Assajos sobre la realitat

PostSecret, el lloc on els internautes confessen allò inconfessable, és el gran guanyador dels premis Bloggies 2006, una mena d’Oscar del vast món cibernètic dels weblogs. PostSecret, tot un fenomen a Internet, no només ha guanyat el premi Bloggie com a millor bloc de l’any, sinó que també s’ha fet amb la victòria en les categories de millor lloc nord-americà, millor lloc temàtic i millor lloc comunitari. Agafa així el relleu del popular weblog tecnològic BoingBoing, el gran dominador en les dues darreres edicions dels premis.

En aquesta sisena edició dels Bloggies, igual que en altres anys, tots els llocs premiats són en anglès. Només en algun web es fa servir de manera residual algun altre idioma. És el cas de Cooking Diva, premi a millor lloc llatinoamericà, on es pot trobar algun contingut en castellà. Aquest anglocentrisme ha estat criticat per nombrosos internautes, que entenen que els premis engegats per Nikolai Nolan marginen un percentatge importantíssim de continguts de qualitat que es fan a la Xarxa.

L'anglocentrisme dominant pot ser relativament criticat però posa de relleu la encara precària implantació de les xarxes digitals en el nostre país. Aquest doncs és un secret a veus que ens hauria de fer reflexionar igual que ens fan reflexionar les consideracions de Manuel Castells, un dels principals intel·lectuals digitals catalans, que considera que l'economia de l'Estat espanyol, igual que Catalunya, corre el perill d'estancament si continua basant-se en el turisme i la construcció en comptes d'invertir i potenciar en les noves tecnologies. No podem seguir negant l'evidència davant d'una economia que creix més enllà de la mitjana europea però que té un curt recorregut si no es prenen mesures més imaginatives. Ni les totxanes ni la sangria de Lloret són el futur. Les noves tecnologies no són ciència-ficció sinó un potencial que s'ha de tenir molt en compte.

Els periodistes en aquest sentit volem entendre el present i hauríem de saber interpretar el futur. Aquell que no té en compte els RSS, els blocs, l'hipertext o el podcast té un futur magre en el món de la comunicació, impregnat com està aquest de les xarxes telemàtiques. La Història no pot seguir sent un camí sinó una xarxa de nodes.

Gràcia digital
En aquest punt, doncs, celebro la proliferació a Gràcia de blocs, la potenciació de les opcions de GraciaNET, dels seus fòrums i com no podria ser d'una altra forma de 'La tortuga de Gràcia', el bloc d'informació que impulsa en Carles Salat. Com més opcions digitals, millor. Totes aquestes opcions estan fent que Transversal Web estigui deixant de fer la travessia del desert en el que era fins ara explicar les virtuts del món digital i de la informació d'Internet. Estem unint esforços en el que és l'alfabetització digital dels ciutadans i ciutadanes del districte i de la ciutat de Barcelona. Aquest és un dels objectius bàsics del mitjà que coordinem en Quim Perelló i jo. Comunicar és molt lloable però compartir una funció social encara és millor.

Els mitjans digitals graciencs hem de seguir creixent i deixar d'una vegada per totes l'estil dels 'confidencials', una opció pseudoperiodística que em desagrada profundament i a la qual en altres articles m'he referit com a "peixeres de merda". A TW hem rebut sovint suggeriments o ofertes per convertir aquest mitjà de comunicació en un confidencial però els escrúpols ens fan rebutjar aquest tipus d'ofertes que converteixen el rumor en notícia.

El nostre objectiu no ha de ser convertir Transversal Web en una llebre contra una tortuga sinó en seguir sent un mitjà de comunicació seriós, potenciant la participació, col·laborant amb qui haguem de col·laborar i intentant que aquesta societat on vivim sigui una societat cada cop més justa. Que no ens busquin ni en l'enfrontament ni en el rumor. El nostre somni és una Gràcia digital i en aquest somni, que s'apunti qui vulgui.