latortuga.cat

La Tortuga de Gràcia (www.latortuga.cat) és el diari digital independent de la Vila de Gràcia. En aquest lloc hi podeu trobar les notícies i informacions del Districte de Gràcia, i també un espai de lliure expressió d'opinions, idees i arguments. Podeu dir-hi la vostra escrivint un e-mail a latortugadegracia@hotmail.com o bé afegint comentaris a les notícies, sempre que no siguin irrespectuosos o ataquin les persones.

23 Mai, 2007

Els Mossos d’Esquadra i Amnistia Internacional / Article de Carles Salat

Categories: General (23/Maig/2007 -23:54)

Carles Salat és periodista 

 
Els Mossos d’Esquadra i Amnistia Internacional
 
 

 

Els Mossos no estan passant per un bon moment. Aquella policia catalana i democràtica, basada en actituds de mediació i proximitat que –si més no els que ens creiem el sistema democràtic- defensàvem i defensem, està en el punt de mira, i és objecte d’una campanya de descrèdit sense comparació possible amb aquella altra policia, l’anomenada nacional.

 

Per qui vulgui tenir memòria històrica, que recordi aquella altra policia, i faci algunes comparances.

 

Avui, els Mossos estan en una situació en què, facin el que facin i passi el que passi, tot és condemnat de forma immediata i sense més explicació, matís o investigació. Tot hi cap en un mateix sac, i tot rep, sense més, el mateix tractament.

 

Els col·lectius alternatius han liderat les crítiques als Mossos, i ho han fet de manera que han trobat un cert ressò en una societat civil que porta en els seus gens la memòria inesborrable d’una altra policia repressora i sense escrúpols.

 

Als moviments anti-sistema els ha estat relativament fàcil fer calar en la societat un panorama policial que sense proves, només en base a rumors  eficaçment divulgats, presenten com a desastrós, farcit de pallisses sistemàtiques a les comissaries, abusos sexuals i violacions, vexacions i abusos físics, obscures trames repressores, assassinats, i una àmplia i espectacular casuística repressora que, si fos certa, posaria els pèls de punta.

 

Per il·lustrar com dissenyen els alternatius el panorama policial, copiaré un text que un membre dels col·lectius alternatius de Gràcia s’ha permès inserir en aquest diari digital, en forma de comentari:

 

“El 27 de maig de 2004, els mossos d’esquadra van matar Farid Bendaoued en un pis del passatge de la Victòria del Fondo de Santa Coloma. Un desproporcionat operatiu de mossos, amb la pistola a la mà i sense fiador, van entrar de matinada, quan les persones d’aquella casa dormien. El resultat va ser la mort de Farid Bendaued per un tret al clatell i la detenció dels seus companys de pis, que més tard van patir els maltractaments policials a comissaria”.

I encara més, del mateix:

 

(...) per mi el més semblant a una colla de policies torturant a les comissaries o abusant sexualment d'una noia com va passar a la zona franca és el que més s’assembla a una colla d'skins.

 

Denúncia de dos delictes que no son poca cosa: assassinat i abús sexual, sense cap mena de prova.

 

El perquè els anti-sistema carreguen amb aquesta contundència –i falsedat, com ara es demostrarà- contra la policia autonòmica catalana, mentre amb la Policia Nacional van mantenir una actitud en comparació notablement discreta, pertany a l’àmbit de la psicologia i de la valentia personal de cadascú.

 

Però naturalment, res de tot el que denuncien els alternatius és veritat. Res, al menys, fins al mes de desembre de 2006, és a dir, fins fa cinc mesos.

 

Entre els anys 2002 i 2006, ambdós inclosos, Amnistia Internacional ha mencionat als Mossos d’Esquadra tres vegades en els seus informes anuals.

 

La primera, una denuncia feta per Jordi Vilaseca Cantacorps, detingut el mes d’abril de 2003, que acusava als Mossos d’haver-lo torturat físicament.

