Sense mordassa / Joan Lafarga / 15-01-2006
Joan Lafarga i Oriol és geògraf i escriptor
El problema de CiU
Convergència i Unió és la formació política més difícil de definir. És senzill anomenar-los “la dreta catalana” com ho fa l’esquerra en general, però un milió de vots voldria dir que hi ha molta gent de dreta. També els independentistes, quan n’hi havia, els han definit sovint com “els regionalistes catalans”. Però, sens dubte, el terme que els ha dibuixat millor durant molts anys és el de “pujolisme” que ha estat un concepte que ho deia tot i no deia res. Ara continua guanyant les eleccions (fins i tot folgadament) però ja no governa. Això els obligarà a alguna reformulació, tan d’espai polític com ideològic. Desaparegut políticament Pujol Convergència ha sabut continuar sòlidament però ja no hi ha pujolisme i caldrà que filin més prim. Caldrà que sàpiguen aproximar-se a la gent com sabia fer Pujol. I la gent no és la dreta.
Però Convergència té un problema i no em refereixo al ridícul estrepitós del 3% de la legislatura (?) passada. Parlo seriosament. El problema de Convergència és el 25%. Em refereixo a la quota que té assignada Unió Democràtica dintre del pacte de la federació.
Mentre Convergència no es desprengui d’aquesta rèmora política no podrà aspirar a buscar la centralitat pròpia d’un partit de govern. Unió els desvia exageradament cap a la dreta. Si Unió sospira per fer com la Unión del Pueblo Navarro que ocupa l’espai del PP que ni tan sols es presenta a les eleccions forals, Convergència ha d’anar en direcció contrària. Ara que ERC ha regalat l’espai del sobiranisme Convergència ha de tendir a ocupar un espai més proper a les necessitats del país, més implicat amb el territori i les infraestructures que li calen, més compromès amb la reivindicació nacional, la llengua, la integració de la immigració, amb les escoles. I sobretot amb el finançament. Després del desastre de l’estatut hi ha molta feina a fer i molt camp per córrer.
Ara és un bon moment. Governar atenua les diferències internes i les grans decisions s’han de prendre en moments catàrtics. Haver guanyat les eleccions i haver estat bandejat del govern pot ser negatiu per segons què però pot ser un bon moment per trencar amb Unió, donar-li les gràcies per tot i deixar-los sols a l’arena política. O això o absorbir-los i desactivar les posicions dretanes dels democratacristians.
El mapa polític català està canviant. L’abandonament d’ERC de posicions sobiranistes només n’és un símptoma. Caldrà estar atents als canvis. ERC li ha fet un regal únic a Convergència que li deixa un espai enorme que té l’obligació d’aprofitar. És una oportunitat i molts exvotants d’ERC ho esperen.
Cada día, en cada texto, y con cada palabra te confirmas como lo que eres: un independentista de derechas. ¿Será que yo tengo razón y resultará que entre los independentistas catalanes los conservadores sois legión? No hay nadie más de derechas que quien lo es y lo esconde como el ínclito Artur Mas.
Ya se que no acostumbras a responder, que eres de los que tiran la piedra y esconden la mano, pero me gustaría ver como contestas a esto.
Ya lo he dicho más veces, todos están una posición más a la derecha de lo que confiesan
Publicat per luisan — 14 Gen 2007, 19:55
Fa anys, parlant amb un de CDC, ja vaig dir que el "problema" que tindrien quan Pujol fes el seu mutis, seria Unió. No tinc res en contra dels partits que fan coalicions, però no pot ser durant tan de temps. Tot es va mantenir gràcies a la imatge de Pujol, però ara no hi es.
Ha de ser dur haver de renunciar a un 25% dels vots, però si no es fa front a tenir un partit ben definit i referenciat, crec que és poc creible i a la llarga molt dificil de fer res. Per més vots que tinguis, ja es veu que és dificil arribar a acords. Una altre cosa és la eficacia d'un Mas, però això és una altra cosa.
Segeixo creien que tan Convergencia com Unió haurien de veure quin és el suport real, sense dependre de l'altre. Si més endevant fan coalicions que siguin clares, per ells i pels seus possibles votants, no com ara, que no saps on comença i on acaba.
També estic d'acord que Unió li dona un toc molt de dreta que possiblement podria modificar la imatge de Convergencia i poder-se centrar més.
De totes maneres no he entés mai com no ho han vist fins ara. No hi ha pijor cec que el que no vol veure.
Publicat per cani — 15 Gen 2007, 10:45
Molt bona anàlisi Joan. Ah! i no estem analitzant les dretes o esquerres d'en Joan sinó els posicionaments a la dreta, a l'esquerra o cap a la centralitat sobiranista (si és que la vol) de CiU. Espero la propera tortuga, Joan!
