De Jordi Sabater Pi sabia molt poca cosa: que va ser qui va portar el Floquet de neu al Zoo de Bcn, que era un gran dibuixant, primatòleg i etòleg, que va ser el que va descobrir que els ximpanzés utilitzen eines (bastons) per aconseguir menjar termites i potser alguna cosa més. La seva mort em va semblar una notícia trista, no prou com per sentir una pèrdua propera però sí que em va deixar un regust trist dins meu, però en aquest homenatge vaig poder saber més coses sobre ell ^^

Va ser un acte bastant emotiu, ja que qui va parlar van ser persones properes a ell, que hi havien tingut contacte professional i personal (una d’aquestes persones va ser el seu fill). Per tot el que van explicar i les imatges que van mostrar (dibuixos seus, els seus quaderns de camp, fotografies, objectes col·leccionats per ell, etc) em va semblar un gran home que m’hagués encantat conèixer: li encantava aprendre, observar, era obert de ment, li feia il·lusió que els estudiants actuals poguéssim aprendre d’ell, estimava els animals i la natura, va tenir moltes experiències impressionants i per tot el que va viure, el considero un home savi. Com ja sabeu molts de vosaltres, i sinó ho sabeu us ho dic ara, jo també vull ser biòloga, tinc molts somnis que em ronden pel cap i no sé si, ni tan sols, en podré arribar a complir la meitat, però us puc assegurar que no em rendiré, intentaré fer-los realitat, i veient tot l’esforç d’aquest senyor em van venir moltes ganes de tirar endavant. Penso que era un home molt interessant, si l’hagués pogut conèixer hauria sigut algú amb qui hauria pogut tenir una gran i llarga conversa, algú de qui podria aprendre molt. Evidentment, ara, queden els seus llibres i les seves obres, però m’hagués encantat, com a mínim, poder-lo veure en persona ni que fos una vegada. Jordi Sabater Pi s’ha convertit amb un ídol per a mi. Potser l’idolatro perquè no el coneixia gaire, potser penseu que per aquest fet i que mai m’havia parat a pensar en ell “no em mereixo” idolatrar-lo, o que potser ho faig com a “moda”, però el cas és que l’acte de dilluns em va emocionar, em va encantar i em va fascinar. Realment, la pèrdua de Jordi Sabater Pi va ser una gran pèrdua i penseu el que penseu, també us puc dir que la Dian Fossey també la vaig idolatrar a l’assabentar-me de la seva història. Però quan dic que els he idolatrat no vull dir pas que em consideri una “groupie” (fan esbojarrada), sinó que m’agradaria prendre exemple i seguir els seus passos, tant d’un com de l’altra.

Nota: Groupie també ho he sigut, o potser encara ho sóc, però no de persones tant admirables com ells sinó de cantants, grups o…

Diumenge, dia 4, va ser el dia mundial dels animals i es va intentar fer una Marxa Mundial per a defensar els seus drets. Es van organitzar mobilitzacions a diferents llocs del món com, per exemple, a Sud i Centreamèrica, Luxemburg, Bèlgica i Espanya.

L’organització de les mobilitzacions espanyoles van ser bastant caòtiques, ja que els organitzadors principals ens van abandonar i vam haver d’agafar les regnes persones particulars. A Mallorca ho van agafar a temps i van poder fer una manifestació ben feta, però a Barcelona, Madrid i València va ser tot bastant espontani i improvisat.

Amb ajuda d’algunes persones vaig decidir organitzar jo la mobilització a Bcn. Els organitzadors d’Argentina em van passar contactes de persones particulars d’aquí, que també estaven interessades amb el tema i em van crear un grup (sí, ho podia fer jo, però ho van fer ells mentre en parlàvem) per la marxa a l’Estat espanyol. Al cap d’uns dies de veure que la gent no m’ajudava a organitzar res i que a València i a Madrid van decidir fer una concentració espontàniament, m’hi vaig afegir, així que vaig triar lloc i hora (Pl. Universitat a les 12:00h) i vaig crear l’esdeveniment al Facebook. També vaig contactar amb algunes associacions animalistes per aconseguir el seu suport i em van informar que el mateix dia feien una fira d’adopcions a la Pl. Castella d’11:00h a 19:00h, així que vam decidir ajuntar les dues coses.