 

L'Audiència Provincial de Lleida va arxivar el cas el passat 14 de maig argumentant, entre altres qüestions, que, el mateix dia dels fets, una doctora del servei de Medicina Legal va atendre el jove en fins a 16 ocasions, sense que hi apreciés signes de maltractaments.

La segona, l’Audiència Provincial de Girona va absoldre els 14 mossos imputats perquè no va poder identificar els presumptes culpables d’unes tortures contra un ciutadà marroquí. Però el mateix tribunal va especificar que les tortures que s’observaven en el detingut havien estat “d’intensitat lleu”.

 

La tercera l’hem coneguda ara amb l’informe anual 2007, referit a 2006: el mes de gener els Mossos van carregar al final d’una festa a Arenys, de forma violenta segons alguns informes. Joan Munich va rebre un cop de porra al cap i va quedar inconscient. Però posteriorment va ser declarat culpable per un tribunal d’agredir un policia, amb una condemna d’un any de presó i multa.

 

En els informes d’Amnistia Internacional, doncs, no apareixen ni mossos assassins, ni policies catalans violadors, ni pallisses sistemàtiques a les comissaries, ni vexacions, ni abusos, ni clima generalitzat de repressió, ni res de tot això.

 

Amnistia Internacional (pensava que mai s'hauria de recordar això), és l’entitat de més prestigi mundial en matèria no només de denúncia, sino d’investigació rigorosa i estricta de vulneració de drets humans. Discutir aquesta afirmació és no conèixer ni la realitat ni la història, o encara pitjor, adaptar aquesta realitat i aquesta història a la conveniència d’un discurs i una estratègia fetes a mida.

 

I amb tot, hi ha qui qüestiona els informes d’AI.

 

S’objecta que els informes anuals d’AI son necessàriament genèrics, i que no baixen al detall.

 

Fals.

 

Baixen al detall fins al punt de denunciar, en l’informe de 2005, a les policies locals de Espartinas (Sevilla) i Alcalà de Xivert (Castelló). En el propi informe de 2006, van fins al detall de denunciar un cop de porra al cap de la persona abans esmentada. Més detall impossible.

 

Una altra objecció és que aquests informes no son exhaustius, i que els casos que s’hi esmenten son a títol d’exemple.

 

Davant aquesta afirmació ens hauríem de fer algunes preguntes: Ens volen fer creure, els col·lectius alternatius, que en l’informe de 2005 AI va evitar posar, com exemple, que un policia va assassinar un ciutadà marroquí d’un tret al clatell?. Ha preferit AI posar com exemple, en l’informe de 2006, un cop de porra al cap abans que l’abús sexual d’una noia per un mosso?.

 

Amnistia Internacional ha tingut la ocasió, en dos informes, d'incloure aquests casos, ben airejats pels alternatius. Si no ho ha fet és perquè senzillament, l'acusació és falsa. Qui s'atreveix a questionar Amnistia Internacional, i en base a què?. 

 

I el suposat clima de repressió brutal, mossos denunciats massivament, pallisses sistemàtiques a les comissaries, vexacions, abusos que ens intenten vendre els antisistema... ? tot això també s’ho salta Amnistia Internacional?.

 

Ens volen fer creure que Amnistia Internacional fa ulls clucs a tot plegat?.

 

Aquestes suposades gravíssimes irregularitats, aquests autèntics delictes, només existeixen en la fantasia necessària dels alternatius. Perquè? perquè ho necessiten. necessiten la icona d'un enemic, i el més proper, i l'històric, el de sempre, és la policia. Però resulta que han passat d'una policia que fins ara apareixia sistemàticamente denunciada en aquests informes, la nacional, a un cos policial amb mínimes mencions, i a més resoltes a favor seu pels tribunals.

 
A totes aquestes consideracions es pot respondre amb una sopa de lletres plena de ‘des’ (de drets) i de ‘hacs' (de humans) d’organitzacions, algunes molt sonores, d’altres perfectament desconegudes, i algunes ideològicament ben definides.

