Aquest any s’ha celebrat el 17 d’octubre, ahir, a la platja de Llevant de Premià de Mar, com cada any. Ha sigut una mica diferent i millor, ja que l’any passat la llista de tasques a realitzar de cada u la tenien només l’equip CRAM i no portàvem cap mena d’identificació personal, a part de la samarreta de voluntaris. Aquest any, en canvi, ens han imprès el plànol amb les tasques concretes de cada u i ens l’han donat, juntament amb un adhesiu amb el nostre nom, cognom i l’equip amb el que estàvem, així sempre podíem dirigir-nos als altres pel nom, encara que no els coneguéssim (perquè l’any passat era un caos comunicar-se sense saber els noms) i la resta podien saber en quin equip estàvem assignats sense necessitat de preguntar (perquè també fèiem altres tasques no assignades, si se’ns necessitava).

Al 2008 vaig estar a l’equip de premsa i aquest m’ha tocat a l’equip de Pesca Brossa, que és un joc per a nens. Vam construir com una mena de piscineta (sense aigua) i a dins hi vam tirar brossa: envasos de plàstic, llaunes, bosses de paper i de plàstic, paper, tetrabriks, botelles de vidre, etc. i animals (de plàstic xD). Al costat hi vam posar unes caixes amb els rètols “paper”, “vidre”, “plàstics i briks”. El joc consistia en pescar la brossa i dipositar-la al seu contenidor corresponent. Va tenir bastant d’èxit!! ^^

A part del Pesca Brossa també em va tocar fer de cadena humana en el moment que traslladessin les tortugues cap als tancs (cadena humana vol dir impedir que la gent s’acosti cap a les tortugues i desallotjar el camí per on han de portar-les) i controlar els nens de primera fila (de 6 a 12 anys).

Al Pesca Brossa tot va anar molt bé, encara que hi vaig estar, sobretot, després de l’alliberament. Primer va tocar muntar, que vam tenir uns petits problemes tècnics… primer vam muntar-ho a un lloc, després ens van dir que ho havíem de tirar més endarrere, després ho vam muntar d’una manera i s’havia de muntar d’una altra xD Però bé, finalment ho vam aconseguir!!! xDD Després del muntatge em van necessitar per omplir els tancs de les tortugues d’aigua (com l’any passat) i em vaig haver de treure el calçat perquè vaig estar a la zona on hi arribaven les onades (el pantaló m’era igual, ja venia mentalitzada que acabaria plena de sorra i mullada xD) i ja em vaig quedar descalça fins al final de la jornada. Després vaig estar a informació, perquè era massa gent preguntant i massa pocs responent xD

La cadena humana va estar força bé, la gent va fer més cas del que m’esperava ^^ I com a responsable dels nens va ser genial ^^ No seien quan els hi dèiem i al principi hi va haver una mica de rebombori perquè havien passat nens menors de 6 anys i es van posar nerviosos i a plorar, però quan la cosa es va calmar i els petits van ser trets del públic de primera fila, tot va anar força bé ^^ Són més macos!! =) Preguntant-me com es deien les tortugues (que no en tenia ni idea xD) i què els hi havia passat (que tampoc ho sabia, em vaig limitar a repetir el mateix que explicava la Sílvia [equip CRAM] pels altaveus xD).

Després de l’alliberament vaig poder dedicar-me a fer unes quantes fotos i tot seguit em vaig dirigir cap al Pesca Brossa una altra vegada, que hi feia falta perquè estava desbordat de nens xD

Després va tocar desmuntar i carregar les furgonetes i, seguidament, anar cap al centre on ens hi esperava un pica-pica molt bo =D

Al centre hi vaig arribar quan el pica-pica ja havia començat, perquè uns quants ens vam quedar acabant de carregar una furgoneta. Pel pica-pica vaig estar xerrant amb companys de voluntariat, vaig anar a veure les tortugues i el Xevi [equip CRAM] em va mostrar la piscina d’aïllament dels dofins, on hi ha dues tortugues que no poden ser alliberades: una paralítica i l’altra amb només 3 aletes, que es volen utilitzar per a un programa de reproducció de l’espècie ^^ La piscina també s’utilitza per a fer recuperació de les tortugues que ho necessitin. Els dofins ja no es traslladen al centre, perquè quan un dofí vara queda molt debilitat i normalment moren durant els trasllat, però en cas que sobrevisquin, moren al centre. Així que es crea com una mena d’hospital marí ambulant al voltant del dofí varat i es deixa en llibertat. El Xevi també em va dir que l’experiència diu que quan dofí queda varat, normalment està sentenciat.

