I m’agrada’t molt conèixer per fi la faceta de conte contes d’en Quim Monzó, ja que fins ara, jo només havia llegit de tant en tant els articles que fa en la premsa escrita.

Mil cretins  |  Barcelona: Quaderns Crema, 2007

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que… Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.

** Aquest article es publica avui al setmanari ‘Directa’ dels moviments socials, d'on Oleguer Presas és col·laborador habitual.

Simultàniament, es publica també al diari basc Berria i a VilaWeb.

Un cop llegit, vaig trigar dos dies (a estonetes als viatges de metro), he de dir que es un fantàstic àlbum!! Ple de histories curtes totes relacionades amb la esmentada en el títol tetería. No es tracte d’un còmic d’humor, si no d’un còmic reflexiu sobre histories quotidianes en vides de personatges un pel estranys.

El recomano, i molt! Crec que es d’aquelles petites joies que de tant en tant es publiquen. I sobretot no os deixeu endur per una primera impressió errònia d’un dibuix poc atractiu.

Petita fitxa tècnica:

Títol: La teteria del oso malayo

Autor: David Rubin

Editorial: Astiberri

Pagines: 184

Si voleu coneixer més d’aquest autor, visiteu el seu bloc: De tripas corazón.

I si voleu saber més de l’editorial, visiteu la seva plana web: Astiberri

Quan acostumo a parlar de còmics, si haig de citar a algun dibuixant com un dels meus preferits, sempre anomeno a un autor mexicà: Humberto Ramos. M’encanta el seu estil i en cada nova obra em sorprèn de forma molt i molt agradable.

L’altre dia, fent la ruta dels còmics per Barcelona (Norma, Gigamesh…) em vaig trobar que l’Humberto havia tornat a publicar una novetat, aquest cop acompanyat per Paul Jenkins: Revelations (Juliol 2006 a EEUU), el vaig agafar, per fer-hi una fullejada, i em va seduir, era genial, l’única pega, doncs que aquell còmic era d’importació, estava en anglès… Quina ràbia!! Quan tardarem en que ens arribi en castellà??… No aspiro a que arribi en català perquè se que no hi ha gairebé cap opció… i es una autentica llàstima…

Em vaig quedar amb moltes ganes de llegir-me aquella nova obra, d’aquest dibuixant tant magnífic.

Aquí os deixo algunes pagines de Revelations que he trobat per internet:

Tot i esperant que arribi Revelations al nostre país, os recomano l’ultima novetat del Humberto que s’ha publicat aquí: ‘K Big Bang Baby’

Una història futurista, plena d’acció i amb unes il·lustracions espectaculars.

Aquest cap de setmana desconeixia aquest còmic, però casualment, diumenge al mati, passejant pel mercat de Sant Antoni els meus ulls van veure una portada que em va cridar molt, i no vaig dubtar, i vaig dir: “Cony!!! Humberto Ramos!!!”… vaig fullejar-lo i vaig pensar: “Me’l tinc que comprar!”… Vaig continuar passejant, però al cap de cinc minuts ja tornava a estar davant la parada, intercanviant uns calerons per aquest fantàstic còmic.

Link a Glenat:http://www.edicionesglenat.es/catalogo/comics/?item=267&tipo=3

]]> http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2006/07/24/novetat-comiquera-k-big-bang-baby/feed/ 0 http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2006/07/03/sky%c2%b7doll-el-comic-mes-agradable-de-llegir/ http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2006/07/03/sky%c2%b7doll-el-comic-mes-agradable-de-llegir/#respond Mon, 03 Jul 2006 11:31:59 +0000 http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2006/07/03/sky%c2%b7doll-el-comic-mes-agradable-de-llegir/

Ja fa uns anys, em vaig comprar un còmic que em va recomanar un bon amic, un àlbum gràficament impressionant, un dibuix preciós i un color brutal. Al cap de poc temps va sortir el numero dos i presumpte final. Una petita historia de dos àlbums que considero una obra mestre del còmic contemporani.