Aquest article probablement suscitarà algun comentari negatiu. Segurament s'esgrimiran altres informes. Però el cert és que, sigui com sigui, per la entitat més prestigiosa del mon en relació a la investigació de la vulneració dels drets humans, Amnistia Internacional, els Mossos d’Esquadra, a data 31 de desembre de 2006, han tingut una actuació impecable.

Tots plegats, i especialment la societat civil, no ens hauríem de deixar arrossegar per un discurs antisistema ple de dades que no es recolzen en cap prova, rumors, i sensacions ambientals que son autèntiques distorsions de la realitat, i que en termes generals son mentida.

 

No ho dic jo. A data 31 de desembre de 2006, ho avala Amnistia Internacional.

 

Enllaços relacionats:

Amnistia Internacional

 
L’informe anual d’Amnistia Internacional / 2007


Tots els Informes anuals d’anys anteriors d’Amnistia Internacional



 


Comentaris

  1. No criminalices a la Policía Nacional. No es más que un cuerpo de seguridad del Estado. como los Mossos, sin más. Igual de "democrática".

    No juzgues a la policía según criterios identitarios. Detener es dtener, da igual que se haga en catalán o castellano. Da la sensación de que te indignas sólo por que esos a los que llamas "antisistema" (yo les llamao gamberros)cargan contra una policía que consideras tuya. Por lo que parece, si los que dicen lo dijesen de la Policía Nacional o de la Guardia Civil te daría igual

    Y no, porque a tu argumento se le puede dar la vuelta sólo pensando que estos mismos que cargan ahora contra los mossos, son los mismos que cargaban antes contra los nacionales.

    Sí, ya lo sé, la Guardia Civil y la Policia Nacional fueron instrumentos represores del franquismo. Claro pero ¿eso convierte a todos sus miembros en franquistas? No. Con los mossos pasa igual, da la sensación que, al pertenecer a un cuerpo policial catalán sean todos buenos

    Y no es así. Porque también hay malos mossos. Y malos guardias civiles, y malos policiuas nacionales. Y malos urbanos también. Con los cuerpos de seguridad pasa como ebntodo: son un reflejo de la sociedad. Si en la sociedad hay mala gente, en la policía también

    Pero no, no hagas análisis identitarios. En esto sobran. Si alguien se ha excedido, que pague. Y es igual en qué idioma hable o que banderita lleve bordada en el cuello

    Seamos serios.

    Publicat per luisan — 24 Mai 2007, 01:15

  2. Carles,

    manipules. manipuls obertament. Lamento dir-ho.
    A mi aquest binomi català collonut=espanyol infame no em serveix. És ridicul: qualsevol policia té el risc (i el poder) de maltractar, com el periodista el de dir mentides, o el del metge a ser negligent o el de l'alternatiu a equivocar-se. Això de "els catalans som collunuts" i ho fem tot bé em sembla còmic, sinó fos tràfic pel tema del qual parlem. Tu et creus que cap Mosso mai ha comés cap error en un col.lectiu de 14.000 persones? Una miqueta de rigor.

    A l'estatutet català i d'esquerres, també hi ha risc de maltractament. Mira 26 presos torturats al motí de 4 camins el maig de 2005. Ho diuen els alternatius.... no, ho diu un informe de la Conslleria de Justícia? El vols? És mentida que per més inri van condecorar un dels funcionaris, com Manel Allué, condemnat en ferm?

    Et pot no sé el que (o ho sé massa bé) i el que no pots fer és que utilitzes AI per als teus interessos.

    50 denúncies en un nivell de detencions que supera els milers (20.000 anuals si fa no fa) és desacreditar un cos o filar ben prim??????

