Et despertes quan vols, menjes a unes hores anàrquiques, t'aspatxurres al sofà, surts a passejar, et ve son, et poses a dormir un altre cop, vas a dormir tardissim i fas en definitivament el què et rota i el què et ve de gust fer... això podria ser perfectament la definició de "vacances".

Però de cop i volta et ve la gran òstia, la clatellada pare, el gran cop de puny, el cop de genoll a la painxa, la patada als ous... sona el despertador i tot lo anteriorment escrit s'esfuma i queda com un record bonic...

Avui torno a treballar i estic en trauma post-vacacional :(