Albertí: “Durant la Guerra Civil, àmplies capes de la població considerava justificat l’assassinat de capellans”
Jordi Albertí llegeix un fragment del seu llibre, amb la mirada atenta de la seva esposa, Isabel Sanagustín
“No estem parlant ni d’una guerra ni d’una revolució...
Albert Musons presenta Jordi Albertí a "La Gràcia de les tertúlies"
... sino d’un intent inèdit d’implantar el comunisme llibertari, aprofitant el caos de la Guerra Civil, i utilitzant com a eina una política de terror contra l’Esglèsia Catòlica”.
Aquest és el resum, la síntesi que fa Jordi Albertí (Cassà de la Selva, 1950) del seu llibre “Els silenci de les campanes” (Edit. Proa), la història de les barbaritats (dir només assassinats seria quedar-se curt) de la FAI, durant la Guerra Civil, amb un objectiu clar i definit: monges i capellans catòlics.
Jordi Cassassas, president de Lluisos, Jordi Melgarejo (Sant Medir) i Guillem Espriu (PSC)
Sobre aquest tema s’ha escrit poc, i sovint d’una forma massa novel·lada. Amb el seu llibre, Albertí posa ordre històric en el tema, i en poc més de 400 pàgines ofereix una obra rigorosa, exhaustivament documentada, amb fotografies excel·lents (i algunes esgarrifoses), per, segurament, dir la darrera paraula sobre llò que se’n va anomenar “els excessos en el camp republicà”.
Perquè la FAI, la secció més radical de la CNT, escull precisament els representants dels catolicisme per cometre les seves barbaritats, deixant de banda els altres dos cap del “monstre”?. Albertí ho explica bé: “en aquell moment estava justificat ideològicament, amples capes de la població ho considerava necessari, podien arribar a tot arreu (per tot arreu hi havia capellans), les víctimes estaven en un estat de franca indefensió, i tot plegat comportava una càrrega simbòlica extraordinària”.
Esteve Camps, president del Centre i el geògraf Joan Lafarga, fullejant el llibre d'Albertí
El resultat: només a Catalunya, 2.400 morts entre monges i capellans, un 30 per cent de la població eclesial.
Albertí és un historiador valent. En temps de reivindicació de la memòria històrica dels republicans, publica un llibre en sentit invers. I porta la seva valentia a culpar el President Companys de mirar cap a una altra banda davant els assassinats de la FAI: ”Companys va frenar les forces de l’rdre de la Generalitat a l’hora de controlar que la CNT s’apoderés de les armes. Ho va justificar dient que era per evitar aldarulls. Sé que culpo la figura de Companys, però aquests son els fets”.
Joan Ferrer (PSC) fa una pregunta. Al fons, Joan Àngel Frigola, president del Taller d'Història, i en primer pla el fotoperiodista Josep Maria Contel
La presentació del llibre, a Gràcia, es va fer en el marc de “La Gràcia de les Tertúlies”, en un sopar als Lluïsos de Gràcia presentat pel Conseller de Cultura de Gràciak, Albert Musons.
Jordi Albertí
Una de las diferencias de ser un muerto de uno u otro bando,es que los fallecidos franquistas han sido homenajeados durante años.Los capellanes han sido elevados a los altares y hechos en ocasiones santos.Los del bando republicano ni siquiera sabemos todavía donde están enterrados nuestros familiares.Y no entro en absoluto en defender a la Fai,ni ninguna otra organización.Lo que está mal,está mal para todos.Pero las represalias después de la guerra,eso no tiene más que un nombre :genocidio o crimen contra la humanidad.
Publicat per Esperanza — 02 Abr 2007, 16:57
Mai he defensat ni defensaré la mort de ningú. No sols per l'enviliment que és, si no també per la practicitat ja que no he cregut mai que matar a algú solucioni cap problema.
Està molt bé saber que la FAI va matar uns 2.400 capellans i monges. Ho hem de condemnar, amb totes les de la llei i fer-ho pagar als culpables, si no ho han pagat.
Ara sols falta fer la valoració dels metges, professors, llibreters, etc. que van morir per tenir llibres pohibits, banderes de la república, ser d'algun partit politic, ser denunciats pel veï, no aixecar el braç, etc. Saber on són els cossos i també condemnar els que ho van fer.
Així estaríem amb el comptador a zero.
Publicat per cani — 02 Abr 2007, 18:50
Si entráis en la página webb de Cuadernos de Historia del Guadalquivir,hay una lista de personas fusiladas o fallecidos en combate ,durante la guerra,donde pone el nombre de la persona,su pueblo,edad y muy interesante su profesión.Casi todos son campesinos,operarios,gente trabajadora y ...maestros.Es muy aleccionador ver el tipo de gente represaliada.No se ven notarios,médicos,u otras profesiones.No es que no los hubieran.Es que tenían más medios para emigrar.Yo creo que a estas alturas no tiene sentido condenar a nadie,pero sí es muy importante explicar muy bien la historia.Por eso leeré el libro del Sr.Albertí,que supongo muy bien documentado,porque todo lo que sepamos de nuestra historia nos puede ayudar a no repetir los mismos errores.
Publicat per Esperanza — 02 Abr 2007, 21:24