L'altre dia vaig rebre un sms amb el següent contingut

El pregó de la mercè és en espanyol (sic). Si t'estimes la llengua ves el proper dia 22 a les 18:30 (hora del prego) amb un paraigues fos obert per cobrir la plaça Sant Jaume. Passa-ho

A mi personalment em sembla que el quid de la qüestió no és l'idioma amb el que es realitza el pregó sinó qui el realitza. Al meu entendre, el pregó hauria de ser algú fortament vinculat o bé a la festa o bé a la ciutat; algú que conegui el batec del dia a dia i pugui fer un discurset que arribi als barcelonins, ja que aquesta és, teòricament, la festa dels barcelonins. Si repassem els darrers pregoners de la Mercè desde l'any 95 ens trobem amb:

  • 1995: Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo
  • 1996: Rafael Moneo, arquitecte. No resident a Barcelona
  • 1997: Lord Yehudi Menuhin, violinista nascut a EUA i ja mort.
  • 1998: Eusebio Leal Spengler (en google no en diu res... per tant no existeix? ) Director de la Oficina del Historiador de la Ciudad de la Habana (gràcies Carles)
  • 1999: Maruja Torres, escriptora nascuda a Barcelona
  • 2000: Robert Hughes, australià. Crític d'art, escriptor i documentalista.
  • 2001: José Antonio Marina, filòsof i assagista nascut a Toledo, n'ignoro l'adreça actual
  • 2002: Valentí Fuster, cardiòleg afincat a EEUU i nascut a Barcelona
  • 2003: Fatima Mernissi, escriptora marroquí.
  • 2004: Carlos Ruiz Zafón, escriptor nascut i afincat a Barcelona
  • 2005: Rosa Regàs. Nascuda a Barcelona, llicenciada en filosofia i lletres.

Així doncs, dels darrers 11 pregoners tan sols 3 fan vida habitual a Barcelona. I no tots els dies de l'any...

Per mi, doncs, l'autèntic problema no és si es fa en castellà, català, francès o aranès sinó que l'Ajuntament de Barcelona tria sistemàticament com a pregoners gent mediàtica que li pugui donar ressò en comptes d'escollir gent propera als barcelonins, persones que coneguin la ciutat i puguin dirigir-se als seus habitants com un més d'entre ells, ciutadans que creïn un ambient de germanor entre els habitants d'aquesta urbe. Per tant, l'Administració el que fa és comercialitzar el pregó per obtenir-ne la màxima publicitat i rèdits econòmics.


I això em ve com anell al dit per afirmar que els ciutadans som clients i no administrats, donat que l'Administració s'enfoca com un negoci.

Comparteix:  Tafaneja a la Tafanera  Envia-ho a politi.cat  Envia-ho a remoume.net