desPensaments

A vegades les biografies poden resultar una mica empalagoses, o sigui que vaig decidir donar un descans a la biografia de Lluís Companys que m'estic llegint (totalment recomanable d'altra  banda) i donar-li el relleu lector a una novel.la de Jaume Cabré : La teranyina.

Siguem honestos: em va costar començar a agafar-li gustet. El vaig començar perquè estava ambientat durant els fets de la Setmana Tràgica, i en la biografia de Companys feia poc hi havia llegit els antecedents històrics a la revolta popular. L'autor, sobretot a la part inicial del llibre, utilitza un recurs que o bé no em va acabar d'agradar o no domina correctament. Es tracta de fusionar dues converses per tal de passar d'un escenari a un altre, d'uns personatges i una situació a una altra de ben diferent. Durant el primer terç del llibre em resultava farragós ja que em donava la sensació que no entenia massa bé per on anaven els trets, i això de barrejar converses no m'acabava de fer el pes. No obstant a partir d'aquell punt el llibre va començar a agafar ritme i personalitat i va aconseguir enganxar-me al darrer terç.

Resumint: llibre que va de menys a més i que, diuen, és un dels millors de la literatura contemporània catalana. Recomanable si saps tenir una mica de paciència.

NOTA. A la web d'escriptors.cat s'hi diu del llibre:

Recomanable per a nois i noies de 16 a 18 anys

En discrepo totalment i profunda, a no ser que volguem evitar que els nanus agafin passió per la lectura. Si es tracta que els joves agafin el costum de dur un llibre amb ells cal donar-li's lectures senzilles que enganxin i aquesta, sincerament, la trobo excessivament complicada per a algú de 16 anys. Dubto que tinguin punyetera idea del moment històric que es vivia a principis del x.XX i, ja ho he dit abans, els recursos narratius són una mica complexes. Això no és literatura juvenil i, per tant, no té sentit recomanar-lo.

Clar, proporcionant aquest tipus de llibres a aquestes edats no m'extranya que només llegeixin l'Sport, el Mundo Deportivo o El 9 Esportiu. Em recorda quan a mi a EGB o BUP (no recordo exactament) em van fer llegir "El árbol de la Cienca", de Pío Baroja. Una elecció demencial. Val a dir que no recordo absolutament res del llibre. I cap ganes, ni una, de donar-li una nova oportunitat.

Comparteix: