Der Blaue

De fe, ja no recordo perquè vaig decidir fer-me humorista. No té cap sentit. I molt menys, sentit de l’humor. De tota la Gent de Gràcia, dec ser la persona menys graciosa, com a mínim, des de 1897. Però resulta, vés per on, que a la gent li agrada el que faig. No ho entenc, jo només dic xorrades, pensaments sense cap ni peus, i ells, vinga a riure. I mira que els meus acudits són dolents, com aquell que diu...

- Saps què diu Galileu quan un cotxe se salta un STOP?
- Eppur si muove!

Ésser un humorista famós té alguns avantatges, no ho nego. Tothom pensa que ets un tiu de puta mare, simpàtic i ocurrent. Sense ni tan sols conèixer-te! Però també té els seus inconvenients. Et conviden a totes les festes populars de Gràcia. I hi ha dies que et sents com si estiguessis jugant al mus sol i la lluna fos la teva única companyia, és a dir, amb una tristesa infinita. I tu intentes excusar-te, però et diuen “és que no tindrà cap gràcia sense tu”. I al final hi vas i fas el que pots. Si estàs inspirat faràs un dels teus famosos monòlegs políticofestius. Si no ho estàs explicaràs algun vell acudit de cornuts, o d’accidents domèstics, que sempre funcionen.  Com aquell que diu:

- Mama, mama, tinc la llengua verda i groga com la bandera de Brasil
- I com t’ha passat això, fill?
- Mastegant el tap d’un retolador carioca

Repeteixo que no son gaire bons. De fet, jo anava per a metge. Els meus amics són encara els companys de la facultat de Medicina: Jordi, especialista en malalties cròniques, Maurici, anestesista. Jo vaig deixar la carrera després de suspendre un examen. I mira que m’ho havia estudiat “la línia OTCH” Oïda, Tòrax, Còlon i Hiat, els quatre òrgans afectats per la Síndrome Adelfo.

Bé, després d’aquest suspens em vaig plantejar si valia la pena tant d’esforç per ser metge. Si total, avui dia la gent confia més en les teràpies naturals. Hi ha qui, abans de creure’s un metge, es creu qualsevol gurú que li digui que la closca de la poma és el millor antibiòtic. A més, a mi la medicina tampoc m’entusiasmava, sempre m’havia agradat estudiar una mica de tot, i un tros de res. Vaig fer medicina, com tants d’altres, perquè el meu pare també era metge. Uròleg. Havia estat nominat per als premis rePOIA per participar en un estudi clínic sobre la Viagra (amb els seus pacients, no ell, és clar), però al final el va guanyar “la figurita” de turno, un d’aquells metges que deia que el millor per als problemes d’erecció era parlar a cau d’orella a la persona estimada. Quina cursilada!

La veritat és que m’estic anant del tema. El cas és que jo anava per a metge, així que és normal que de vegades, quan sóc a l’escenari em pregunti “Amb aquesta feina, arreglem el món?”. Em dóna per pensar que hauria de fer alguna cosa més important que explicar acudits. No sé, dedicar-me a la genètica, creuar l’ADN d’un paquiderm amb el de Louis Armstrong i crear l’elefant trompetaris, per exemple. A veure si sabria interpretar el pentagrama (o si simplement l’aixafaria) O dedicar-me a l’activisme ecològic. Afegir-me a la campanya Salvem els nostres boscos! o la protecció de l’espècie autòctona de La Tortuga de Gràcia.

Alguna vegada he sentit que l’humor és una cosa seriosa, que els acudits diuen més de les persones que mil assajos sobre la realitat. Jo penso que això és una xorrada. L’humor té menys substància que el programa aquest del diari de l’Emma, o de la Patricia o com es digui. És menys útil que el tramvia de Gràcia, més avorrit que la cuina de la Lola (que tot ho cuina amb coca-cola). Però l'humor és al què em dedico. És el que el destí, o els daus de Déu han volgut que faci. Així que deixaré de lamentar-me, i vindré a fer, el que he vingut a fer. Explicar-vos un acudit.

Un que diu així: S’obre el teló es veuen als castellers de la vila de Gràcia amb la roba tacada, radioactiva i embrutant per tot arreu on passen. Es tanca el teló. Es torna a obrir el teló. Es veu tota la gent de Gràcia amb la roba impol•luta i els carrers de la vila impecables. Títol del web?

- ...

- Gracia-net

Eh, eh. Ja us ho he dit que no eren gaire bons. Ara, sense compromís, però amb complicitat, heu vist que he fet trampa?

El auténtico der Blaue