dolorsmg | 17 Setembre, 2007 12:40
La meva passió per la literatura és tan antiga com la meva passió per la cuina. Des de ben petita tinc el record de la prestatgeria del menjador de casa plena de llibres del meu pare. Era una visió que em fascinava. Uns que em cridaven molt l’atenció eren uns toms gruixuts, negres amb lletres daurades “ los premios Nobel de Literatura “ amb més o menys tretze anys vaig començar a llegir-los, desprès van venir els Borgia i així fins empassar-me tot el que hi trobava.
Quan vaig tenir pressupost vaig començar a comprar-me els meus propis llibres i vaig anar intercalant les novel·les d’actualitat amb els clàssics . Les novel·les eren per abans d’anar a dormir o pel trajecte de metro i els clàssics per gaudir-los a l’estiu, amb temps, asseguda còmodament a la taula amb el diccionari al costat.
Un amic psicòleg em va dir un dia que jo mantenia una relació eròtica amb els llibres i amb el menjar, potser si, doncs son dos dels grans plaers de la vida.
I us preguntareu que redimonis tenen a veure els clàssics amb un plat tan simple com unes croquetes ? Doncs per a mi molt. Quan faig croquetes no en faig unes quantes, sinó que en faig per donar i per vendre, les congelo i així tinc un menjar ràpid per a qualsevol ocasió. Algunes nits d’estiu endinsada com estava amb alguns dels meus clàssics el més fàcil era agafar les croquetes congelades i amb un plis plas sopar fet, vaja que he vist sortir el sol a la terrassa de casa, llegint l’Ilíada o l’Odissea i menjant croquetes.
Dedicat a tots aquells amants de les croquetes , que per aquí Gràcianet en corren uns quants.
Croquetes de pollastre
Passeu tot la carn de pollastre amb el foie gras i els formatgets per la picadora. La ceba ratllada ben fina es sofregeix amb l'oli, i quan te color se li afegeix la farina, remenant fins que sigui rossa. I aboquem el trinxat i després de donar-li unes voltes, i afegim la llet (millor calenta).La massa a de quedar espessa i d'una peça. Val més posar poca llet i afegir-ne després si queda massa espès. Deixarem refredar la pasta i la tindrem unes hores a la nevera, farem boletes passades per farina , ou batut i finalment per pa ratllat .Les fregirem amb oli bastant calent però a poc a poc.
Bon ProfitJoan Carles | 17/09/2007, 18:30
ja ja ja , m'ha fet gràcia el comentari de la relació erótica amb el menjar i els llibres, jo la tinc amb la música.
Les croquetes han d'estar de P... M... i el vi recomanat no esta gens malament.
Àlex | 17/09/2007, 19:12
Croquetes, croquetes, oe oe oe oe!!
cani | 17/09/2007, 21:43
També vaig començar l'afició a llegir amb els llibres de casa, fins que em van faltar llibres i llavors a comprar, biblioteques, amics i coneguts. Els llibres son màgics. I és cert, tenen un cert erotisme. Quan començo un llibre no puc parar fins el final. Igual que quan menjo un bon plat.
Cristina | 18/09/2007, 10:04
!Que buenas!,Mi madre las hacia con el pollo rustido, eran su especialidad, nunca las he comido de tan buenas, la masa no la trituraba en exceso y nunca le quedaban amazacotadas.
Nunca me han quedado como a ella
En mi familia,a cada uno nos sale algún plato mejor que a otros.
Tenia una tia, que el cocido,y la pelota del cocido, era buenisimo,se pasaba mucho tiempo espumándolo.
Dolors,haré las croquetas como tu dices, creo que nunca las he comido con quesitos,
Dolors | 18/09/2007, 11:05
croquetes!!!!
és el moment de proposar una altra trobada croquetaire, no?
Com que el Cani posa el vi per l'àpat, jo proposaré la música per a escoltar en aquesta elaboració, la música mentres es cuina, proposo Boccherini per a les croquetes!
Dolorsmg | 18/09/2007, 11:33
Perfecte Dolors, la propera vegada que cuini croquetes ho provaré , però de Bocherini només conec i tinc la musica notturna della strade di Madrid , recordo que vaig sentir-la a la sèrie televisiva Goya i em va agradar.
Dolors | 18/09/2007, 11:41
pos mira, aquesta mateixa però pel Savall amb viola de gamba i també el concert de guitarres que vaig penjar fa un temps...trobo que és música engrescadora i positiva, a mi em fa somriure i em revitalitza, per això crec que amb un esperit alegre surtiran més bones les croquetes...pq. estarem d'acord que un plat surt bo si es cuina amb amor i bon rotllo, oi? de fet és la primera norma del bon cuiner@...
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Re: Croquetes de pollastre. Homer
cani | 17/09/2007, 15:54
També es poden fer amb restes de carn rostida, pollastre a l'ast, etc. Les de carn rostida son boníssimes. També es poden fer amb conill rostit i el fetge de conill, si us agraden fortes, un plaer. El foi amb les croquetes les millore molt, com també la trufa (poca).
Son variacions sobre el mateix. I la possibilitat de "transformar" restes en un bon menjar. Delicioses.
Per vi un Abadal Cabernet, Parató Pinot Noir (una sofisticació), un rosat Mas Comtal, i alguns altres semblants.