29 Gener, 2008
Diuen que la infància pot influir en la resta de la teva vida. Té lògica. És altament probable. Indubtablement et dóna un rerafons propi i et fan una mica com ets.
Recordo de menut varis noms propis. Escoltava Raimon, La Trinca, Xesco Boix, na Guillermina Mota, coses d'en Serrat i música francesa de la "chanson" i pinzellades italianes... Llegia Cavall Fort, els Hollyster, els 5, els 7 Secrets i els clàssics Mortadelo o Zipi y Zape. Marvel s'imposava en la lectura fantàstica, i els Super Humor asseguraven hores d'immersió, així com les novel.les clàssiques passades a còmic. Voltava per casa el Tet i després després el Fum. Les obres de teatre de Rialles i Cavall Fort. Les Titelles Marduix i el cinema dels Barrufets i en Jan i Trencapins.
Fins als 11-12 anys era així. Després jo ja vaig començar a decidir què llegir i quina música escoltava, però tota aquesta gent em retorna a la meva infància més tendre.
Tot plegat ve "a cuentu" del meu re-enganxament a en Raimon. Un home que, n'ignoro la raó exacta, em produeix un respecte reverencial. Deu ser dels pocs homes a qui admiro irracionalment i sempre m'ha donat confiança.
Recordo de menut varis noms propis. Escoltava Raimon, La Trinca, Xesco Boix, na Guillermina Mota, coses d'en Serrat i música francesa de la "chanson" i pinzellades italianes... Llegia Cavall Fort, els Hollyster, els 5, els 7 Secrets i els clàssics Mortadelo o Zipi y Zape. Marvel s'imposava en la lectura fantàstica, i els Super Humor asseguraven hores d'immersió, així com les novel.les clàssiques passades a còmic. Voltava per casa el Tet i després després el Fum. Les obres de teatre de Rialles i Cavall Fort. Les Titelles Marduix i el cinema dels Barrufets i en Jan i Trencapins.
Fins als 11-12 anys era així. Després jo ja vaig començar a decidir què llegir i quina música escoltava, però tota aquesta gent em retorna a la meva infància més tendre.
Tot plegat ve "a cuentu" del meu re-enganxament a en Raimon. Un home que, n'ignoro la raó exacta, em produeix un respecte reverencial. Deu ser dels pocs homes a qui admiro irracionalment i sempre m'ha donat confiança.
Comparteix:
29/01/2008, 21:05
Hola!
Molt bonics aquests records d'infància.
Els meus són una mica diferents, per la diferència genracional suposo. Però jo també he crescut amb Serrat, llàstima que mai m'ha agradat; tot i que te'n podria cantar la majòria de cançons, com a mínim l'estrofa.
29/01/2008, 21:27
Greips: Respectes en Raimon, perquè es autentic, un poeta, un idealiste un home digne d'admirar.
Es molt mes que cantant
29/01/2008, 22:26
@trompeta,
a casa de'n serrat se'n sentien els primers cançons, com ara "La guitarra" (impressionant) o "Me'n vaig a peu"
@cristina,
crec q tens tota la raó del món. Un Home, en majúscules (referint-me al poema If , de Rudyard Kipling)
29/01/2008, 23:52
La meva infància musical esta marcada per Lluis Llach, Pimpinela, Simon & Garfunkel i La Trinca...
30/01/2008, 01:09
Doncs a casa meva s'escoltava un altre tipus de música, com la de Pink Floyd, Vangelis, Scorpions, The Eagles, alguna cosa de Deep Purple...
però bé, també és veritat que en Serrat també ocupava un lloc destacat al repertori dels diumenges al matí, juntament amb cantants francesos (ex. Adamo) o italians de l'època... :-P
Bona nit!
06/02/2008, 13:54
Doncs jo de petit escoltava els Sigue Sigue Sputnik :-P (http://blocs.gracianet.org/post/7/3152)
Bueno, va, i Parchis i Regaliz, i els Ara va de bo ;-)