Finalment, ahir a les 12:00h, vaig arribar a Pl. Universitat i ja hi havia una concentració de gent, una concentració petita, però hi era. Un grup de persones de l’organització AnimaNaturalis estava repartint uns diaris informatius sobre els maltractes que reben els animals i em vaig oferir per ajudar-les.

En definitiva, estic molt contenta i satisfeta de la concentració. Vam ser unes 80-90 persones, amb la participació d’unes quantes entitats animalistes i vaig poder conèixer persones noves. Cal dir que tot va estar planificat i difós amb una setmana d’antelació i, bàsicament, només pel Face.

És el primer cop que organitzo alguna cosa així i encara més que tingui èxit, potser no un èxit multitudinari, però viag aconseguir reunir un grup de gent i que es llegís un manifest allí (s’havia de llegir a Pl. Castella). Us puc assegurar que l’any que ve tornaré a involucrar-me en alguna mobilització d’aquest tipus (i si pot ser abans, també) però ho faré tot més ben fet, perquè ara ja tinc els contactes de qui em pot ajudar a organitzar-ho i aquesta mini experiència, entre altres coses =D

El Facebook és sorprenent!! Al principi no me’l volia fer, perquè ja tenia blog, fotolog, Tuenti (és molt semblant al Face) i l’espai de l’msn; així que no volia tenir més coses ni registrar-me en lloc més, i menys si ja tenia una cosa bastant igual, com el Tuenti. Però un dia, una amiga de classe em va dir que amb el Face em podia fer una mascota virtual i vaig caure a la temptació!!!

Al principi vaig agregar només uns quants, vaig decidir que aquest cop a la llista d’amics hi tindria només els amics de veritat, alguns familiars i que només l’utilitzaria per crear la mascota virtual, però amb el temps (no gaire temps més) em va començar agregar gent que conec i que em cau bé, però no arriben al punt de ser amics, després de pensar-m’ho els vaig acceptar.

A partir d’aquells moments vaig començar a utilitzar més aplicacions, com els tests, em vaig començar a unir a grups i pàgines, etc, etc.

Una altra cosa que havia decidit era no penjar fotos meves, però els amics em van començar a etiquetar i ja va ser una altra cosa que no vaig complir, així que ara, últimament, estic actualitzant els meus àlbums del Face posant algunes fotos que em ve de gust, hi surti jo o no.

Com ja sabeu, si veu llegir l’anterior actualització, la setmana passada vaig crear un grup i gràcies a aquest, he “conegut” a moltíssima més gent que m’han acabat agregant i els he acceptat per tot el tema del grup, per si volien aportar alguna cosa o no ho sé..per si de cas (també perquè en vaig agregar un i després vaig pensar que si n’agregava un havia d’agregar la resta perquè estan en igualtat de condicions).

Però aquí no és on volia arribar jo, jo vull anar més enllà. Per a mi el “miracle” n’és un altre.

Al Face he trobat ex-professors de primària meus, i ex-companys i companyes. La veritat és que m’ha fet molta il·lusió. Alguns professors els he seguit veient per les festes de Gràcia, a les manifestacions o simplement ens hem creuat pels carrers de la vila. Però tenir-los al Face és diferent, perquè he pogut veure més o menys com són, pel què diuen (escriuen), pel què pengen, pels grups que s’uneixen…els he pogut conèixer una mica millor, interiorment. I ha sigut una experiència molt satisfactòria.

Aquests dos professors concrets (un professor i una professora) m’han fet recordar moltes coses bones de quan anava a primària. Puc dir que si sóc com sóc i qui sóc, ho sóc gràcies a ells i a l’escola en general (evidentment també ho dec a la família i les circumstàncies de la vida). Parlo d’aquests dos professors (Àngels i Cesc) perquè de moment són els únics que han acceptat la meva petició d’amistat.

Professors com ells em van ensenyar a respectar als altres, a ser solidària, a lluitar contra les injustícies, ens van obrir cap a la resta del món explicant-nos problemes com: El deute extern, la pobresa a Àfrica, l’ablació del clítoris (me’n recordo que vam fer un mural amb fotografies i explicacions que després vam penjar al passadís perquè tota l’escola es pogués enterar del que passa a Àfrica) i moltíssimes coses més. Evidentment, la meva família també va influir, ja que després de les explicacions de l’escola, a casa també tocava ronda de preguntes als meus pares i ells també em tiraven cap al respecte, la solidaritat i la lluita no violenta, com l’escola.