A més vaig poder parlar amb l’Ona, una treballadora del zoo (cuidadora) que ha treballat 10 anys amb els dofins, que curiosament també estava per allí amb la seva filla ^^ La nena és moooolt mona ^^ =D Mentre la seva mare (Ona) i jo parlàvem dels dofins del zoo se’m va llençar als braços i no volia tornar amb la seva mare xD Em sorprendre bastant, però em va encantar i em vaig quedar amb ella una bona estona, mentre vaig seguir parlant amb l’Ona ^^ Després una companya de voluntariat em va venir a buscar per marxar juntes, em vaig acomiadar de l’Ona i la nena i vam marxar.

Ha sigut mooolt gratificant i interessant i les sensacions que s’hi experimenten són… no hi ha paraules per a descriure-les. Vaig arribar a les 7:40h del matí, més o menys i just començava a sortir el sol, així que vaig aprofitar per fer una foto =) (No sempre se surt d’un tren a l’albada ^^). L’experiència amb els nens ha sigut magnífica, ja que l’any passat em va tocar tractar amb els adults i pares i és bastant més complicat!! A més, he tingut una de les tortugues (la més gran) al meu davant, com a molt lluny a un metre, però em sembla que ni això ^^ A part, vaig veure i viure d’aprop l’emoció de l’equip de veterinaris del CRAM. L’any passat també es van emocionar però estava lluny i no ho vaig veure gaire clar, però ahir, un d’ells estava al meu costat…

Ja us avanço que l’any que ve per aquestes dates, segurament, hi tornaré a participar, així que prepareu-vos pel 3r post del Torna a casa!!! =D

Diumenge, dia 4, va ser el dia mundial dels animals i es va intentar fer una Marxa Mundial per a defensar els seus drets. Es van organitzar mobilitzacions a diferents llocs del món com, per exemple, a Sud i Centreamèrica, Luxemburg, Bèlgica i Espanya.

L’organització de les mobilitzacions espanyoles van ser bastant caòtiques, ja que els organitzadors principals ens van abandonar i vam haver d’agafar les regnes persones particulars. A Mallorca ho van agafar a temps i van poder fer una manifestació ben feta, però a Barcelona, Madrid i València va ser tot bastant espontani i improvisat.

Amb ajuda d’algunes persones vaig decidir organitzar jo la mobilització a Bcn. Els organitzadors d’Argentina em van passar contactes de persones particulars d’aquí, que també estaven interessades amb el tema i em van crear un grup (sí, ho podia fer jo, però ho van fer ells mentre en parlàvem) per la marxa a l’Estat espanyol. Al cap d’uns dies de veure que la gent no m’ajudava a organitzar res i que a València i a Madrid van decidir fer una concentració espontàniament, m’hi vaig afegir, així que vaig triar lloc i hora (Pl. Universitat a les 12:00h) i vaig crear l’esdeveniment al Facebook. També vaig contactar amb algunes associacions animalistes per aconseguir el seu suport i em van informar que el mateix dia feien una fira d’adopcions a la Pl. Castella d’11:00h a 19:00h, així que vam decidir ajuntar les dues coses.

Finalment, ahir a les 12:00h, vaig arribar a Pl. Universitat i ja hi havia una concentració de gent, una concentració petita, però hi era. Un grup de persones de l’organització AnimaNaturalis estava repartint uns diaris informatius sobre els maltractes que reben els animals i em vaig oferir per ajudar-les.

En definitiva, estic molt contenta i satisfeta de la concentració. Vam ser unes 80-90 persones, amb la participació d’unes quantes entitats animalistes i vaig poder conèixer persones noves. Cal dir que tot va estar planificat i difós amb una setmana d’antelació i, bàsicament, només pel Face.

