5 coses que no sabeu de mi
Sí, ja ho sé. Fa mesos que no actualitzo el bloc. Però ara, com que el Winston ha tingut la mala idea de ficar-me dins de la cadena aquesta de les 5 coses que no sabeu de mi, doncs mira... Qualsevol excusa és bona. Així doncs, aquí van:
1) De petit, un amic meu i jo voliem ser científics per descobrir algun medicament contra alguna malaltia important. Afortundament per la ciència, jo em vaig acabar dedicant al periodisme. Ell, en canvi, té una tesi doctoral i diversos estudis d'investigació sobre el tractament de l'Alzheimer.
2) A la meva vida he fet dos murals destacables. Un a Belfast (de caire independentista) i un altre al mur de Berlin (de caire anarquista). Cap dels dos ja no existeix. El de Belfast el van esborrar i el de Berlin va caure juntament amb el mur. Només en queden les fotos.
3) Tinc un Kalashnikov (fusell d'assalt de fabricació soviètica) de propietat. Me'l va regalar un antic comandant guerriller sandinista a Nicaragua. No cal dir que el vaig deixar allà "en custòdia". Però és meu. Aquí només vaig portar un grapat de bales que vaig treure del carregador. Crec que això és il.legal, però és igual, perquè ja només me'n queda una. La resta les vaig repartir entre els amics com a record del meu viatge.
4) He estat a dues guerres. A la de Bòsnia i a la d'El Salvador. A totes dues hi vaig anar de vacances però acreditat com a periodista. Podria explicar mil anècdotes com un abuelo cebolleta qualsevol. Només destacaré que m'han registrat, requisat material, apuntat amb M-16 a pocs metres, interrogat i fins i tot disparat (no em van tocar, per sort). Explicar-ho tot amb detalls seria molt llarg.
4 bis) Lligant amb el punt 4, he de confessar a El Salvador vaig trencar la imparcialitat que se suposa ha de tenir el periodista i vaig fer de correu per la guerrilla del FMLN. La meva feina va consisitir en portar uns papers compromesos entre dos punts de la capital (San Salvador). Com que jo era guiri se suposa que no havia de despertar sospites, però si m'haguéssin enxampat possiblement el meu cos hauria aparegut en alguna cuneta.
5) I per acabar alguna cosa més agradable. Vaig estar a la final de la Copa d'Europa de Wembley. Quan hi vaig anar portava 1 any sense provar l'alcohol perquè havia tingut una hepatitis. I a Londres em vaiog beure una pinta. Una sola cervesa i vaig estar tot el partit amb una eufòria com si m'hagués begut una capsa sencera de xibeques. Sort que vam guanyar! Ah, per cert, a la mitja part de la prórroga vaig sortir per la tele quan els de la BBC van enfocar la graderia. Quines coses!
Comentaris
Comentaris activats [Respon]
Per un problema de configuració no es podrien fer comentaris al meu bloc. Ara ja està arreglat.
Winston, gràcies per avisar!
[Respon]
ets un covard, mira que no tenir pebrots de portar el kalashnikov a casa... rajat! :D
[Respon]
Molt kalashnikov, però el tens a milers de anys llum de casa. Quan t'entrin els lladres silenciosos, mentre el vas a buscar i tornes, t'han robat les parets i tot.
A més, no saps el que mola anar pel carrer gran amb un kalashnikov penjat a l'esquena. Pot ser per no oblidar.
Total no crec que et diguesin res a l'avió. ¿que és liquit? no, veritat? ara el que mola és no portar liquits, però ningú diu res d'un kalashnikov. Total,,,després, si t'agafen pots sortir a Interviu en pilotes i llestos.
[Respon]
Juerr! aixo si que son histories, quina enveja!
[Respon]
Certifico això dels comentaris que no es podia. Jo només volia dir que la meva vida és molt avorrida respecte a aquestes coses.
Per cert, sempre he volgut preguntar-te de quin any era el mural que vau pintar, tinc una foto allà amb la inscripció tiocfaidh Ar La i l'estelada, però jo hi vaig ser el juny del 2002. Allà vaig decidir que no aniria a cap guerra a treure el cap, només passar pels diferents barris (vam aribar sense saber a Shankill Road i feia por).
Duiem un cotxe amb matrícula irlandesa i un senyor ens va dir que ens recomanava que sortíssim del barri i ens va acompanyar amb el cotxe fins el límit. Com per anar al Salvador o Bòsnia! Després al catòlic ja vam estar tranquils.
[Respon]
No hem deixa publicar el comentari!!
Perquè a la resta de gent si?
[Respon]
Fa estona que volia publicar un comentari però no hem deixa, ara veig que si que hem deixa.
Sobre el primer punt no faré cap comentari, no voldria rebre cap agresió per part del Saoirse o una rafaga del seu Kalasnikov.
I del Muralde Belfast destacar que ha sortit en diverses pel·licules, una que ha sortit, és Omagh.
I amb aixó d'haver fet de correu de guerrillers em pensava que hauries aprés a fer de Servei d'Inteligència :)
[Respon]
Ei, ei, ei... Ara no us penseu que la meva vida és més emocionant que la de l'Indiana Jones, eh... Que això són fets puntuals....
Contestant una mica a tothom he de dir:
Carai, el que us ha agradat més és això del kalashnikov, eh... Com es nota que tothom en voldria un... :D
Àlex, els murals els vaig fer l'any 1988 el de Berlin i l'any 2003 el de Belfast. El mural que dius tu no és el meu. Ja sé quin vols dir i aquest el va fer el Jimmy d'Igualada. Crec que l'any 2001.
Jo el primer cop que vaig anar a Shankill també em vaig acollonir. També t'he de dir que ara les coses han canviat molt i s'hi pot anar més tranquilament. Tot i que se segeuix estant més a gust a Falls Road, és clar... ;)
Home, Winston, fer de correu vol dir portar uns papers d'un lloc a un altre. No cal ser gaire intel.ligent per fer-ho. Més aviat un inconscient, perquè si m'arriba a parar un control de l'exèrcit (n'hi havia dins de la ciutat) i me'ls troben, hauria begut oli.
També t'he de dir que em van oferir quedar-me a El Salvador treballant a Radio Farabundo Martí, una ràdio guerrillera. Però vaig dir que no. No em veia fent ràdio amb un fusell a l'esquena i vivint enmig de la selva. Un noi de ciutat com jo no hauria aguantat ni quatre dies la duresa de ser guerriller a Centreamèrica. Que jo no era, ni sóc, el Che Guevara. A més, segur que al primer combat m'haurien pelat i dubto que mai haguéssin fet posters amb la meva cara. ;) Així que vaig tornar cap a casa. Digue'm covard.
Estic mirant de trobar fotos de tot una mica per il.lustrar aquest post, val? :)