He pogut comprovar que l’Àngels i el Cesc realment confiaven en tot el que ens ensenyava l’escola perquè han adoptat (ja fa bastant temps) un nen i una nena etíops, molt macos; aquest fet em demostra molt més que qualsevol altra cosa. Em sento orgullosa d’haver tingut professors com ells i d’haver estudiat al CEIP Patronat Domènech.

Una altra cosa per la que em sembla miraculós és perquè igual que he pogut contactar amb ex-professors també he trobat una ex-companya de classe que va anar amb mi a parvulari, primària i em sembla que fins i tot a l’escola bressol (però d’aquesta última no n’estic segura). Després de 6è de primària vam passar a 1r d’ESO però a instituts diferents i vam perdre TOT el contacte, perquè en aquell moment ni teniem mòbil, ni internet. Tot i així algun cop me l’he trobada pel carrer i només ens ha donat temps a saludar-nos ja que anàvem en direccions contràries i amb altre gent.

Quan la vaig veure al Face em va fer MOLTÍSSIMA IL·LUSIÓ!!! Han passat molts anys, no he sabut res d’ella en tot aquest temps, però a primària la recordo com una bona amiga. No sé pas quins records té ella de mi, però els que tinc jo sobre ella són molt bons =)

Suposo que més d’un/a ja n’estareu al corrent, així que només faré un petit resum i seguidament explicaré el meu punt de vista.

Aquest dissabte 29 d’agost, a Figueres, hi ha d’actuar en Cesk Freixas al Festival Acústica 2009, però Ciutadans i el PP li han posat pegues demanant a l’Ajuntament que no el permetessin actuar argumentant tot tipus de mentides: Que és violent perquè forma part de partits radicals, que està a favor de Terra Lliure perquè va actuar a un acte per commemorar els 30 anys d’estratègia independentista, que les seves cançons promouen l’odi i la violència, entre altres acusacions.

Finalment, l’Ajuntament de Figueres va acceptar la seva actuació i el PP ha comunicat que si realment s’efectua l’actuació, el portaran a la fiscalia. A més, ell mateix va penjar un comunicat al seu blog per aclarar el que pensa i el que canta, però tot i així, el PP no canvia d’opinió ni de pensament.

Em sembla un atac directe a la llibertat d’expressió. Les lletres de les cançons no promouen violència ni odi, simplement descriuen el món real des del punt de vista crític i del Cesk, que per alguna cosa és qui escriu les cançons. A més, he anat a més d’un dels seus concerts i són molt pacífics i tranquils.

Penso que la música és un mitjà per expressar el que un sent i pensa, com la poesia, per això no importa si canta sobre política, estat social o sentiments, perquè això és el que ell sent; i a qui no li agradi que no l’escolti ni vagi als seus concerts.

Sobre el fet de militar en tal partit o votar a tal altre, és cosa de la seva vida privada i no n’hem de fer res. Com a cantant compleix la normativa vigent, perquè sinó ja no l’haurien deixat actuar en cap concert passat i això és el que compte; perquè la seva vida privada, és seva i de ningú més.

Si realment fos violent com diuen, no es dedicaria a cantar i a intentar sensibilitzar i conscienciar la gent a través de la música, aniria directament a trencar vidres, cremar contenidors, insultar, etc, etc, etc.

Contràriament al que pogueu pensar, jo no sóc independentista, però no per això vol dir que no pugui anar als seus concerts. M’agrada la seva música, la seva veu i les seves cançons. M’agrada la seva manera de pensar, que intenti avançar sense violència, que utilitzi la música com a vehicle, que sigui sincer, que segueixi els seus ideals sense trepitjar als altres, que respecti als qui no pensem exactament com ell, etc. El Cesk no intenta convèncer a ningú, només expressa el que sent, el que pensa, el que viu cantant i intenta que comprenguem el seu punt de vista. Perquè pensar diferent no vol dir que es pugui comprèndre a l’altra persona. El que tenim clar tant ell com jo i més gent, és que de braços plegats mai avançarem i ell creu que la música és un bon camí per fer-ho. Doncs endavant, Cesk!!!

Així que a la conclusió que arribo (i que hem arribat tots els que el recolzem) és que el censuren per expressar el que pensa.

Finalment faré publicitat d’un grup al Facebook que vaig crear ahir, cap a les 15:00h, en suport al Cesk i ja som 759 membres en aquest moment (augmenta en qüestió de minuts, i a vegades segons) però no n’hi ha prou!! El Cesk ens necessita!!!