És el primer cop que organitzo alguna cosa així i encara més que tingui èxit, potser no un èxit multitudinari, però viag aconseguir reunir un grup de gent i que es llegís un manifest allí (s’havia de llegir a Pl. Castella). Us puc assegurar que l’any que ve tornaré a involucrar-me en alguna mobilització d’aquest tipus (i si pot ser abans, també) però ho faré tot més ben fet, perquè ara ja tinc els contactes de qui em pot ajudar a organitzar-ho i aquesta mini experiència, entre altres coses =D

Porto uns dies llegint i informant-me sobre històries agressives d’orques en captivitat, perquè algunes protagonistes d’aquestes històries són companyes de l’Ulisses i volia coneixer-les més a fons. A més, també he volgut veure alguns vídeos on surtíssin aquestes agressions, però no només us parlaré d’agressions sinó també d’adopcions i us mostraré les meves conclusions (tenint en compte que no he pogut observar diàriament les orques ni tinc estudis especialitzats, o sigui, que només són especulacions meves que no us heu de prendre al peu de la lletra).

Començaré parlant de la Kasatka, una femella adulta del Sea World California, ara té una cria de 4 anys anomenada Kalia. La Kasatka ha sigut protagonista, com a mínim, de tres agressions als seus entrenadors: La primera al 1993, la segona al 1999 i la tercera al 2006, suposant que no n’hi hagin hagut més. Les seves agressions consisteixen en enfonsar el seu entrenador dins l’aigua i deixar-lo una estona al fons; l’última vegada li va provocar una lesió a la cama, ja que per endur-se’l el va haver de mossegar (no sé com van ser els altres dos atacs). Amb les altres orques hi té bona relació.

Al youtube he pogut veure un vídeo del 200 on dues orques del Sea World California (no sé quines) ataquen a un pelicà que es posa a nedar a l’aigua i el van esquarterar en mig d’una actuació. Després els entrenados es van haver de posar a l’aigua a recollir els trossos que havien quedat flotant.

També s’han pogut viure atacs entre orques. Per exemple, al Sea World Florida, una femella anomenada Taima, va atacar al Sumar, el seu fill de 6 mesos. La solució va ser separar-los, van traslladar el Sumar al Sea World California i la Corky II, una femella, el va adoptar. Acutalment, el Sumar, té 11 anys i és company de l’Ulisses.

Una altra agressió, aquesta mortal, va ser entre la Kandú V i la Corky II, dues femelles del Sea World California.

Al 1969 van capturar la Corky II i la van portar al Marineland of the Pacific, juntament amb un mascle anomenat Orky II. Al 1986 el Sea World va comprar el Marineland i va traslladar tots els animals a diferents parcs del SW, el Marineland va tancar. L’Orky II i la Corky II van ser traslladats al SW California i es van adaptar bé amb la majoria de les orques, però la Corky, que al Marineland era la femella dominant, va esdavenir contrincant de la Kandú V, la femella dominant del SW California.

L’any 1988 la Kandú V va donar a llum una femella filla de l’Orky II, el qual va morir tres dies després i per això la van anomenar Orkid (Orky’s kid). La Corky II li va agafar afecte i això no li va agradar gens a la seva mare. Un dia del 1989, en mig d’un espectacle, la Kandú V estava a la piscina principal realitzant el show i l’Orkid estava a una de les piscines secundàries amb la Corky II. Llavors, de repent, la Kandú V va nedar fins a la piscina secundària i amb a boca oberta va embastir amb força la Corky II; els entrenadors la van passar a una altra piscina deixant juntes la mare i la filla, pensant que així tot hauria acabat, però de sobte es va omplir de sang tota la piscina, davant dels ulls del públic, i 45 minuts després la Kandú V va morir. La causa va ser que al donar el cop es va fracturar la mandíbula i se li va trencar una artèria; aquell mateix dia la Corky II va adoptar l’Orkid.

Ara ha arribat el moment de parlar de les adopcions, la Corky II ha tingut 7 embarassos però les seves cries mai han superat els 46 dies de vida. Tot i això, ha adoptat a diverses cries òrfenes: Va començar l’any 1989 amb l’Orkid, però després, al 1992, va adoptar l’Splash, un mascle de 2 anys que havien portat nou (va morir al 2005) i, finalment, al Sumar, l’any 2000, quan encara tenia 6 mesos.