    L'informe d'AI (que ningú ha qüestionat tot el contrari) és genèric i parcial. Agafen casos com exemples. I ja està bé. Perquè si no l'informe mundial ocuparia 80.000 pàgines. Més detall que l'informe de la CPT (cas per cas, seguiment judicial, descripció de totes i cada una de les denúncies), cap. I en el cas català, l'informe de la CPT situa encara la policia espanyola com el cos que ha rebut més denúncies. I ningú ho ha dit.

    Mira és molt senzill, si no ho entens? L'informe d'AI (versió impresa) sobre l'Estat espanyol ocupa 5 paginetes. El de la CPT 296. Tota la meva profunda estima per AI (realment colpidor el darrer informe), però per qui treballa al territori (Justícia i Pau, l'ACAT, l'OSPDH) també, que és qui troba funcionaris negant-ho tot. A la mare de la Núria Pòrtulas li van negar que estigues detinguda i li van suggerir que estava de vacances?

    Lamento moltíssim que banalitzis casos reals de maltractaments. Moltíssim. Astorat em quedo.

    Sembles Wolfowitz quan dius, "val, si, si, però va ser una tortura lleu". En el meu vocabulari ni en la legislació internacional, ni lleu ni moderada ni severa. Maltractament és maltractament.

    Dels casos concrets que dius que mentim tant

    · En Farid és mort. La sentència judicial diu que el Mosso va actuar de forma temerària i imprudent. Si vols la sentència, la tinc al meu costat. Però en Farid és mort i mai va tenir cap causa oberta. Cinc associacions han presentat recurs.

    • Girona. La sentència del jutge és impotent. Reconeix maltractaments, cops i humiliacions i que cap dels agents que prestaven servei aquella nit va dir quins agents havien estat. Qui es desacredita aquí són els mateixos Mossos. Se'n diu coorporativisme, omertà mafios. Un delicte impune, que és el que rebla la sentència.

    • Torà. L'informe mèdic de l'Arnau de Vilanova, on va ingressar en Jordi amb una crisi d'ansietat, determina que hi havia substàncis anfetamíniques en orina administrades les darreres 48 hores. Portava 72 detinguts.
    Per cert la denúncia enfila avui cap al Constitucional i sino també a Estrasburg. Com els independentistes del 1992, que els hi van donar la raó 12 anys després...

    • Agressió sexual. La denúncia de la noia és contra els UPAS de la Guàrdia Urbana, no pas contra els Mossos. Sigues més curós.

    En tots quatre casos demostres un profund desconeixement dels casos. Ho lamento.

    I la joia de la glòria. Caram, no sabia que el gabinet de comunicació dels 'alternatius' tingués tanta capacitat d'incidència mediàtica.

    Lamento dir que el teu escrit s'assembla massa a aquells altres escrits de Doña Valdecasas on es deia que hi ha havia una "campanya orquestrada de desprestigi" contra la policia. A Acebes quan deia "menteixen", en el cas egunkaria.

    El que em sap més greu és que banalitzis dolors reals, cadàvers autèntics i sentències reals, quan coneixes perfectament com es de dura la lluita contra la tortura. En Farid és mort d'un tret, si o no? A l'immigrant de Roses, el van apallisar, si o no? El jove de Torà tenia anfetaminics a les analítiques, si o no?

    I, per cert, la campanya de desprestigi -no fotem!- no la fan els alternatius, sinó els interessos espuris polítics i electorals. Passat el 27-M ja no se'n sentirà a parlar més, ho diu molt bé avui en Manel Cuyàs a 'El Punt'.

    I no et preocupis, vivim en una societat policial. De tota aquesta crisi, per variar, en sortirà reforçada la policia i criminalitzats els dissidents, els pobres i altres proscrits.

    Fes un debat a RG i en parlem tan com vulguem, a la llum de dades, taquigrafs i sentències fermes, convidés en Pep Parés d'AI que sempre val la pena sentir-lo i algú de la CPT. I a en Joan Delort o a qui vulguis. I en parlem, de la situació exacte dels DDHH a comissaries, presons, centres de menors i CIES d'immigrants. És només una proposta.

