13 Gen, 2007
Una cosa més que no sabeu de mi: Star Wars, Tunísia
És una cosa que no vaig pensar a incloure i que ara afegeixo per diversos motius.
El Cap d'any del 2005 al 06 el vaig passar a Tunísia. Allà vaig poder tenir la sort de gaudir d'un somni.
Anar a l'escenari on van filmar la primera Star Wars. Sí, nosaltres teníem concertat un dinar a Matmatà, un poble entre coves on et donen el dinar i alguna visitada-teatre de les que et diuen que fan, com una casa antiga on es nota que tot està inactiu fins que arribes, la dona teixint, l'home fent el pà, etc (una mica l'anunci de Fabada). Allà et diuen que es va filmar StarWars, però no és del tot cert, no és ben bé el lloc.
Casualment, el grup del viatge, quasi tot catalans, érem de la meva generació i un d'ells ens va dir que sabia de gent que havia pogut anar a aquest escenari, oblidat tot i que alguns grups hi van. Després de la típica negociació (érem un grup que no sabien com portar, tot gent jove i poc amant de les estafades turístiques) vam aconseguir contractar l'excursió. Tot és possible si et poses d'acord amb el guia, diguem. Vam llogar uns 4x4 i cap al desert. Un cop allà, després de les típiques voltes per les dunes en zones amb les roderes ja marcades vam arribar a un lloc pelat on hi havia el que ara us presento. Va ser un moment especial, com el que tindré quan vagi a Nova Zelanda, quan hi vagi, a veure el del Senyor dels Anells.
De fet, es veu que va ser la primera pel·lícula que vaig veure. I ara conservo els ninos i naus que tenia. Com diu en Papa Oso, una pel·lícula amb filosofia de vida. Perdoneu la qualitat de les fotos, evidentment.
De lluny, arribant-hi. Estem a sobre una duna amb un fort pendent que aprofita el 4+4, rollo el tutuki splash de PortAventura.
Vam anar-hi corrent uns quants baixant per la megaduna (com allò de baixar corrents per la neu) i vam arribar els primers. Especial arribar a un lloc així sabent que no hi ha ningú.
La Plaça de la Vila, je je, no és el Campanar de la Vila, però té el seu encant.
Ja veieu que no és el campanar, precisament, quant a alçada.
I un carrer, allà on estava el Falcó Milenari
Vint i cinc anys després, encara conservava l'encant. Aquí encara no havien arribat una colla de nens i grans venent coses que no vam saber d'on sortien.
Testimoni de ser-hi, la típica foto del que viatja sol.
Us imagineu la nau aquella amb en Ben Kenobi?
I finalment, dues curiositats.
A Sousse, on hi ha una mesquita, a dins hi havia una mica d'història del món àrab, molt desconeguda aquí. Penjada a uns plafons.
És la prova que el comtat de Barcelona sempre ha estat més que un comtat (més que un club, diguem) i que era situat a nivell dels regnes. L'Europa de l'any 1000.
I un menú interessant, no vam saber com eren els calamars a la catalana.
Totes les fotos s'amplien
Goita'l, quant de temps, quina il·lusió saber de tu!!
A veurem si ens veiem algun dia i m'assessores!
I tant... el assesor Saoirse ha tornat a apareixer.
Ja que tornat, potser que actualitzi una mica el seu bloc:)
Publicat per Winston 14 Gen 2007, 11:38Molta conya veig jo aquí.... ;)
El meu bloc ja l'actualitzaré quan tingui alguna cosa a dir i ganes d'escriure al marge de la feina.
Ah, Àlex... Si tot va bé, ens veurem dimarts al vespre... que aquest dimarts tinc festa a la feina. :)
realment fa molta gràcia...
per cert, hi ha restes de couscus al menú suposo que per això demanes perdó per la qualitat de les fotos:-)...
explica lo dels calamars:-)
Publicat per Dolors 15 Gen 2007, 09:21Ja, ja, de fet em referia més aviat al dit que apareix a la primera i a que la càmara no era gaire bona.
Publicat per Àlex 15 Gen 2007, 10:20Refregar a qui ja ha vist els seus errors i emprès el camí cap a la correcció no seria digne d'un lord.
En parlem, doncs...?
Pensa, de cara a indultar-me, que per certes coses, tot i que siguin fotos de mala qualitat, que l'important per mi en aquest cas és el record del moment.
Crec que encara que hagués tingut una bona càmara, en aquell moment m'haguessin tremolat les mans, :-)


