Eren quarts de 7 quan pujava al tren, una coïsor al nas em va fer recordar que començo a estar refredat. Començo a notar un pessigolleig al forat dret del nas, el forat esquerre tot normal.

Tot normal, agafo el llibre "el psicoanalista" i començo a llegir, però la coïsor no em deixa concentrar, Remeno les butxaques i maleeixo no haver agafat cap mocador, començo a tirar a munt, el moc que intenta baixar i tu que t'esforces inutilment a anar tirant cap a munt per tal de què el moc no baixi... de cop i volta el moc es va fent més liquid i no hi ha manera, la desesperació comença a apoderar-se de mi, començo a passar el dit i noto una certa humitat. torno a buscar per les butxaques i no hi ha manera no hi trovo res, estic tant apurat que penso en mocar-me amb el forro dels pantalons, però degut a la proximitat de les persones ho deixo correr, miro a la motxila i res tot buit, de cop i volta.... (Música celestial). em trobo un paquet de kleenex amb un sol i unic mocador rebregat, el desplego i... si us dic la veritat... mai habia sentit un plaer tant gran amb un simple kleenex.