Dia negre avui.

Com cada dia d'aquesta setmana desde que vaig tornar a la feina m'he aixecat amb poques ganes d'anar a treballar.

Els lios de cada dia, els clients que et fan la guitza i com no la jefa que no calla ni deixa concentrar-se.

Avui per més inri, les meves dos companyes (comercial i tenda) han hagut de sortir per reparar una cosa a casa d'un client a Tarragona o sigui que més feina per mi perque em quedo sola unes quantes hores. I cinc minuts abans de tancar tenda entren uns clients per fer una comanda.

Molt bé!!! Ja només em faltava això!

I clar la meva estupenda jefa que igualment es queda a migdia no te el detall de dir-me ves-te'n que ja ho faig jo, no, no, no moura el seu cul gros de la cadira.

Quan per fi acabo a les 14.30 encara em diu que si puc vindre igualment a les 16h perque ella ha d'anar a no se que.

"Doncs no, ho sento, no em dona temps a dinar" - li he contestat jo.

Per no dir-li ves a pendre per c...

Estic farta, de veritat. Es increible com la gent poc donar tan poc i demanar tant i fer sentir als altres tan a disgust.

Amb aquests nervis que paso no deixo de fumar del tot ni que acabi l'any!!!