SOLIDARITAT AMB EL CESK!! A FAVOR DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!!

Hola!! Ahir es va acabar la Festa Major i és hora de dir-hi la meva.

Aquesta FM ha sigut diferent…

A nivell personal no he quedat amb gaire gent, l’any passat vaig anar variant d’amistats i coneguts, en canvi aquest ha sigut bastant més monòton, ja que he anat gairebé sempre amb la mateixa persona; però això no treu que m’ho hagi passat bé =D

Tot i així, tinc força queixes!! Per començar les festes alternatives o reivindicatives, les de la plaça Raspall, cada dia, cada dia, acabaven a la 1:00h de la matinada, a la una!!! Però què és això?? Els concerts gairebé no duraven ni una hora o sinó una hora o hora i poc..eren curtíssims!! i a sobre començaven amb retard. Però vaig poder gaudir-los bastant =D Tot i que em deixaven a mitges T_T

El concert del Cesk Freixas va ser genial!!! Curtíssim, però genial!! M’ho vaig passar força bé; a més, feia temps que no anava a un concert seu i ja en tenia ganes, però va ser taaaant curt…T_T

El concert d’Igitaia: A ells només els vaig veure al Raspall, perquè el dia 15 vaig passar amb una amiga per Progrés quan encara estava tocant el 1r grup i va ser insuportable!! (el grup no, el que explicaré a continuació): No es podia passar!! No s’hi podia estar!! Així que vam decidir veure’ls al Raspall. Del concert del Raspall què en puc dir? Va estar bé, però aquest sí que va ser curt, molt curt. Aquest sí que em va deixar amb la sensació que estigués inacabat. No els va donar temps de tocar 3 o 4 cançons que les acostumen a tocar, no sé si perquè no els va donar temps o perquè ja no les toquen, però les vaig trobar a faltar T_T Tot i això m’ho vaig passar bé i les cançons noves molen bastant =D

Sobre concerts no en parlaré de cap més, perquè la resta van ser irrellevants; els que m’interessaven realment eren Igitaia, Cesk Freixas i Relics, però a aquests últims no hi vaig anar (tocaven a Progrés el dia 18).

Finalment, em queixaré de les faltes gramaticals del programa de les festes alternatives, tot i que no en són gaires i jo també en faig. Aquest any hi havia un petit programa, de color blanc, propi de la Pl. Raspall, que està bastant bé fins que llegeixes la introducció. Estic bastant d’acord amb el que hi expressen però per llegir-ho els meus ulls han hagut de patir una mica.

Evidentment, no tot són concerts; també he assistit a la fira d’adopció de la plaça Joanic i d’aquesta sí que no en tinc cap queixa, només em puc queixar de la gent (si es pot anomenar així) que abandona i/o maltracta els animals, em repugnen!! No en vaig adoptar cap pel fet que no els puc mantenir, no visc sola i no me’n deixen tenir més (tenim un gat). Tampoc em vaig fer voluntària perquè no hi havia l’associació que m’interessa, però sí que vaig estar xafardejant per la fira, parlant amb els responsables de cada paradeta, tocant els animals i em vaig comprar algunes coses (un anell i un “metxero”), que els diners van directe cap a ells.

Sobre els carrers l’únic que puc dir és que estan genials i que feu un gran esforç, moltes gràcies =D

Evidentment, encara em falta parlar del pregó: El Sicus genial!! No en tinc cap queixa!! =D

Espero no haver-me fet pesada amb les crítiques, però a part d’elles, m’ho he passat molt bé!! =D A veure si l’any que ve l’Alternativa dura més temps i puc gaudir més dels concerts; i animeu-vos tots a fer fires d’adopció i coses d’aquestes, que llavors segur que em tindreu per allà

Adéu i fins l’any que ve!! (Ja tinc ganes que arribi T_T)

Quan era petita hi anava a jugar a les 5 de la tarda, quan sortia de classe, amb el meu pare i el meu germà. Recordo que sempre li deia: “Anem a la placeta a jugar?” i ell em responia: “Sí, ara hi anem.” o a vegades em deia que no. També hi havia els meus companys de classe jugant per allà. Actualment, sempre que quedo amb el Guillem o la Noemí (uns amics del barri) o amb els dos, sempre hi quedo allí i quan passejo el Clifford (un gran danès) també hi passo. Grans moments i grans records. Les cassolades contra la guerra d’Iraq, l’any 2000 Tot el barri reunit a Rius i Taulet fent sonar les cassoles i els estris de cuina sorollosos per tal de queixar-nos.

