Tot va començar en un 20 de Juliol de 2006, em trobava en una ciutat extranya, una ciutat anomenada "Terrassa". Ja feia temps que havia tingut contactes esporàdics amb aquesta ciutat, una ciutat aparentment desordenada on es fan una mena de "guetos" on hi han diferents barris on es distribueixen gairebé per races o per nacionalitats per exemple Can Anglada, un barri on ni els immigrants hi volen anar a viure, després hi han els barris "pueblerils" on es parlà clar i català i també hi ha la part Andalusa, aquest últim lloc, econòmic, on farà una mica més d'un any ens vam comprar un piset, això si, un edifici de 40 anys perquè un de nou és impossible!
Aquell matí em trobava, en una plaça de Terrassa on hi havia un edifici on hi penjaven unes banderes. Vaig entrar acompanyat de la "Txitxa" i sense adonar-nos ens trobàvem els dos asseguts a unes cadires amb un número a la mà "H24". Com tontos vam estar mirant com sonaven unes pantalles i anaven apareixent tota una sèrie de combinacions de números i lletres... finalment va aparèixer aquell número fatídic: H24. Aquest número destructor, aquesta xifra malèfica... jo no em volia aixecar, però la "Txitxa" em deia: vinga "Txitxu" és el moment, ara ens toca. Jo em negava a aixecar-me, no volia.
Finalment em van arrossegar a una taula on hi havia una dona, Hola macus, ens va dir. De cop i volta aquella dona anava parlant i jo la sentia en la llunyania... el cor em dia aixeca’t i marxa d’aquest lloc tant horrible. Seguint en la llunyania obserbava com la "Txitxa" li entregava uns papers. Tot va passar en fraccions de segon... tot va ser molt ràpid, no vaig poder reaccionar, no vaig ser capaç de dir: atureu aquesta bogeria!! Tot va acabar amb les amargues paraules d’aquella dona: Ja està fet, a partir d'ara sou terrassencs.
Des d'aquell moment vaig deixar enrrere 25 anys d'història. Gràcia perd un gracienc més. Un gracienc nascut a Gràcia mateix i a on he viscut tota la vida. On ja em coneixia els racons de la vila i ara... estic a una terra desconeguda, gairabé no se ni a on he d'anar per comprar el pa. Encara no hi faig vida, això serà dintre d'un mes... De moment encara estic a la meva estimada vila... però aviat hauré de fer un petit exili de 4 dies. (Continuarà...)
09/08/2006, 16:51
A mi em va passar el mateix, i també he anat a viure a Terrassa. Però et volia dir que el greu no és anar a viure a Terrassa, sino haver d'abandonar Gràcia. Terrassa és una ciutat magnífica, amb només el 10 per cent dels habitants que té Barcelona, i això es nota. Té a més moltes similituds amb Gràcia: una Plaça Vella, un Raval de Montserrat on hi ha l'ajuntament, una llibreria esplèndida, el Cau Ple de Lletres, i una de vell, gairebé al davant. El Parc de Vallparadís, que resegueix la ciutat de dalt a baix, i moltes flequeries, i de molta qualitat. Ah!, i un pont dels suicides, prop de les esglèsies de Sant Pere, tres extranyes construccions, extranyes perque estan juntes, fet insòlit a Catalunya. Ja fa temps que les industries han marxat del nucli urbà. En fi, Terrassa és una ciutat molt habitable, plena de bona gent. I per acabar, també té un potent grup de Castellers... i la casa Baumann, gran dinamitzadora cultural... i això dels barris guetos, res de res. Hi ha els problemes que hi ha, com a qualsevol altra ciutat... en fi, mirat-ho amb optimisme, perquè Terrassa val la pena.
Carles
09/08/2006, 17:15
Aviat podrem fer un lobby de desplaçats/deportats per raons socials i economiques.
Es clar que sempre podem actuar desde on estem com 5 columnistes fins l'independencia final.
09/08/2006, 19:38
Sempre és dur deixar el lloc on has viscut, i en el teu cas nascut...es clar, però potser l'important no és pensar en el què deixes (que et queda a 45 mns en FFCC ;-) sino saber trobar allò bonic del lloc on arribes, noves experiències...
Segur que Terrassa també té racons, història i històries, i gent amable a la que coneixeràs, i que acabarà sent casa teva, segur... ànims company que de moment, Gràcia no es mourà de lloc ;-)
09/08/2006, 22:20
Moltes gràcies a tots això m'anima!! encara que contestant a la Gracienca estaré al cul del món. a un barri que te nom d'enfermetat "La Gripia" i es veu que tenen pàgina web del barri (tipus gracianet) però és molt cutre hehehe i estic tant al cul del món que l'estacio de FFCC em queda a 45min caminant o sigui hauré d'agafar el BUS i l'estació de renfe a 23 (sort que ara construirant una nova estació i em quedarà a 23 minuts de FFCC i a 15 de la nova RENFE).
i en plan "graciós" tinc una pregunta pel Carles, Això del pont dels suicides ho deies per què el fes servir??? :D~
10/08/2006, 11:38
ei, si fa falta armem les hosts i envaïm Terrassa, annexionant-la a Gràcia eh? :D
10/08/2006, 11:45
En plan mes modern podriam armar la coronela. Pero no oblidem que aixo son institucions imperialistes barcelonines. Millor fer repicat el campanar i aixecar la revolta.
11/08/2006, 11:22
Evidentment, una cosa és on vivim i l'altra on fem vida. Jo m'he mogut força pel Vallès i haig de reconèixer que el centre de Terrassa té també el seu encant, com diu en Carles, i ell ho sap prou bé. També té una bona vida d'entitats que aniràs coneixent i uns castellers que de moment ens guanyen.
Cada dia faig el trajecte Gràcia-Autònoma i al final t'acostumes, pots llegir o dormir i se't passa ràpid. Estic d'acord que a nivell d'infraestructures Terrassa creixerà.
Ànims, Gràcia continua aquí i hi pots fer molta vida, pensa que els nocturns dels catalans els caps de setmana estan prou bé!
17/08/2006, 08:16
Xaval, reconec que la Gripia no es el lloc mes centric de Terrassa per anar aviure, pero pitjo fora haver de malviure en algun lloc del barri maritin de Grâcia ( all'o que alguns s'entestan a anomanar Barcelona).
També cal dir-te que no cal preucupar-se de on dorms, l'important és que la teva vida la continuis desenvolupant a la millor vila d'aquesta part de l'univers... on segur tens centenars de coneguts i amics, i moltes vivencies per compartair.
Ens veien pels carrers guarnits.
Visca Gr'acia Independent.