El mussol i la lluna

Ja soc a la Xarxa

Lluna - Et veig molt estarrufat.

Mussol - Uf, es que he vist a la Xarxa que parlen de mi.

Ll - De tu? Explica, explica.

M - Estava buscant una cosa a la Xarxa a través del Google. Als acabar vaig buscar "el mussol i la lluna", com un "divertimento" per canviar de tema.

Ll - Total que jo també hi soc?

M - Si, vaig veure un lloc que algú ha fet un escrit, un exercici literari, sobre tu i jo. Bàsicament tu hi estaves una mica passivament. El prota soc jo.

Ll - No faltaria més, el senyor mussol és molt important, més que la Lluna.

M - Doncs si, jo soc un bitxo atractiu, proper, familiar, coquetó, simpàtic, amable,....

Ll - Para, para. Ja veig que el teu ego t'ha pujat fins els núvols.

M - Home, no et diré que una floreta de tan en tan li va bé a tothom.

Ll - Peró tu.....

M - Mira, una cosa que he aprés en aquesta vida és que has de fer moltes abraçades als que tens al teu costat. I de passada fer que t'abracin. Va bé per poder seguir amb una bona qualitat mental, si més no.

Ll - Ara si que et dono la raó. Jo sempre trobo a faltar una bona abraçada. Quan veig que els terrestres us abraceu....em feu una enveja.

M - Doncs aixó. Ara soc a la Xarxa, no per que jo ho hagi volgut, si no per un desig d'una persona que no te res a veure amb mi i que creu que soc literàriament atractiu.

Ll - No si de confiança amb tu mateix...deu ni do.

M - Tenia un amic que cada matí, després d'afaitar-se, es mirava al mirall i es donava una bufetada a la cara i deia "Que guapo ets tio".

Ll - Com tu, més o menys.

M - No, si era lleig de veritat. Era un tio lleig, peró ell deia que amb aquest gest matutí es donava ànims.

Ll - I funcionava?

M - I tant si funcionava. Era el que més lligava de la colla.

Ll - Llavors creus..

M - Crec que si no penso bé de mi mateix, qui ho farà?

Ll - Si, peró....

M - Mira, en Dumas, a la novel·la Mme. De Chambbley feia dir a un personatge "Plus heureux que les heureux celui qui peut en faire!" (Més feliç que els feliços, aquells que poden fer feliços als altres)

Ll - I...?

M - Per fer feliç als altres has de tenir una certa felicitat interna, que és la que s'encomana. Si no la tens, els demés ho noten.

Ll - Home, ara resulta que ser a la Xarxa t'ha fet un filósof.

M - Tinc moltes coses que encara no coneixes.

Ll - La de cregut si que la conec.

M - Justícia petita, justícia