Això em fa recordar que al Zoo de Barcelona va passar una cosa semblant. Al Tumay, un dofí mascle de 7 anys, se li va morir la mare quan tenia 3 mesos i la Nika, la femella dominant i la més gran del grup, el va adoptar. La Nika, com la Corky II, tampoc no ha pogut mai tirar endavant les seves cries i això fa pensar…

Una orca i un dofí femelles que mai han pogut ser mares adopten a altres cries òrfenes…els motius poden ser molts, però és curiós que siguin elles les que adopten i no unes altres. Potser és que són mares frustrades, porten dins el dolor de no poder tirar endavant les seves cries i al veure les altres, les adopten; també podria ser només qüestió d’instints, com que no han pogut excercir de mare amb les seves pròpies cries els ha quedat aquest instint “buit” i “l’omplen” adoptant. O ves a saber…si no ho saben els científics, jo encara ho puc saber menys xD Però és digne d’investigació…:D

Respecte els atacs, tinc la meva pròpia teoria. No hi ha constància d’atacs d’orques en llibertat cap als humans ni cap a altres orques, tot i així, ja heu vist que en captivitat n’hi ha bastants. Jo penso que les orques són animals molt grans i energètics, necessiten treure la seva adrenalina i en llibertat ho poden fer de moltes maneres, ja que l’espai no se l’acaben i els animals amb qui jugar i atacar tampoc: taurons, cries de balene, foques, pingüins…

En captivitat, en canvi, tenen limitacions i no poden treure la seva força contra res…així que segurament ataquen als entrenadors perquè no estan conformes amb alguna cosa que fan i com que porten tota l’energia guardada reaccionen bruscament. També pot ser, com és el cas de la Kasatka, que formi part del seu caràcter. Potser la Kasatka és de caràcter fort i aquesta és la seva manera de “marcar” als entrenadors.

Sobre l’atac al pelicà és normal, és el que haguessin fet en llibertat, forma part dels seus instints. A més, segurament la captivitat els canvia la dieta, ja que a la piscina només s’alimenten de peix i en llibertat es deurien alimentar d’altres mamífers marins, pingüins i taurons, entre d’altres animals.

Respecte la tragèdia entre la Kandú V i la Corky II m’atreviria a dir que l’error va ser dels entrenadors. Un entrenador, sigui de mamífers marins, de gossos o de qualsevol altre animal, té el deure de saber com és cada individu i conèixer els seus gustos. Si sabien que a la Kandú V no li agradava la Corky II no l’haurien d’haver deixat amb l’Orkid. No sé quines mesures s’haurien pogut prendre, perquè no he estat mai allà i no em conec el sistema de piscines, però com a entrenadors, el seu deure era evitar que la Corky II estigués amb l’Orkid, al menys, des del meu punt de vista.

Sobre la Taima em sembla que el seu problema era de socialització, ja que m’acabo de llegir sencera la seva història (fins ara només sabia la història del Sumar) i resulta que no tenia problemes només amb les seves cries sinó també amb altres orques, però sembla que ja està solucionat ^^

Ara us diré qui són els companys i companyes de l’Ulisses actuals, ja que he començat parlant d’ell:

– Companyes: Kasatka i Kalia (la seva filla), Corky II i Orkid (amb qui fa temps intenten que s’aparelli).

– Companys: Sumar i Nakai.

Fonts:

http://en.wikipedia.org/wiki/Kasatka#Kasatka

http://orcasck.blogspot.com/2008/07/corky.html

http://www.msnbc.msn.com/id/15964896/

http://ar.geocities.com/cetaceoslibres/historias3.html

http://gatitaforever.spaces.live.com/Blog/cns!6515E5F920B085E5!1869.entry?wa=wsignin1.0&sa=143922123

http://en.wikipedia.org/wiki/Taima_(whale)#Taima

Vídeos:

http://www.youtube.com/watch?v=E71HCiVL6tU

http://www.youtube.com/watch?v=Yu_yxLXFEo4

http://www.youtube.com/watch?v=52o5yV6G7tY

http://www.youtube.com/watch?v=hTXE653JPOg

http://www.youtube.com/watch?v=F1VTkucWO-Y

Fer aquest treball m’ha agradat molt, he après moltíssimes coses, he pogut estar encara més a prop dels dofins del Zoo de Barcelona, he vist de més a prop com es treballa amb ells privadament (és a dir, el que no es mostra al públic), he pogut conèixer el conservador del Zoo dels mamífers marins (dit d’una altra manera: El cap dels entrenadors dels mamífers marins del Zoo) i a més, fins i tot, he tingut la oportunitat de dur-hi el meu currículum (això ja és fora del TR, però ho vaig poder fer gràcies al treball).

Doncs bé, el que us volia dir és que he publicat el TR a una web on us el podeu descarregar gratuitament. Em sembla que algú d’aquí ja la coneix i l’ha utilitzada (la web).

