Els límits del Ball de Bastons
En el món bastoner hi ha dos maneres d’entendre el ball, la dels continuïstes i la dels extremistes.
Els continuistes tenen un estil, una sèrie de moviments, una manera de ballar. Busquen mantenir la seva tradició, el seu estil, la seva manera de fer, els seus balls. Sempre han fet les coses de la mateixa manera i el que volen es seguir fent-les com ho han fet sempre. Quan creen un ball nou, fidels al seu estil, simplement possen els mateixos moviments en un ordre diferent. Tenen un gran esperit de conservació.
A l’altre cantó hi ha els extremistes, els que entenen cada ball i cada moviment com un camí, com un pas més per arribar més enllà. Són gent que busquen nous moviments, nous balls, noves maneres de fer i es fan preguntes, moltes preguntes. Tenen un gran esperit de superació.
Jo sóc extremista, radicalment extremista i sempre em pregunto: Fins on podem arribar a saltar? Fins on podem correr? Com de fort podem arribar a picar? Que podem arribar a fer? Sempre volem més i mai en tenim prou, cada nova fita és substituïda per una de superior.
El problema és que a les colles acostuma haver-hi de tot, continuistes i extremistes i no sempre s’aconsegueix arribar a l’equilibri perfecte. A mi em costa molt arrosegar a la gent cap els extrems, vull nous balls, més complicats, més difícils, més espectaculars, vull acostar-me als límits del ball de bastons.
Cada nou ball que començem a muntar és un procés de negociació, de retall. Una búsqueda de l’equilibri entre els que volem acostar-nos als límits i els que volen seguir on estan. En el meu cas és especialment dur anar renunciant a gran part de les noves idees, dels nous moviments i dels excessos de complexitat. Cal fer balls que pugui ballar la majoria de la gent, ho entenc, però una veu em crida que tinc que anar molt més enllà.
El dia que reuneixi vuit extremistes veure fins on podem arribar, mentrestar aniré estirant, poc a poc, als continuïstes tant lluny com pugui.
I vosaltres com us sentiu? Extremistes o Continuistes?
21/06/2006, 00:03
Fer balls nous es com negociar l'estatut...jajaja
Per cert EXELENT FOTOGRAFIA...
Pq os feu a l'idea el CARLOS (el noi de la dreta) medeix 2m d'alçada...
21/06/2006, 01:44
Però mentre es ballen bastons es pot fer ús del mobiliari urbà per arribar més amunt?
21/06/2006, 14:58
No es pas un salt d'un ball de bastons, és una foto que em van pillar fent el burro a mitja trobada bastonera.
21/06/2006, 15:09
Quan es tracta d'extremistes tot val
fins hi tot hem arribat a ballar bastons fent un pilar de dos i pujant escales 
21/06/2006, 15:41
es a dir la foto esta preparada... i segurament repetida 5 o 6 vegades fins a trobar la que buscava i l'efecte desitjat...
21/06/2006, 16:58
no pas... ¬¬' la foto és pura xamba
21/06/2006, 22:05
21/06/2006, 22:57
Que dius Oriol!, que has gosat barrejar castells i bastons? Com et senti el Gispert!
21/06/2006, 23:01
No he barrejat castells amb abstons sinó que ho entenia coim una muxeranga.
FIns hi tot colaria com a ball de valencians perquè tens el ball i la muxeranga 
22/06/2006, 08:43
He de confesar la meva total ignorancia en aquestes coses dels bastonaires.
Però sempre he vist coses molt "de sempre" i ja que dius que hi ha "alguna cosa més", m'agradaria veure-ho.
¿On puc trobar informació de les trobades?
Gràcies.
22/06/2006, 11:50
La Trobada és simplement la "Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya" que cada any es realitza en una població diferent de catalunya.
En la trobada d'enguany de Terrassa hi van participar 53 colles bastoners, i realment la manera d'entendre i de ballar bastons és molt diferent d'unes i altres.
Pots trobar un reportatge amb imatges de la trobnada a:
www.bastoners.org/imatges/coordinadora/colaboradors/nuria/trobada/
I també pots veure la foto de grup de les colles paricipants a:
www.bastoners.org/imatges/terrassa/trobada/colles/
L'any que bé es farà la trobada bastonera a Cambrils, tot i que no se les dates suposo que serà com sempre a voltants de la segona setmana de Juny o alguna cosa així.
25/06/2006, 20:13
He trobat molt encertat el text. I em sembla que t'entenc una mica.
La veritat és que em sento extremista (malgrat la inexperiència). Crec que hem d'intentar fer coses noves. No cal que ens posin en perill però, és a dir, no cal que sigui, saltar més o picar més fort.
Podria ser incorporar elements de circ, com els malabras, o el llançametn de bastons. O bé incorporar ritmes nous, melodies o instruments.
Fer estructures diferents, en cercle (per exemple).
No ho sé. Jo intento equilibrar la balança cap a tu. Però no sempre és fàcil.
28/03/2008, 10:21
Per veure els límits ens hauriem d' anar als seu origens incerts. Però si pensem que en els seus origens eren una forma de defensa amb bastó, i que el ball era com una mena de moviments d'entrenament, ens amplia més les possibilitats.En les arts marcials japoneses es diu Tambo i a canaries es diu Tolete.