Em sembla que fa anys que està tancada, però el drac de la porta i un que n'hi ha a la cornisa em recorden el passat de l'establiment. M'agradaria molt que qui s'acabi quedant amb l'edifici sigui respectuós aquest detall del patrimoni de Gràcia.

I com els de Gràcia sóm així abans de començar ja podem triar entre www.graciatelevisio.cat i www.telegracia.cat. Sense fer soroll però amb més mitjans disponibles, sembla que la gent de GràciaTV s'ha avançat al virtual competidor (que de moment es queda en això, virtual); crec modestament, que potser va anunciar el seu naixement prematurament (potser imbuïda amb l'eufòria que dóna la Festa Major, l'agost passat). Llegeixo que el nou mitjà apareixerà l'1 de març.  Ens queden 20 dies… qui sap si encara hi haurà sorpreses… en tot cas, la cosa sembla que s'anima. Qui dels dos s'avançarà? Uau! Això serà com retrocedir 25 anys enrera amb la 1 i la 2!. Qui es quedarà els documentals d'animals??    

PD. De tot això, Transversalweb que si no m'equivoco ha estat el primer mitjà digital gracienc que ha apostat pel vídeo, n'hauria de pendre nota. L'aplicació del vídeo a internet és imparable.

La notícia de la mort de l’Albert Musons m’ha causat un profund impacte. Com la mort de’n Josep Maria Huertas que també ens va deixar aquest maleït 2007. Periodistes de raça; treballadors incansables; enamorats dels seus barris. Gràcia plora avui com ho va fer el Poble Nou el passat mes de març.

A l’igual que en Josep Maria, l’Albert ens ha donat una lliçó que no s’ensenya a cap facultat. Ens ha ensenyat a tota una generació de periodistes que informar del que passa al teu barri amb rigor i honestedat té el mateix valor que parlar de política, economia o de la difícil cojuntura internacional. 

Impulsor de la revista Carrer Gran amb la generació dels Sanclemente, Frigola, Uribe i Bou, va ser la baula d’enllaç amb la jove generació d’informadors de carrer: en Xavier Pereira, l’Albert Balanzà, Miquel Pellicer, Gerard Maristany, Pep Gorgori… i tants d’altres. Tots hem fet la nostra carrera professional per compte propi, però amb l’empenta moral de l’Albert Musons a la motxilla.

Col·laborador sense distincions de Transversal, l’Independent, la Tortuga de Gràcia, Ràdio Gràcia i GràciaTV. Tota una declaració de principis: per damunt de les diferents sensibilitats, Gràcia!. I una sensació que l’Albert ha estat una mica patrimoni de tots.  

“L’ànima de Gràcia” titula aquest dimecres una breu necrològica de La Vanguardia. Un senyor de Gràcia, afegiria jo.

(article de Transversalweb.cat)

Però hi ha una cosa més important que això. He vist una mobilització important de gent de Gràcia amb la colla de la camisa blava. La veritat és que feia goig veure els peus dels castells amb tot de gent amb la samarreta blava. Gent que -suposo- com jo que ens és complicat assistir als assajos i a algunes diades per motius de feina i que ens falta la darrera empenta per participar més activament de la colla.

És veritat que hem quedat avantpenúltims, però la impressió que m'he emportat ha estat excel·lent. Estic segur que si la colla sap canalitzar bé aquest suport d'avui, ampliar la colla i noves fites com les del tres de vuit són a tombar la cantonada.

Com que m'he introduït al món Youtube, aquí va el vídeo promocional del concurs. La música és una mica National Geografic, però què hi farem. Per cert, si no hi heu assistit mai, de veritat que val la pena, hi ha un ambient brutal.

PD. prometo escriure molt més sovint