    "Manda huevos" que va dir aquell.

    Publicat per David Fernandez — 24 Mai 2007, 11:53

  3. David,

    Ja per acabar el debat, ara sí, dues consideracions:

    1. Admeten que Amnistia no fa informes exhaustius, ¿perquè en 5 anys, i basant-se en informes externs, no ha fet contra els Mossos ni una sola menció genèrica, un apunt, una consideració, un advertiment, no sé, una frase...?. Una cosa és no ser exhaustiu i no mencionar cas per cas, i una altra, ni tan sols posar una mínima frase d'advertència, ni que sigui una insinuació. Res de res.

    De fet, en l'informe d'enguany, i basant-se en un estudi extern, el de SOS Racisme, fa aquest advertiment genèric sobre inmigració. Perquè en 5 anys no ho ha fet respecte als Mossos?.

    2. Jo em baso en sentències judicials. La tortura "d'intensitat lleu" ho diu el tribunal, i es refereix a empentes. Ho diu el tribunal. Si posem en questió també les sentències judicials, aleshores pleguem. (Però aleshores les posarem totes en qüestió, no només les que no t'agraden).

    I no confonguis imprudències, errors, temeritats, etc, amb tortures i maltractaments. Que els Mossos cometen errors està clar. Però és molt diferent l'error que la tortura, l'abús, el maltractament i la pallissa.

    Molt diferent.

    Carles

    Publicat per Carles — 24 Mai 2007, 12:54

  4. No sé de que ens discutim, Carles.

    1. Jo d'AI no qüestiono res de res i l'informe (mundial) és exhaustiu. Recordo un informe d'AI sobre uns fets a Aitona (immigrants en recol·lecció de fruita), fa molts anys. Que no surti a l'informe no significa que no passi. Això t'ho dirà fins la pròpia AI i la pròpia CPT, que sabem el que sabem.

    2. No sé a quina sentència et refereixes, perquè com sabràs el delicte de tortura no està tipificat com a tal (o lesions o delicte contra la integritat física i moral). Sobre la tortura recau una prohibició absoluta i imprescriptible. Clar que hi ha una gradació en el dolor inflingit, però em preocupa molt seriosament que es banalitzi ("només va ser una bufa"), perquè al final sembla que la lleu estigui permesa, perquè no és tan greu.

    3. Si no creus que no hi ha no errors, sinó episodis de brutalitat policial i de pallises (l'altre dia al Cercle Catòlic, el capellà de Brians ho va explicar en directe, com va sorprendre cinc funcionaris amb fustes apallissant un pres) volem viure en països diferents.

    4. Ens hauríem d'enorgullir que d'una societat civil activa que defensa els drets humans, que s'avergonyeix de l'existència de casos de tortures, que denuncia que no s'investiguen prou les denúncies, que els responsables no són sancionats sinó sovint condecorats (per citar dos, dos dels implicats a Les Corts) mentre les víctimes no reben cap tipus d'atenció ni reparació. Aquest és el drama. Tu no has vist igual que tothom com en els darrers 10 dies els Mossos canviaven la versió oficial fins a tres cops en tres casos diferents?

    5. De tot plegat, parlant-te, és com més s'evita que en el futur es torni a produir. Efectivament hi ha moltes tipologies, jo no faig reduccionisme. Hi ha imprudències temeràries (injustificables quan s'ha pagat formació i sou). Jo si m'equivoco a la meva feina, m'acomiaden. Si la teva feina és garantir drets i llibertats, encara caldria ser molt més diligent. I hi ha errors, despistes que conviuen -ho sento- amb cops, insults, humiliacions, maltractes, pressió psicològica i tortures. De 2.000 detencions en 10 anys, jo conec 5 casos greus de tortura. Error, temeritat, cop o maltracte, és un delicte imprescriptible i innacceptable.

