Els castellers de dol
Avui m'he despertat encara colpit per la notícia de la mort d'una castellera dels Capgrossos de Mataró. Un fatal accident que ha conmogut tothom però, sobretot, als qui ens dediquem a aquesta tradició popular.
No coneixia personalment a aquesta nena, però per mi ha estat com si així fos. Tinc la sensació d'haver perdut a una companya de la meva pròpia colla i faig meu el dolor que en aquests moments deuen estar passant els seus pares i tota la colla mataronina.
Estic trist i enrabiat. Trist per la pèrdua i enrabiat perquè un episodi així és un fet extremadament excepcional, fruit d'una mala sort que ningú hauria de tenir mai. I afortunadament, només cal fer un cop d'ull a la història castellera per veure que que no passa gairebé mai.
A tot això, ara s'hi ha de sumar la indignació. La indignació de veure com algunes persones sense escrúpols aprofiten la tragèdia per carregar contra la nostra tradició. N'hi ha que ja parlen de prohibir els castells, altres de prohibir-ne la participació de la canalla. També n'hi ha tenen la poca vergonya d'utilitzar la mort de la Mariona per defensar els toros, dient que són menys perillosos. I en algun fòrum d'internet he llegit fins i tot comentaris on éssers que no puc qualificar d'humans titllen els catalans de poc menys que d'assassins de nens.
Però com es pot ser tan fill de puta? Així és com mostren el seu condol a la família? Així és que com demostren el seu suposat amor per les criatures? Titllant indirectament d'assassins els pares de la nena per haver-li deixat fer castells? Però com pot ser tan menypreable!?
Em pregunto on són tots aquests paladins de la infantesa quan un nen en mata anant en bicicleta o jugant a futbol. Perquè de criatures també n'han mort practicant aquestes activitats. I mai he sentit cap veu demanat la prohibició del ciclisme i molt menys del futbol. Però és clar, en aquests esports -diuen- els accidents mortals són fruit de la fatalitat. Doncs sàpiguen que el món casteller també. Ja ho he dit més amunt.
Sigui com sigui, crec que en aquests moments el que puguin dir o deixar de dir els detractors dels castells és el de menys. Ara és moment de plorar per després treure tota la fortalesa possible per donar el nostre suport a la família de la Mariona i als membres dels Capgrossos de Mataró.
Sempre s'ha dit que una colla castellera és com una gran família, i és veritat. I avui els pares de la Mariona i els Capgrossos de Mataró tenen una família encara més gran. Perquè per damunt de qualsevol rivalitat que hi hagi entre les colles, avui tot el món casteller està amb ells. Avui tots som una gran família. I els castellers de la nostra Vila no en som cap excepció. Ahir vam tenir assaig i després de veure com la notícia ens va afectar a tots, crec no equivocar-me si dic que avui els Castellers de la Vila de Gràcia també som una mica Capgrossos de Mataró.
Un petó i una abraçada ben forta per a tots ells, especialment pels pares de la Mariona. De tot cor.
Comentaris
[Respon]
M'afegeixo al condol, ho he llegit al Punt. Espero que els mitjans de comunicació no entrin a qüestionar els castells, aquests dies que hi ha poques notícies.
[Respon]
Jo tb m'afegeixo al condol, quan hi ha una perdua en el mon de la cultura tradicional catala, tots aquells que d'una forma o una altre estem vinculats, s'ens fa un nus a l'estomac i notem aquella perdua molt aprop nostre...
[Respon]
Ahir ja vaig avançar el condol a la familia i a tot el mon casteller. En quant a les critiques, no nomes el referenciat al bloc, sino altres conceptes com els morts annuals a espanya per el volcatge de porteries, o les nenes i nens que prenen dopping o sofreixen disfuncions psicologiques per culpa de l'esport de elit.
[Respon]
Realment és una molt mala noticia, quan ahir em vaig enterar, em va caure el món a sobre.
Respecte les crítiques, em va semblar lementable, que ahir a la tarda, a telecico, van interrompre el programa per donar aquesta noticia (això m'ho han explicat, si no és així que algú em corretgeixi)
Per comprovar que els castells no són perillosos uns remeto el llibre del Dr. Roset "Manual de supervivència d'un casteller", en que hi ha les estadístiques d¡accidentalitat infantil, en resum, que el pati de l'escola i l'hanbol són els més perillosos i amb més mortaldat.
[Respon]
Hola Luisan,
ningú no ha parlat de conspiracions. Puc trobar simpàtic que en el teu bloc et desfoguis de la manera que creguis més convenient (no tinc problema, no hi entro i punt), però crec que equivoques l'esperit provocador amb la falta de respecte en un post de dol.
Com bé comenta en Winston i també deia el diari, hi ha hagut 3 morts en 200 anys, tampoc en fem un gra massa. Autocrítica? sí, però ja ho diu, auto-, des de dins.
[Respon]
Apreciado Luisan,
la demagogia es fàcil i barata...
estoy de acuerdo, no corramos riesgos inútiles.
es necesario ir a la playa a 500 km de casa corriendo un riesgo altísimo (comparado con ir por la calle por ejemplo) de morir?, no no vale la pena...
no hagamos nada que sea peligroso, en españa cada semana muere una mujer a manos de su marido... al final, paradojas de la vida, es más peligroso casarse que hacerse casteller....
[Respon]
Estàs parlant de la jota tortosina?
Algú ha dit que ballar jotes no és respectable?
Les teves manifestacions arcaïques potser per tu no són fashion. És clar és millor la dansa del ventre, el Bhangra del Punjab, etc.
Crec que tens una certa dosi d'autoodi a les tradicions del teu país. Cap problema, però crec que has de respectar els qui pensen diferent, no?
Ah, intueixo que tu deus ser dels "ciudadanos del mundo". Diversos amics en són i amb ells no tinc cap problema perquè són tan crítics amb el nacionalisme català com amb l'espanyol. Ara, tu ets igual de crític amb tots?
[Respon]
Jo mai posaré en dubte l'activitat castellera, de la què en vaig formar part durant una anys de la meva vida, però si l'ús d'un casc, sobretot en les criatures que formen el pom de dalt. Crec que almenys, es podrien evitar lesions intracraneals tant greus vom la que han causat la mort d'aquesta nena. Endavant els castells, però endavant també qualsevol mesura de protecció, per a grans i petits, que poguin amortiguar i potser evitar lesions que derivin en casos de tanta gravetat.