Aquesta plaça és nostra, forma part del barri, forma part de cada u de nosaltres, forma part dels meus records i del meu present, i espero que del meu futur. L’essència d’aquesta plaça és la mateixa que quan era petita i suposo que ho seguirà essent d’ara en endavant, què més dóna com es digui? El que importa és el que és.

Hi va haver una votació popular, en la qual no hi vaig participar, que va decidir que se li canviés el nom per Plaça de la Vila de Gràcia i ahir en va ser la inauguració. Que s’anomeni així no em molesta, però el record de la meva pregunta més freqüent al sortir de classe queda en rere: “Anem a la placeta Rius i Taulet?” (o a vegades simplement placeta). Tot i així no em desagrada aquest nou nom, però em reitero en el que he dit..què importa el seu nom si segueix essent la mateixa plaça i el nostre sentiment cap a ella no ha canviat? Sí, és cert, ara podem reafirmar i cridar que és la nostra plaça perquè el nom ho demostra =)

Però sóc del parer que els noms són noms i el que compte són els fets.

Feia mesos que no actualitzava, però és que no tenia res interessant per dir i he estat tot l'estiu d'aquí cap allà amb els amics, fent el treball de recerca, etc. Però tot i així no m'he perdut les festes de Gràcia i em sembla que sóc la única que falta per fer la seva valoració…

Aquest any ha sigut diferent als altres, moltes coses han canviat; però no em refereixo a la festa en general sinó a mi i a les meves circumstàncies.

Jo visc les festes des de que tinc memòria (i segons els meus pares des del meu primer any de vida) i les coses amb el temps han canviat moltíssim, però aquest any podria dir que he obert una nova etapa a la meva vida. He aconseguit deixar enrera un passat que portava arrastrant fa temps.

Al barri, a la vila, digue-ho com volgueu, hi tinc molts coneguts ja que hi he viscut i estudiat fins als 18 anys i des dels 18 fins ara (20 anys) he continuat venint; però una cosa són coneguts i l'altre són amics. Amics aquí en tinc poquíssims i la majoria dels que conec són ex-companys de classe amb els que no m'hi faig gaire, per no dir gens. Doncs he aconseguit trobar un nou grup de gent amb qui anar i poder-me distanciar de qui no m'interessa. També he conegut llocs nous que no tenia ni idea que existien.

Per exemple: Porto un temps movent-me per l'ambient heavy perquè tinc una amiga que ho és i m'està viciant xDD Doncs al passejar pels carrers he descobert bars i botigues d'aquest estil que jo ni m'havia adonat que hi eren. A més tinc un altre conegut heavy amb el que també vaig estar per Gràcia i vaig conèixer tot un ambient que no coneixia; em vaig adonar que la vila està plena de heavys i de bars, etc. Coses que en aquests 20 anys no havia vist i el millor de tot és que vaig conèixer bastanta gent graciènca que mai havia vist. La veritat és que s'em va fer una mica estrany estar amb gent del meu barri que gairebé no conec quan hi he estat visquent 18 anys; però m'ho vaig passar molt bé ^^

Sobre les activitats parlaré només de les de tarda-nit, perquè al matí estava a casa dormint…(és el que té anar als concerts xD)

El meu horari era: Cap a les 6 de la tarda quedava a Fontana amb una amiga, passejàvem i a la nit anava als concerts amb un altre grup de gent o amb ella, a l'acabar diamvulàvem pels carrers fins que obrien el metro (o tornava caminant, excepte el dissabte que el metro estava obert) i a l'arribar a casa a dormir fins al mig dia; llavors aixecar-me, dinar, vestir-me i cap a Gràcia un altre cop xD

Ara em direu que perquè no agafava el Nit-bus, doncs perquè no m'agrada anar amb bus, abans prefereixo esperar-me fins les 5 de la matinada o caminar.

Els cercaviles van estar molt bé!!^^  I els castells, sincerament, no els vaig veure, però ja m'han informat de que ho van fer molt bé!! Felicitats Winston!!

Els concerts em van agradar moltíssim, vaig gaudir molt però em sembla que són massa curts…s'haurien d'allargar..=|

Per últim parlaré dels premis, però només parlaré de dos carrers i una plaça, que són pels que més em vaig moure.