    És el país que tenim. Més val la pena saber-ho que no marejar la perdiu. Que també és molt diferent.

    pd. El manifestant del cop de puny ja està processat i imputat per un delicte de lesions a l'autoritat? Els mossos que clavaven punxons (no diuen que era un arma defensiva??) que van colpejar sense contemplació els manifestants que intentaven apaivagar els ànims, també? Aquesta és la radical diferència. Que no es jutja mai per l'igual. I molts tenen la impunitat garantida.

    Si vols seguim parlant per mail (dic per no ocupar el fòrum amb les nostres cabòries), l'editor et passarà el mail.

    salut,

    Publicat per David Fernandez — 24 Mai 2007, 13:15

  5. Coi, David, que el Carles soc jo l'editor. Que no reconeixes l'estil?, jajajaja

    Publicat per Carles — 24 Mai 2007, 13:52

  6. :-)

    Publicat per David Fernandez — 24 Mai 2007, 16:26

  7. Diu el sr. Fernàndez que l'alternatiu te dret a equivocar-se. Perdoni senyor, equivocar-se és una cosa peró fotrali un cop de puny amb traiduria a un mosso o a qui sigui quan t'estaven donan protecció per una manifestació no autoritzada és de violents i gamberros, que vol dir que potser s'equivoquen quan reventen caixers, destrosen vidres i dependencies del nostre ajuntament cremant contenidors i vehicles o pinten de bruticia las parets dels nostres carrers, i si, he dit nostres, els de tots, els que la majoria paguem per veurels nets de panfletos insultants, com s'equivoquen? S'han equivocat, tenien mal de caixal o el papa els havia renyat o només volier fer el que si saben fer: destruir.Perdoneu, tot aixó és predeterminat i forma part del vostre guió, aqui no hi han equivocacions. Per que aneu armats, si, armats amb estris semblants al famos boligraf dels pebrots, per que aneu encaputxats, de qui us amagueu, de qui teniu por. La gent normal, la immensa majoria anem pel carrer donan't la cara, i quan ens manifestem tambè per que no ens hem d'amagar de res, tot el contrari que vosaltres. Sincerament prefereixo estar rodejat i envoltat de les que anomaneu "forces d'ocupacio" que de las vostres tetriques forces d'okupacio. Aquestes si que en fan por, si que ens fan por. A quanta gent han ferit o han deixat en estat de coma las forces d'okupació, per que no ho dieu "encara que us equivoquessiu".Barrejeu les sigles i les informacions de la manera mes perversa i ruin posible per defensar lo indefensable. Esteu acabats, peró continueu fent mal. Ale, començeu el torn de mentides carrincló i previsible de sempre.
    Pius

    Publicat per Cansat del mateix. — 24 Mai 2007, 18:09

  8. Home, Carles, de tant en tant hi ha algú valent com tu que va contracorrent. Perquè ara el que "mola" és ser antimossos. Ara el que "mola" és haver passat per una comissaria i que t'hagin fotut dos o tres clatellots. Ara, allò políticament correcte és desprestigiar els Mossos.

    Gràcies, Carles, per articles lúcids com el que fas. Has gosat dir el que penses amb la paraula, i la paraula, ja se sap, no és amiga de tothom i té molts enemics.

    Publicat per Pau — 24 Mai 2007, 23:51

  9. @Pius
    :-O

    Publicat per greips — 25 Mai 2007, 00:21

  10. Tots els noms van ser silenciats per la premsa local a les ressenyes poc o molt extenses
    que van donar dels fets ocorreguts.
    Venen orxata, res més sinó orxata!

    Joan Brossa

    Publicat per Joan Brossa — 25 Mai 2007, 08:03

  11. En definitiva, hi ha qui s'entesta en seguir defensant certes pràctiques il·legals i condemnables (minoritàries o no) al·legant que són poques en comparació a la tasca feta pels mossos i que alhora no l'és hem de denunciar (ni parlar-ne!) perquè desacrediten la polícia autonòmica.

