Recuperant Rovira i Trias
Publicat per XavierFlorensa | 4 Mar, 2008
Fa uns dies vaig assistir a la presentació del llibre que l’Eloi Babiano ha escrit sobre la l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. He tingut uns dies per fullejar i llegir amb atenció aquest llibre que és una autèntica joia, no només per la seva acurada edició (a càrrec de Viena edicions) sinó pel fet de recuperar de l’oblit la memòria d’un personatge important de la història de la nostra ciutat, del qual fins ara no se n’havia escrit res.
L’acte, que va comptar amb la intervenció de l’arquitecte Oriol Bohigas, va servir per posar de manifest aspectes poc coneguts de la vida de l’arquitecte: la seva condició de funcionari municipal, la seva vocació de servei públic, el fet de ser el fundador del cos de bombers de la ciutat o la quantitat d’obres arquitectòniques projectades per Rovira i Trias, no només a Barcelona sinó en d’altres ciutats catalanes com Manresa o Igualada. També va servir per escoltar els diferents punts de vista entre Babiano i Bohigas sobre la figura de Rovira i Trias, així com algunes comparacions d’aquest vers Ildefons Cerdà.
Però potser el fet més desconegut pel gran públic és el fet que Rovira i Trias va ser el guanyador del concurs que es va convocar per dissenyar l’eixample barceloní. Rovira i Trias va presentar un projecte de caràcter ortogonal, amb diferents avingudes (a l’estil dels boulevards) que es projectaven des d’una Plaça Catalunya cinc vegades més gran del que la coneixem actualment i que connectaven de forma impecable la ciutat antiga amb les diferents viles del pla de Barcelona.
Així doncs, malgrat guanyar el concurs, el projecte de Rovira va ser rebutjat pel govern de Madrid (us sona?), que va imposar el pla elaborat per Cerdà per tal de dissenyar l’expansió de la ciutat més enllà de les seves muralles.
Crec que ha estat un acte de justícia recuperar una figura important en la història recent de la ciutat, ja que si haguéssin triomfat les tesis d’aquest arquitecte, Barcelona seria molt diferent de com la coneixem avui en dia. Malgrat tot, ell continua observant aquesta ciutat a la que tant es va entregar des d’un tranquil banc, en una plaça de la vila de Gràcia.