Mozart: 4t premi.

Progrés: 8è premi.

Rius i Taulet: 7è premi.

Només veient aquests resultats he de dir que el jurat va fer el que li va sortir dels…ejem ¬¬

Rius i Taulet estava mooooolt bé!! Un 7è premi?? Però si per sobre d'ella tenia carrers que estaven pitjor!!! (Per exemple Mozart).

Progrés també estava molt bé, amb les havaneres, els bastoners, el drac, els sardanistes (o com es diguin xD), etc. Això es mereix un 8è premi?? I Mozart un 4t??? Però què té Mozart que no tinguin la plaça i Progrés?? Pel meu gust, Mozart, era massa pobre…Quins requisits han seguit per evaluar??? ¬¬ Vosaltres vau veure Mozart i Progrés?? Què opineu?? ¬¬'

No parlo de més carrers perquè dels pocs que vaig veure, aquests són els únics que em sé el premi que van tenir.

Fins aquí tot el que puc dir d'aquesta Festa Major 08 ^^

Feia molt de temps que no actualitzava però és que estava ocupada i sense idees…

Doncs avui actualitzo (és el meu primer post de l'any :D) per parlar sobre una obra de teatre que vaig anar a veure ahir, amb l'institut: "La forma de les coses" de Neil Labute.

L'obra va estar molt bé, em va agradar molt, em va semblar una obra molt propera..al menys jo en alguns casos m'hi veia identificada i a més els actors eren coneguts.

M'ho vaig passar molt bé A més al sortir, al vestíbol hi havia la Dolors que vaig estar una estona parlant amb ella, però a més a més hi havia el Lluís Marco i el vaig saludar i em va firmar l'agenda *O* i també me la va firmar el Marc Rodríguez *O* quina il·lusió!! =$ xDD

I ja està..no hi ha gaire més per explicar..després de l'obra vaig anar a sopar amb els de classe i ja està…

Demà celebrem l'aniversari del pare (Vives) que s'està fent un iaio…xDDDD Jajajaja

Tinc un amic de Palamós que es diu Narcís (Nitis) i em va convidar aquest cap de setmana passat a casa seva.

Ja hi vaig anar l'any passat i vaig conèixer a:

– Adri  (Franco)

– David (Cobo)

– Sergi (a ell el vaig conèixer abans d'anar-hi perquè un dia van venir a Barna els 2 i vam quedar els 3)

– Una noia que no recordo el nom, em sembla que es deia Laura

– Robert, el seu veí

Doncs aquest cap de setmana encara he conegut a més gent!!

DIVENDRES (26-01):

– A les 16:30h vaig agafar la Sarfa fins a Palamós:
El viatge pesat…vaig arribar amb uns 20min de retràs…a sobre a l'arribar el Nitis encara no hi era i li vaig haver de fer una perduda perquè em truqués…va tardar uns minuts a arribar…
Quan va  arribar  vam anar a comprar el diari, macarrons, llimonada i calipos.

– Quan vam arribar a cas seva hi havia en Boris, un amic seu, esperant a baix a la porta, m'el va presentar i vam pujar a dalt i em van deixar sola un moment perquè en Nitis s'en va anar a comprar  Vodca i el Boris va anar a buscar llenya per la llar de fog (encara que no feia fred perquè hi havia estufes i etc xD). Nés tard, quan ja estavem a casa els 3, va arribar en Cobo i després l'Adri, un de Palafrogell que no coneixia i que em van presentar, i ja hi erem tots!!!

– Es van posar a jugar al PC, bueno, el Boris va portar un joc de PC que era una alfombreta amb fletxes amunt, avall, dreta, esquerra que t'hi posaves a sobre i les trepitjaves i anava amb un CD que hi havia doncs per escollir el nivell, la música que volies i per jugar, que t'anaven surtint les fletxes i havies d trepitjar la fletxa correcta…com les màquines que hi ha al New Park (no sé si sabeu quines vull dir…) Mentres el Nitis i jo fregavem plats i quan vam acavar l'Adri va cuinar.

