Reflexions d'un exiliat

 B L O K  O K U P A T

El antisistema i conseller de districte Jordi Farriol, davant de la mancança de blocs i el  abus de les multinacionals , s'ha vist obligat a  okupar un bloc amb situació d'abandó.

 

 

 

---

---

---

 

Jo no tinc blog, però no m’he pogut estar de seguir (encara que tard)
aquesta cadena. Per tant, ahí van 5 coses que no sabeu de mí (tot i que
potser tothom les sap perquè cada cop sóc més bocamoll). Abans vull agrair
l’acolliment que el Josep Maria em fa al seu bloc.

1. Tinc una mena de relació no acabada de resoldre amb la música. De nen,
vaig estar en una coral infantil (amb nadala a l’Àngel Casas Show inclosa)
i vaig fer flauta a l’escola i a la parròquia. A l’època de l’institut,
vaig afegir-me a un grup d’amics que van formar “Ubi sunt?” (igual algú el
recorda). Jo feia veure que n’era el mànager (més aviat el “apoderado&rdquo i
vaig arreplegar viatges assidus al mercat de Vic i puntuals a Montpeller i
Llemotges, a part d’un parell de mítics concerts al Centre Cívic l’Artesà
pre-CAT. Més tard, vaig treballar fent promoció en un parell de
discogràfiques. Tinc molt bon record de les converses amb Adrià Puntí i
Roger Mas i em va fer molta ràbia no arribar a temps a la promoció del disc
de la Sïlvia Comes i la Lídia Pujol. Actualment, només sóc un bon
aficionat, tot i que vaig anar a cursos d’història del rock (amb el
gracienc Jordi Turtós) o de flamenc teòric (del rotllo distingir els palos)
amb la Mayte Martín.

2. Vaig entrar a Joves amb Iniciativa (ara Joves d’Esquerra Verda) amb un
amic del barri que alguns potser recordeu (el Pere Vallès). A Gràcia,
aquesta història em va permetre conèixer el Maurici, l’Eduard Marron, la
Dolors Boatella... quan tots i totes érem (més) joves i a la primera reunió
de l’agrupació de Gràcia de l’aleshores IC em vaig esverar quan un abuelu
em va ensenyar orgullós una foto de l’Erik Honecker (el darrer dictador de
la RDA)... Sort que en el primer any també vaig compartir reunions amb gent
encantadora i entranyable com el Vives, el Jordi Altarriba, la Cris, el
Marià Gadea, la Marta Duñach i el Pep, la Teresa Aubets... i segur que em
deixo algú més. A nivell nacional, els meus germans grans polítics van ser
el Josep Vendrell, el Pere Nieto, el Joan Herrera, la Maria de la Fuente o
el Gabi Losada (alguns coneguts i altres més anònims, però políticament
imprescindibles). I fora de la meva secta vaig conèixer gent d’altres
entitats, a qui he retrobat i amb qui he compartit treball polític anys més
tard, com la Dolors Camats o el Guillem Espriu.

3. He compartit sofà a soles amb la model Verónica Blume... als estudis de
TV3. Jo acompanyava a un cantant a qui estaven entrevistant i ella esperava
a baixar al plató. Vam tenir una conversa agradable sobre les nostres
respectives professions amb molta normalitat (de fet, fins aleshores jo no
sabia qui era) i em va caure el tòpic sobre les models. I he fregat els
plats (també a soles) amb l’exministra Matilde Fernández... en una trobada
en una casa de colònies amb diversos diputats i diputades al Congrés, en la
qual jo hi vaig anar per ICV. Et servien el dinar, però la resta de feines
eren responsabilitat dels “convidats”, i res, ens va tocar a la dona i al
jove (em va dir “yo limpio y tu aclaras&rdquo.

4. Com gairebé tothom sap, tinc molta fòbia als petards (ara no ve a cuentu
de què ve això, però reacciono com un gos). I com que déu proveeix, han
aparegut els meus àngels de la guarda al Districte. El Josep Maria Raya i
la Mari Cruz Martín m’avisen quan hi ha alguna pirotècnia en algun acte o
festa de la Vila. Ah!, i estic intentant establir relacions cordials "fora
de la pista" amb trabucaires i terroristes per l'estil.

5. I a modu de calaix de sastre, diverses coses: sóc un urbanita de
soca-rel (xalo molt passejant hores i hores per les ciutats), m’agrada
viatjar en tren i veure passar trens, compro bastants mitjons de colors, i
incorporo al meu llenguatge frases fetes i expressions diverses, siguin
tradicionals o de nova incorporació (en Quimi Portet és un dels meus
principals proveïdors).