La meva plaça, la de la Vila de Gràcia
Fa uns anys diverses entitats del barri van adherir-se a la campanya per intentar que el carrer Sèneca passés a anomenar-se d'Anna Frank, en record de la jove holandesa que va viure reclosa i que va morir finalment en un camp de concentració. La ubicació de la infame Llibreria Europa en aquest carrer n'era motiu més que suficient per un canvi de nom. Els veïns però no van estar d'acord amb la proposta perquè pensaven que les cartes no arribarien a casa seva... Ara els graciencs i gracienques estem a temps d'esmenar aquestes justificacions injustificables.
El Grup 1850, col·lectiu gracienc que intenta promoure la identitat de la històrica vila, des de la seva modèstia va començar a promoure fa uns anys el canvi de nom de la plaça de Rius i Taulet pel de plaça de la Vila de Gràcia.
Aquesta demanda no és fruit de l'arbitraritat d'un poble ple d'idealistes com és Gràcia sinó d'una lògica aplastant. Rius i Taulet, que fou alcalde de Barcelona, a més a més de la citada plaça gracienca té una avinguda, un carrer i un monument a la ciutat, així com dóna nom a una escola.
Vists alguns comentaris en els diaris digitals de la ciutat, semblava com si la demanda del Grup 1850 fos la d'uns capritxosos que no tenien res més a fer. Res de tot això, els promotors de la iniciativa que són membres i representants de moltes entitats de la Vila de Gràcia intenten que aquest sigui un exemple de la democràcia participativa que tant reclamen els nostres polítics. Tenim el dret i el deure de ser ciutadans actius, que tenim la valiosa feina de defensar el nostre entorn i cercar el millor per a les futures generacions. Ara que tant es parla de la recuperació de la memòria històrica, cal que els nostres fills recordin que la Gran Barcelona no és més que la unió de diversos territoris amb identitats diferents però amb un llegat en comú més que centenari.
La plaça de la Vila de Gràcia hauria de ser a més a més l'homenatge, el primer sens dubte, de la tasca d'un home com l'Albert Musons, periodista i historiador local que va ser un dels grans defensors de la memòria no només de Gràcia sinó també del país.
Si tot això no convenç a ningú, caldria fer reflexionar a molts que després del ridícul històric amb el carrer d'Anna Frank ara és hora que aquesta Barcelona que sempre ha sabut protestar davant les injustícies s'esforci una mica, que s'aixequi del sofà i faci seu la proposta d'un petit grup de joves que estimen la Vila de Gràcia.
+ Adhereix-te a la campanya per la plaça de la Vila de Gràcia