– En acavar de sopar vam mirar unes fotos al PC perquè em van estar explicant coses del curs i del viatge de fi de curs del '06 i em van vulguer ensenyar les fotos i vídeos jejeje^^

– Després vam mirar una peli, quan va acabar el Boris va marxar i ens vam quedar els 4:
En Nitis i en Cobo al PC jugant a un joc de cotxes i l'Adri es va posar al sofà a mirar OT…jo em vaig apuntar amb l'Adri ja que el joc del PC no m'interessava i OT tampoc però com a mínim amb l'Adri podia parlar…els altres 2 estaven per el joc i res més…jajajjaa

– Cap a la 1:00h o 1:30h en Cobo va marxar i nosaltres ens vam posar a dormir:
L'Adri i jo al sofà i en Nitis a la seva habitació (sí, l'Adri també es quedava a dormir…no esperareu que a aquelles hores s'en anés cap a Palafrogell, no?? i a sobre amb tots els transports públics tancats…xDDD)

Dissabte (27-01):

– A les 7:30h va sonar el mòbil de l'Adri i em va despertar xD el trucaven del curro perquè havia faltat un i l'havia de substituir…es va bestir (no vaig mirar, no penseu malament…¬¬ jo estava mig sobada i quan va es va acabar de bestir doncs ja vam parlar de què passava i qui era…xD). S'en va anar i com de costum ja no vaig poder dormir…i vaig estar donant voltes al sofà fins que es va axecar en Nitis a les 8:00h-8:30h perquè haviem d'anar a esmorzar amb el seu avi, que vam anar-hi a les 9:00h; ens va venir a buscar i vam anar a una casa de pagès i vam tornar a les 13:00h més o menys.

– En arribar a casa em vaig tirar al sofà i em vaig sobar fins les 16:00h…evidentment si dormia no sé què va fer el Narcís…xD
Quan em vaig despertar ell estava al PC i s'en va anar a dutxar…mentres ell es dutxave jo estava al PC actualitzant el fotolog i passant-me per els altres, etc…xD i quan es va acavar de dutxar hi vaig anar jo.

– Al surtir del labavo (ja vestida eeeh!! ¬¬…mal pensats que sou tots…¬¬) em va fer un massatge que en sap molt i els fa d PM!!^^ i després vam menjar algo perquè ja eren les 18:30h o així i no haviem menjat res desde l'esmorzar xD (evidentment vam menjar després de que jo fregués plats…em va deixar triar…o fregar plats o cuinar…xD)

– A les  21:00h o  per allí ens vam patejar mig poble perquè un noi d'allí anomenat ELoi (Munyi) feia la festa dels 18 anys a casa seva però estava a l'altre punta…xDDD

– LA FESTA (o millor dit EL FIESTÓN!!):
Vam arribar a les 22:00 més o menys…l'Eloi em va ensenyar la casa i on era tot etc…buufff…podria explicar tantes coses de la festa…lo dolent és que no em vaig poder tajar perquè teniem que tornar a casa i fer el mateix caminet…i fer-lo tajes doncs…no aguessim arribat a casa…xDDD a més ell al dia següent tenia un dinar familiar i jo havia de marxar així que era millor estar serens perquè un dinar familiar amb ressaca o un viatge de 2 hores amb ressaca…podria ser mortal…xDDD

– A la festa erem uns 20-25 i jo només en coneixia 5…al principi estava tallada i vaig estar rallant una bona estona al Narcís dient-li: "Em sento desplaçada…" xD Després la cosa es va animar i vaig anar coneixent gent, alguns perquè m'els va presentar el Nitis i d'altres perquè ens vam posar a parlar nosaltres…jejeje^^

En tota la festa erem 4 noies:
– Merche
– Georgina
– Cèlia
– Èlia (jo)
Al principi no ens feiem gaire però després la Merche i la Goergina es van emborratxar i la Cèlia es va quedar sola perquè ella no s'havia emborratxat mai i a més a la 1:00h la venia a buscar la seva mare i no podia anar beguda per tant que ens vam posar a parlar i vam anar tota l'estona juntes…mentres aquelles dues no s'aguantaven estavem les 2 serenes juntes…xD

Els nois que em va presentar el Nitis van ser:
– Eloi: Perquè era l'anfitrió de la festa i casa seva, va ser el 1r que vaig conèixer.
– Puti: Perquè jo volia un porro i qui ell en tenia i m'el va presentar per dirli que m'en fes un^^ xD
– Mario: Perquè estava sentat al costat d'en Puti i va aprofitar per presentar-mel.