    Per altra banda, hi ha qui no vol que existeixi ni una sola pràctica i il·legal i d'extra limitació de poder ( i no ha estat una sinó moltes: mirem els cassos citats, les declaracions de SOS RACISME acusant als mossos de pràctiques racistes...)

    I aquí està l'origen del debat: volem eradicar certes pràctiques o tics (potser heredats) per tal d'aconseguir una polícia seriosa, professional i responsable. que compleix tots els protocols (l'estat espanyol va haver de ratificar els protocols per la prevenció de la tortura...)
    O volem seguir justificant certes pràctiques alegant que són minoritàries (alhora que exclamem exaltats contra aquests joves okupes que pinten parets)

    I tant, felicitar als valents que van a contracorrent sobretot alhora de justificar pràctiques injustificables ( és un acte de valentia lluitar contracorrent dels drets humans i la investigació de dolor i maltracte)

    Que cadascú es posi del costat que vulgui. En tot cas, els fets estan escrits.

    Publicat per David Caño — 25 Mai 2007, 08:21

  12. Sí, y tú quedas como lo que eres. Dejo a la libre imaginación del lector el trabajo de descubrir eso que eres tú.

    Publicat per luisan — 25 Mai 2007, 11:33

  13. Apliqui el mateix rigor.
    Per un cop de puny no jutgi tot els alternatius.
    Si anessin tan armats seria portada de tots els diaris.
    De la mateixa manera, per un seguit d'escàndols no jutgi a 14.000 Mossos.

    La vida és molt complexa

    Publicat per al Pius — 25 Mai 2007, 12:41

  14. i tant que la vida és complexa, peró quanta raó te el pius. El que no agrada son las veritats cruas i dures. Tots els articles que s'han publicat aqui i en altres llocs criminalitzen a tot el colectiu del mossos i ara aguns s'escandalitzan per que és critica a tots els insocials. siguem seriossos home, a les verdes i a las madures, peró he de reconeixer que en aixó aquest homenets son uns verdaders experts en donar-li la volta a la truita. Sortossament la credibilitat és cada cop més escasa.

    Publicat per eloi — 25 Mai 2007, 13:16

  15. Aviam, la vida és molt complexa.. xo el q fot el cop de puny, és responsabilitat seva. I els mossos que uitlitzen kuboten o agradeixen a manifestants, això no només és responsabilitat individual, sinó que institucional. I per tant, qui tingui aquesta responsabilitat, qui dongui les ordres... doncs que surti i dongui la cara, i no maregin més la perdiu!

    Publicat per martí — 27 Mai 2007, 00:38

  16. Martí...quan algú, per una cosa o altra, et doni un cop de puny, et robi la cartera, t'amenaci o et violi la teva filla (perdona l'expressió)demàna-li responsabilitats a éll. No vagis a la comissaria a posar una denúncia, no demanis als mossos que ho investiguin, no demanis a la justícia que jutgi el possible culpable, no demanis que cumpleixi una pena....és solament responsabilitat seva.
    Per sort, davant una manifestació minoritària que, ara per ara, defensa un delicte (la usurpació), sense que es responsabilitzi ningú d'aquesta, hi ha una institució que ens representa a la majoria i que decideix posar individus per protegir-la i protegir als ciutadans d'aquesta.
    Si els okupes fossin més responsables dels seus actes (em refereixo als vandàlics no als d'okupació)no es marejaria tant la perdiu.
    No s'hi val jugar a drets humans i a la no violència sectorialment. O tots o ningú. Tu no pots exercir la violència perquè vas de blau, però jo si, que vaig de vermell.
    "Manda güevos", que ha dit aquell.

    Publicat per jordi — 15 Jun 2007, 01:18

Bloc hospejat per GraciaNet.org | Desing by Oriol Roselló