Desconec si 100 años de soledad, de Gabriel García Márquez, és tal com alguns afirmen una de les millors obres de la literatura universal. Sí que sé, perquè me l'acabo de llegir, que és un llibre molt entranyable i que a mi particularment m'ha encantat. Me l'he llegit amb un somrís perenne als llavis, i això és d'agraïr.

Llibre extens, dens en personatges, plagat de fina (i cruel) ironia i sarcasme, quan me l'he acabat m'ha quedat un dubte que encara ara ressona dins el meu cap: "Què m'ha volgut dir exactament en Gabriel?". Em fa certa ràbia, perquè malgrat li trobo certes interpretacions estic convençut que guarda un missatge ocult molt més sutil.

I no el trobo. 

Comparteix:  Tafaneja a la Tafanera  Envia-ho a politi.cat  Envia-ho a remoume.net