Els que vaig conèixer per mi mateixa van ser:
– David (Vallès o Pallès): 1r quan encara estava serè doncs estava esplicant coses del seu institu i em va semblar enrotllat i simpàtic…després quan ja anava begut ens vam trubar per el passadís i em va dir: "A tu t'he vist durant tota la nit i encara no t'he vist amb cap got a la mà…va ves-te a fer un cubata" jajajaja xDDD i a partir de llavors ja vam comensar a parlar i tot i ens vam dir els noms etc…(encara que el seu me'l sabia perquè me'l va dir el Nitis).
– Xavi: El nom m'el sabia per el Nitis perquè li vaig anar preguntant noms i ell m'els anava dient…xD però hi va haver un moment que jo estava al pis de dalt (és una casa amb 2 pisos) i ell va pujar de baix cantant i quan va acavar la cançó li vaig dir: "Xaviiii!!! si vols cantem junts!!" va venir al meu costat, vam decidir la cançó i vam cantar  junts Boig per tu^^ xDDDD
– Arnau: Amb ell no m'hi vaig fer…només em sé el nom perquè el vaig preguntar i alguna  paraula sí que ens vam creuar però poca cosa…ell anava massa begut…s'anava adormint per els racons…xDDD

Amb la Cèlia vam estar parlant de coses nostres…em va esplicar qui li agrada i jo li vaig esplicar coses meves també…i apareix en Franco i diu: "Què feu per aquí?? marujeando, no??" xDD si si es pot dir així…estavem "marujeando por la casa" xDDD

després al labavo la Georgina, la Cèlia i jo…xDDD la tanca del meu cinturó és una "N" i el cinturó venia ja amb els pantalons quan me'ls vaig comprar i la Georgina em diu: "És una N?? de Nitis?? et mola el Nitis, no?? per això és una N!!"  xDDD i  jo dient-li que no, que anava amb els pantalons…al final ella li va preguntar al Nitis si el cinturó me l'havia regalat ell…vaia show…jajajajaja

Després de tant riure, tant desmadre i tant passar-m'ho bé van arribar les 2:30h i vam haver de marxar…T_T
Vam marxar junts en Nitis, el Sergi, en Franco i jo.
Va ser arribar a casa i sobar profundament…
Llavors em vaig  adonar que m'havia deixat el mocador a casa d'en Munyi…vam quedar que al dia següent el Nitis li diria que me l'havia deixat i que el proper cop que vingui a Barna m'el portarà si l'han trobat…el meu dubte ara és: El mocador encara deu estar viu?? xD

Diumenge (28-01):

– Ens vam axecar a les 9:30h, a les 10:00h vam esmorzar, a les 10:30h vam marxar camí cap a la Sarfa,  a les 11:00h la vaig pillar i vaig arribar a les 13:00h a Barna…el viatge pesadíssim…

– Vaig anar a casa, vaig tirar la roba bruta a rentar i em vaig preparar per anar a casa el Dani (un amic que dimarts havia fet els 19 anys i diumenge ho celebrava). Vaig arribar-hi a les 15:00h però la gent no va arribar fins a les 17:00h…la festa durava fins les 0:00h però jo vaig marxar a les 20:00h perquè estava que no m'aguantava…estava reventada…tothom em va preguntar que perquè marxava tan aviat però és que no podia més de veritat…a la nit vaig dormir taaaan beeeeé!!!

~FI~

Ja tinc 19 anys!! sí sí, ja en tinc 19, només m'en falta 1 per els 20…
La gent parla de la crisi dels 30 i dels 40 però ningú parla de la crisi dels 20…encara que no us ho cregueu la crisi dels 20 existeix!!! i taaant que sí!!! em vull quedar amb 19 per sempre…no vuell els 20…T_T (i més de 20 tampoc xD)

Bé doncs per aquest 2007 m'he fet uns propòsits… 

– No cometre els mateixos errors que al 2006

– Aconseguir el mòbil i/o l'msn del Xesco (un noi de Reus que estiueja a Vilaverd)

– No tornar-me a rallar/plurar/patir tan per CAP tio…sigui qui sigui…l'estimi com l'estimi…
[Sí, sí va en serio…espero que aquest any no hagueu de veure més blogs sobre desamor…xD]

També us anúncio que seguiré els passos del 20g32!! jo també faré video-blog^^ mola la idea!!!^^ xDDD jajajaj

Any nou blog nou xD (no és ben bé un blog nou però sí una manera de fer el blog diferent^^ xDDD)

Vinga gent, adéu i que us hagin anat bé aquests 9 dies de gener que portem!!