El català a Madrid
Publicat per trompeta | 30 Abr, 2007 | 501 lecturesarticle a Pensaments d'una mestraComparteix:
Avui m'agradaria fer-me ressó de la notícia que es va publicar fa uns dies sobre una estudiant de psicopedagogia que explicava contes en català a infants de Madrid.
La jove, una noia de Vic, va decidir fa uns mesos que en l'escola en que faria les pràctiques a Madrid (ja que estava allà perquè tenia una beca d'estudis), es dedicaria a explicar contes en català a 75 nens i nenes de Parvulari; i la proposta ha estat molt ben rebuda per infants, pares i professors.
Personalment considero que "el saber no ocupa lugar", és a dir, que als nens com més se'ls ensenya més aprenen, i més s'enriqueixen per formar-se posteriorment com a persones adultes i crítiques amb la societat que els envolta.
A l'hora crec que és molt interessant que s'educqui en la diversitat lingüística i que els infants sàpiguen des de ben petits quina és la realitat lingüística de Catalunya o Euskadi, que allà s'hi parlne llengües diferents al castellà i això en els fons els proporciona més riquesa lingüística.
També crec que és molt important difondre la llengua i la cultura catalana arreu, perquè com a catalana m'agrada que la nostra llengua, tradicions i rondallisme popular es facin conèixer com més lluny millor.
En conclusió, felicito a aquesta noia per la seva iniciativa, siguin quins siguin els motius que hagi tingut per dur-la a terme.
Font: el Periódico
dius "els infants sàpiguen des de ben petits quina és la realitat lingüística de Catalunya o Euskadi, que allà s'hi parlne llengües diferents al castellà i això en els fons els proporciona més riquesa lingüística"
I no puc més que estar-hi completament d'acord, Tothom ha de ser conscient que la seva no és la única llengua que es parla al món, i que això és bo.
Per aquest motiu, també, crec que els doblatges fan tant de mal: ens amaguen la diversitat lingüística mundial.
I no estaria de més que a les sèries espanyoles, els que hi surten i que són pressumptament catalans parlessin català de tant en tant, oi? :-) I gallec. I basc. I bable.
I aquí, a casa nostra, també hauriem de sentir aranès a TV3. Que, en el fons, fem el mateix que critiquem als espanyols :-)
Publicat per greips 30 Abr 2007, 14:35