El passat dissabte passejant tranquil·lament amb la meva xicota, vam entrar a L’Illa diagonal, com sempre vam anar a parar a l’Fnac, i allí la ruta habitual, informàtica, musica, dvd’s, llibres i per acabar còmics… Com pot ser!!! Els meus ulls mig sortits d’òrbita presenciaven davant seu el numero 3 de Sky·Doll…uff! Increible, no vaig tardar ni tres segons en agafar-ho, fullejar-lo i dir-li en veu convincent a ma novia: Me’l compro!

Gairebé 2 anys més tard, Barbucci, el dibuixant i guionista, s’havia decidit a treure un tercer numero, i tenia una excel·lent pinta…

No vaig poder-me resistir i de camí a casa, en el autobús, vaig anar llegint i observant línia per línia, traçat per traçat tots els detalls d’aquella meravellosa historia.

Si os agrada el còmic, crec que Sky·Doll es d’aquells de compra obligatòria. I si sou d’aquells que no os atrau gaire les historietes de personatges dibuixats, amb aquesta obra canviareu completament d’opinió.

Que són els NABIUS? Doncs son allò que tots coneixem com a ARANDANOS.

M’ha vingut la dubte al cap, si els ARANDANOS en català no s’anomenaven GERDS, però es veu que els GERDS son un altre tipus de fruita roja. Els GERDS en castellà son FRAMBUESAS.

En definitiva, després de conèixer FESTUCS (pistatxos), ja farà un temps, ara toca descobrir als NABIUS.

]]> http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2006/04/29/que-agradable-es-descobrir-paraules-en-catala/feed/ 17 http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2006/04/11/gracies-matthew/ http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2006/04/11/gracies-matthew/#comments Tue, 11 Apr 2006 22:55:20 +0000 http://blocs.gracianet.cat/la_closca_de_la_poma/2006/04/11/gracies-matthew/ Divendres passat, mentre era a la feina, un carter em portava un paquet a casa meva, evidentment jo no hi era i aquest em va deixar un d’aquells paperets grocs.

Al arribar a casa, vaig veure el paper, i en aquell moment no vaig saber el que m’enviaven, que podia ser? Sincerament no hi queia, podria ser qualsevol cosa, i més coneixent la afició de ma mare de apuntar-se a totes les promocions del que sigui (cal dir que no se com s’ho fa però sempre rep regalets…).

Aquella mateixa tarda, passejant pels carrers de Sant Andreu amb la meva xicota, vam decidir entrar en un Abacus. Al entrar, ella, ràpidament, va senyalar-me un llibre: “La puta feina” de Matthew Tree. Llavors vaig somriure, ja sabia, el que i de part de qui, era el paquet postal que aquell matí el carter m’havia dut a casa.

Fa un parell de mesos vaig escoltar pel la radio a l’escriptor anglès, comentava que estava preparant un llibre sobre el món laboral, i que volia conèixer a persones amb casos surrealistes, empreses fantasmes, jefes malparits, estafadors, etc. No vaig dubtar i li vaig enviar un e-mail explicant-li un parell de casos que m’han succeït (diguem desgraciat!). El meu correu va ser contestat amb un parell de dies, preguntant-me més sobre una de les histories, la que li havia interessat més, li vaig detallar més i li vaig ampliar les dades, amb molts més detalls.

No vaig saber res més d’en Matthew fins fa uns 10 dies quan vaig rebre un correu electrònic, demanant-me les dades, i donant-me les gràcies per haver col·laborat en l’elavoració de la seva obra.

Ahir dilluns vaig anar a correus, i tal i com sospitava dins del sobre amb el meu nom, estava l’esmentat llibre. Vaig corre a obrir-lo buscant el fragment on parles de mi. La sorpresa va ser trobar tres planes (76, 77 i 7 amb un fragment real de la meva vida. Vaig somriure i quan vaig anar a tancar el llibre, per seguir el meu camí fins a casa, em vaig adonar que en Tree m’havia dedicat i signat el llibre de forma personalitzada, agraint-me i desitjant-me més sort en les properes feines.

Per sort a dia d’avui no em puc queixar de feina!

Moltes gràcies Matthew!