Emoció, desencís, alegria, agraïment, esperança / Article d’Albert Musons
Albert Musons és conseller de Cultura de Gràcia en funcions
Emoció, desencís, alegria, agraïment, esperança
Ahir al vespre vaig assistir al meu darrer plenari de l’Ajuntament de Gràcia en tant que conseller. L’últim, després de deu anys. Era una sessió de tràmit, aprovar l’Acta del darrer consell (a vegades, em costa tant entendre la burocràcia ¡¡¡). Però el fet de ser només un tràmit, no m’impedí pas interioritzar uns quants sentiments que em ve de gust compartir.
n Emoció, per deixar una de les responsabilitats més maques de la política, una de les més properes a la ciutadania, la de conseller de districte.
n Emoció, per deixar de compartir taula i anhels amb tots i totes els consellers i conselleres, perquè més enllà de divergències polítiques, la feina altruïsta que duen a terme és encomiable i a un el reconcilia una mica amb la política general. I agraïment a tots ells pel tracte exquisit que sempre han tingut am la meva persona.
n Desencís, perquè pensava que el Consell de Districte que ahir s’acomiadava, seria el darrer en què Regidor i Consellers no serien elegits directament pels ciutadans i ciutadanes de Gràcia. Ara, com a mínim, seran els penúltims.
n Agraïment a tota la ciutadania gracienca, especialment a les entitats i col.lectius, per haver-me permès aquest deu anys de complicitats tan estretes i de forja d’amistats.
n Agraïment als tècnics del Districte. Si els consellers i conselleres tenim poques possibilitats de gestionar alguna cosa, sense ells no en tindríem cap.
n Desencís, perquè un amic dels que m’ha donat la política i al qui valoro moltíssim, en Roger Gispert, no podrà de moment continuar treballant des del nostre ajuntament. Però, passi el que passi en el futur, el gracianisme, la cultura de la vila i l’amistat personal, ens continuaran unint.
n Alegria immensa, perquè una de les persones que més valoro en política i que m’honora amb la seva amistat personal indestructible, en Guillem Espriu, serà a partir de dissabte nou Regidor de la Casa Gran i, des del lloc que sigui, sé que Gràcia podrà comptar amb ell.
n Desencís, perquè la política de partit –a la que porto dedicant-me gairebé trenta anys de la meva vida--, ha decidit deixar-me pel camí i això dol. Però alegria, perquè amb gent com el Guillem Espriu, els valors pels quals he intentat lluitar durant tants anys, crec que seguiran dempeus i plenament representats.
n Alegria, perquè els grans de sorra que com a Conseller deixo d’aportar, seran substituïts per molts altres grans de sorra nous d’altres consellers i conselleres entregats, treballadors i al servei de la gent.
Vaja, albert, i ara de què escric jo demà, ;-) ?
bé, ja trobaré algun tema.
Salut i ànims, i gràcies per la feina!
Publicat per Àlex — 12 Jun 2007, 15:30
La teva proximitat, i la coherència en tu mateix i en el que fas, ha estat sempre per davant d’interessos/doctrines partidistes i això és el que fa de tu un gran polític, però sobretot, una gran persona.
Amb tu, marxa del districte, una forma de fer política dels que molts haurien de prendre nota. S’estripen les vestimentes preguntant-se el perquè de l’abstenció, sense adonar-se que la resposta la tenen davant dels nassos: proximitat i coherència.
Gràcies a Déu, la societat civil gracienca és més llesta del que es pensen, i no deixaran pas escapar una persona tan vàlida com tú. Em temo Albert, que seguiràs molts més anys sense caps de setmana, i me n’alegro :)
Una abraçada!
Publicat per Carles — 12 Jun 2007, 15:41
El Consell dels Bulls, per ordre expressa del Rei Carnestoltes –de viatge- vol afegir-se també a les felicitacions a l'honorable conseller Albert Mugrons. Sense ell no hauríem tingut tema pel Ban Carnaval rera Carnaval.
Heus ací un petit recull de les seves aparicons estelars als nostres bans com a homenatge. Res ja serà el que era, Musi!
3. I què dir del venut regidor Albert Mugrons, que se n'ha construït un [submarí] per ell de sol. Sembla ser que és un submarinu unidireccional, unipersonal i que va totalment al seu rotllo, però que es fica per tot arreu. Potser és que en Mugrons vol ser regidor-president? (1999)
I elementus de la casa
han sortit també escaldats
que el Mugrons bé que volia
vendre’s a la Casa Gran (2000)
2) De l’Al-Bert Musharraf, el mul·là suplent que fa mèrits diplomàtics amb les barraquetes indepes, males llengues asseguren que l’han vist escrivint llibres, i això que confiàvem que no hi tornaria. (2002)
I el Masca que fot el camp
aspira a un puestu millor
qui quedarà doncs xupant,
qui serà el seu successor?
Diu que el Musi està pendent
i de ganes va sobrat
de ser ell nou president
Déu ens pilli confessats! (2003)
I de Gràcia què hem de dir
que tenim de regidor
un compare del Carod
-terrorista i assassí,
que dirien a Madrit-.
Com a tot republicà
no sap si riure o plorar
de tot el que està caient
i és que ho comenta la gent
-Martínez, no se't veu sà...
Que els de fora.. quin remei!
però els de dins fan tremolor
que entre l'Espriu i el Musons
el van deixant ben calent
i no sap si és president,
regidor o home del temps.
Que els pals que li van fotent
s'entén que sota les rodes
li diuen -Ricard: tremola
sinò al carrer t'esperem (2004)
5. FM, AM i GE aniran a veure ZP. Mascarell, Mugrons i Spriu el convençaran que
la 'qüestió gracienca' no és pot resoldre "a tortes", que ningú ens farà
desistir de la determinació per la llibertat i que amb Gràcia no es negocia, es
claudica. Queden exhimits de reunir-se amb Bono, del qual se n’encarregarà
personalment l’Ateneu La Torna. (2006)
2.2. VIA CRUCIS. Mugrons i Spriu trencaran amb Ferraz i Nicaragua i fundaran el Partit Socialista Gracienc-Reagrupament. FM Mascarell no pensarà en Gràcia com a nou destí. Déu ens en lliuri! (2007)
Publicat per Consell dels Bulls — 15 Jun 2007, 05:18