Publicat per Mònica — 15 Gen 2007, 14:53
no estem analitzant les dretes o esquerres d'en Joan sinó els posicionaments a la dreta, a l'esquerra o cap a la centralitat sobiranista (si és que la vol) de CiU
¿Desde cuando un partido de derechas puede posicionarse a la izquierda?
Los galgos son galgos y los podencos podencos. Vale ya de intentar dar gato por liebre. CiU está donde debe, en la derecha. Duran es sincero y no lo esconde. No se trata de echarle a él, que es quien dice la verdad. Se trata de que Mas deje de enmascararse presentándose como lo que no es. ¿Ser de izquierdas puede casar apostar por la subvención directa e independiente de la renta del que la recibe -eso son los cheques-? No, no puede. Los ciegos no están en Unió, Unió no es el problema. ¿Qué pasa? ¿Qué os da miedo asumir que CiU es tan de derechas como el PP y que este es su aliado natural? Pensaba que erais más maduros y entendiais que el progresismo lo dan las politicas sociales, no lo alto que levantas una bandera....
Publicat per luisan — 15 Gen 2007, 16:41
Ningú diu que CiU no sigui de dretes. El que es diu, o jo entenc, és que Unió fa escorà encara més cap a la dreta. Dintre de CDC el que ere més de centre era en Trias Fargas, però va quedar com un segon terma i al final es va morir i la cosa es va difominar pel domini més constant dels democrata-cristians que son Unió. Per cert en el mateix grup parlamentari que el PP, com diu Luisan. I amb vint-i-pico d'anys de govern han anat escorant cap el conservadurisme més ranci. Mireu en Mas i compareu amb el Pujol del començament.
Publicat per cani — 15 Gen 2007, 19:36
Tens tota la raó, Joan.
Convergencia no es de dretes ni ho ha estat mai.
Publicat per laia — 16 Gen 2007, 12:57
@laia
¿Esto lo dices tú? ¿Te lo han contado?
CDC forma parte de la Internacional Liberal, UDC del Partido Popular Europeo. El resultado de todo ello es que CiU es una federación liberalconservadora. A mi me enseñaron que los liberales son de derechas y los conservadores también. Si a eso le sumamos la política de subvenciones directas, la promoción de lo privado psobre lo publco y el deseo de reducir el estado del bienestar al mínimo que CiU tiene ¿Qué nos queda?
Yo t lo diré: algo que no se parece en absoluto a un partido, no ya de izquierdas, sino simplemente de centro.
Asumid lo que sois, no es malo: os irá mejor e igual, si os entendeis con el PP tendreis alguna opción de vovler a gobernar. Si sois tan de izquierdas, no entiendo por qué ninguna de las fuerzas de izquierdas quiere pactar con vosotros
Publicat per luisan — 16 Gen 2007, 13:23
Actualment, CiU ha deixat de ser allò que era amb Pujol,en aquells temps... era un mosaic ideologic o de pensament, o de corrents diverses, en tant per cent hi havia gent amb: pensament socialista, republicà,independentista,democratacristià,i també els que pujaven al carro de la politica tot i practicant "el qui dies passa anys empeny, i més val quedar be amb qui mana que ja pensarem en el futur dels fills un altre dia". El pujolisme no ha agradat als partits politics que han hagut d'esperar vint -i -cinc anys per a poder manar, ja que varen començar molt joves i ara, a la jubilació les noves generacions empenyen fort i demanen relleus, per tant, els que van començar tenen ja el cul llogat o fora de la politica. I, aquesta etapa es torna a repetir. El partit del "botiguers" els seus botiguers ja tenen cabells blancs i petits comerços en una jungla del comerç on hi juga el gran capital i els comerciants d'orient obrint mercat i rebentant preus. Poc hi han pensat abans ni es pensa ara que la revolució d'aquest país passa per "instaurar un horari laboral i de serveis com els d'Europa" on les families puguin tenir vida familiar, cultural, social; així es controlarien els contractes de treball i s'extingirien els abusos laborals i els sous de miseria per a crear més miseria encara. No em vull pas extendre, però tothom fa tertulia i s'ha de deixar de jugar a fer tertulia politica, s'ha de construir el pais, hem de deixar de mirar-nos el melic i comparant-lo amb el veí, perquè potser no es interessant un melic sinó tot el conjunt de tot cos.
I sobre dretes i esquerres són etiquetes a la solapa, perquè ultimament veiem que els partits fan la politica que els deixen fer les competencies i els pressupostos, tot i que algun partit que no volia la porra els ha tocat emprar-la malgrat les seves idees.
( Són reflexions abans d'anar a dormir, demà em despertaré amb la realitat damunt la cara)
Publicat per Gertru Nin — 07 Jun 2007, 00:44