró a la plaça del Nord.
El diumenge havia de ser de descans, ... no! La gent de l'Anella va decidir dedicar la ballada de sardanes que organitzen mensualment a la colla castellera, i clar els hi havíem de fer un pilar, només faltaria! Castellers i sardanistes, units, algú ho consideraria un sacrilegi , però a Gràcia tot és possible , així que abans del pilar vam poder veure castellers ballant sardanes i després sardanistes fent pinya, i perquè no?
Canvis castellers.
El passat dissabte es va celebrar l'assemblea dels Castellers de la Vila de Gràcia, una reunió molt tranquil·la i participativa en la què van sortir escollits en Carles Gallardo com a cap de colla i en Miquel Sendra com a president. Per mi hi ha certs aspectes molt positius en el nou projecte, per una banda els dos han sabut crear equips formats per gent que porta temps a la colla com per gent més nova però que als darrers temps s'ha implicat molt, que gent que havia començat com a canalla a la colla ara estiguin a la junta. També és important que un dels objectius de la colla per als propers dos anys sigui d'implicació amb la Vila.
En Carles Gallardo serà en nou cap de colla, un altre treballador infatigable per la colla, en Carles ha estat a la junta i a diferents tècniques i és un dels històrics, com en Miquel, a més a més ha estat president de la Coordinadora de Colles de Barcelona. El projecte tècnic d'en Carles és molt interessant i sens dubte aquest any serà l'any del 3 de 8 de la colla, n'estic convençut i a més servirà per treure'ns el mal regust de boca del darrer concurs.
Finalment, es van acomiadar del seu càrrec en Martí i l'Oriol, moltes felicitats per la feina a ells i a la junta i la tècnica sortints, la seva feina ha permès consolidar el 4 de 8. la colla i aconseguir que la colla miri amb més optimisme l'elaboració de nous castells.
La blocosfera de la cultura popular
Vilaweb ens donava avui la bona notícia que ha aparegut el primer agrupador de blocs de cultura popular, si ja tenim poliblocs, ara tenim tradiblog. Una pàgina que agrupa els blocs de la cultura popular dels Països Catalans, el que ells mateixos han anomenat com la Tradosfera.
Una bona iniciativa i una eina més a la xarxa de recull d'iniciatives de cultura popular, us recomano que hi feu una visiteta.
Noves webs ...
Coses d'aquelles que passen ... dues entitats que neixen al mateix moment i de les quals vaig tenir la sort de poder participar al seu procés de creació, han canviat de pàgina web.
Per una banda a la web de castellers, que ja li tocava una renovació, té un disseny molt més actual. L'anterior , si no recordo malament , es va fer l'any 1998, de fet a l'any 96 ja teníem web - llavors no era normal que les entitats tinguessin web - i ens deien : no fan castells - encara no ens havíem presentat - però ja tenen web . Castellers ha culminat la celebració del seu desè aniversari amb l'aparició d'aquesta web, esperem que sigui un bon auguri per la pròxima temporada. Felicitats pels impulsors de la nova pàgina.
I GràciaNet, una entitat que res té a veure amb castellers, pel que fa a objectius i funcionament, i que per fi podrà veure reflectit un dels seus somnis: mantenir la pàgina actualitzada amb informacions D'Entitats i altres. Tot i que moltes ja ens enviaven informació. Algun ànima caritativa de GràciaNet s'havia d'encarregar d'introduir-la més o menys manualment. Ara la cosa millora, i gràcies al RSS la pàgina s'informa automàticament amb les informacions que publiquen les pròpies entitats , blocaires o mitjans graciencs a les seves pàgines. Aquesta iniciativa ha estat duta a terme pels tècnics de GràciaNet( en Toni, en David i l'Oriol ) i pel dissenyador resident , en Roger. Felicitats!
Els reis graciencs.
Avui arriben els Reis a Gràcia, perquè aquí som més originals i l'arribada dels Reis és un dia abans. Suposo que és perquè els que arriben aón els carters o enviats reials, els de veritat ja passaran la nit del dissabte a diumenge. Segurament algú ja està pensant en posar-me un comentari, mira , un republicà parlant de reis … però és que aquests són els únics reis que pot reconèixer un republicà .
En tot cas avui arriben els representants graciencs dels Reis d’Orient, i potser els haurem de fer una carta a la gracienca … estaria bé que només començar l’any ens portin un canvi de nom de la plaça on arribaran i que l’any que ve ja no arribin a la plaça Rius i Taulet sinó que arribin a la plaça de la Vila. També estaria bé que ens portessin la finalització de les obres de l’OSI, l’inici de les obres a la Violeta, locals pels carrers de la festa major i que finalment els castellers trobin el seu lloc definitiu per assajar.
Serà qüestió avui de portar la carta … i com hem sigut bons minyons i bones minyones … esperem que ens portin tot el que demanem.
De seleccions catalanes ...
El passat dia 29 es va celebrar el partit de la selecció catalana contra la selecció basca. Aquests partits estan molt bé, suposo que més val això que res i almenys una vegada a l'any podem cantar els Segadors a un camp de futbol per animar la nostra selecció, però evidenment cal anar més enllà. Hi ha gent treballant per aconseguir l'oficialitat de les nostres seleccions, però com ja s'ha escrit a molts llocs, el tema encara està molt lluny d'aconseguir-se.
Per això cal aprofitar els moments en que qualsevol selecció catalana de qualsevol esport jugui un partit per reivindicar el nostre dret a tenir una selecció nacional, cal que aquests partits es converteixen en moments de reivindicació – ei, pacífica sempre! -. Per això em molesta quan als mitjans de comunicació es parla de “la festa del futbol” o la “festa de l'esport català”, no he sentit en lloc que quan jugui una selecció de futbol sigui una “festa” , ni que sigui un partit amistós. Malauradament no hi ha res a celebrar i si a reivindicar, fem-ho amb pancartes , amb recollida de signatures i amb el que faci falta , i els nostres dirigents ja s'encarregaran de la part política.
Espero que la vinguda del nou any ens porti l'oficialitat de noves seleccions, diuen que la de fútbol serà de les més complicades ... , bé , que hi farem , entre tant ens haurem de conformar en veure un partit a l'any. Ara , esperem que no es compliqui la participació oficial de les que ja tenim, com ara la de Pitch & Putt, un esport que cada dia té més adeptes a Catalunya , un esport que del poc que en se res té a veure amb les federacions de golf, però que això si , la Federació Espanyola de Golf, ja se'l vol apropiar per evitar que existeixi la selecció catalana.
Bé, que hi farem , amb la vinguda del nou any caldrà seguir cridant allò de : “Una nació, una selecció”.
Joguines en català
Aquests dies en que la canalla mira els anuncis de joguines per veure que demaran als reis ( els d’Orient clar, els únics que reconec ;-) ), veiem que com passa amb molt d’altres productes , molt poques de les joguines estan etiquetades en català o diguem fan coses en català.
Permeteu-me doncs que en faci una mica de publicitat, no perquè en tingui cap comissió, sinó perquè en el món de la joguina el català també hauria de ser quelcom normal. Així , de moment, he trobat que la casa Drim té dues nines, una que canta (la nina Mireia) i un nino que parla en català, a la web de Productes de la Terra, també podeu trobar joguines en català. No em deixo els Tres Tombs, que sempre n’ha tingut i l’Abacus.
De moment no he trobat res més, però em trobo que he de fer alguns regals a canalla, i si ho puc fer amb una mica de militància nacional ... doncs molt millor, així que si teniu coneixement d’alguna joguina més en català us animo a que m’ho deixeu en forma de comentari al bloc.