Aquí us d’eixo l’enllaç:
http://www.lulu.com/content/paperback_book/els_dofins_i_el_seu_entrenament/6348656

Espero que us agradi

En aquest post posaré les característiques bàsiques de les orques i com es poden diferenciar d’una balena.

Les orques tenen un color molt característic:
Són blanques i negres. La part ventra la tenen blanca i el llom negre; tenen una taca blanca darrera de cada ull i una altra grisenca darrera de l’aleta dorsal.

A més, també es diferencien pel tamany. Els mascles poden medir entre 6-8m de llarg, amb un pes de fins a 6t, encara que s’ha comprobat que els mascles especialment llargs han assolit 8t.

Les femelles són més petites, poden arribar entre 5-7m i un pes de 4 a 5t.

La seva forma física és similar a la d’un dofí.

A més, les orques viuen en grup i les balenes no.

*Aprofito la foto que he posat de l’orca (l’Ulisses a San Diego) per dir que l’aleta dorsal només se’ls torça a les que estan en captivitat perquè l’aleta és cartílag i, com sempre neden cap a la mateixa direcció, la fricció amb l’aigua fa que se’ls torci.

La longitud de les balenes depèn molt del tipus que siguin. La balena pigmea és la més petita, medeix uns 7m i pesa 3-4t. La més gran és la balena blava, que pot arribar als 32m i pesar més de 200t.

D’aspecte físic són bastant diferents a les orques.

Balena blava:

També es poden diferenciar per l’hàbitat: Les orques habiten en els mars i oceans de tot el món; i les balenes, majoritariament, habiten les aigües fredes, encara que a la tardor migren cap a aigües càlides per aparellar-se i criar. Són animals migratoris.

La raó d'aquesta actualització és perquè tinc un cosí de tres anys i un altre d'un que no saben qui era el Floquet de Neu i vaig pensar alguna manera de poder-los explicar la història sense aborrir-los i amb claredat perquè ho entenguin, així que vaig escriure un mini conte per explicar-li al gran i, quan creixi, al petit =)

Hi havia una vegada, fa molt de temps, a la selva de Guinea Equatorial, una goril·la que va tenir un fill, però no era un fill qualsevol, era blanc. Els goril·les són negres i mai se n'havia vist un de blanc…era únic!

La goril·la i el seu fill blanc vivien molt feliços a la selva, menjant herba i descansant tranquil·lament, mentre el petit goril·let anava descobrint el món del seu voltant. Però un dia, quan el petit goril·la blanc tenia dos anys, aquesta tranquil·litat es va acabar…es van trobar amb un home, un caçador! Que en veure el petit blanquet va quedar ben sorprès i el va arrancar dels braços de la seva mare i se'l va endur ben lluny!

La goril·la va quedar molt trista i diuen que encara ara se senten els seus plors ressonant per tota la selva…va ser una desgràcia molt gran per a ella, li van prendre el que més estimava. Però el caçador, que era avariciós i no tenia escrúpols va vendre el petit a un primatòleg anomenat Jordi, era un home bondadós que s'estimava els animals, sobretot els primats, i se'l va quedar per cuidar-lo i donar-li tot l'amor que ja no li podia donar la seva mare: Li donava el biberó, el portava a passejar, jugava amb ell…i fins i tot li va posar un nom, Floquet de Neu.

Van anar a viure a Barcelona, on ell vivia i entre el Jordi i el Floquet va néixer una gran amistat. Però el goril·let va anar creixent i ell ja no el podia seguir mantenint, de tal manera que el va deixar al Zoo de Barcelona, perquè havia estat tant de temps entre humans que ja era impossible que visqués en llibertat perquè no hagués sobreviscut…Però al Zoo va ser feliç, vivia en un lloc semblant a la selva, però més petit, amb límits i amb gent que el visitava, però vivia entre goril·les; una cosa bastant bona per a ell, ja que va poder torbar una novia i van poder tenir fills, 21 en total. Després va tenir 7 néts.

El fet de ser l'únic goril·la blanc li va donar molta fama i va ser admirat per molta gent, va esdevenir un símbol del Zoo i de Barcelona; tothom el volia veure! Però un dia es va posar malalt, els veterinaris el van intentar curar, però la malaltia era forta i avançava ràpid, tot i els seus esforços no podien fer res i van acabar practicant-li l'eutanàsia el 24 de novembre de 2003, perquè el dolor que sentia era tant fort que deixar-lo viure només hagués servit per allargar-li el patiment. El 24 de novembre de 2003 va poder descansar.

Després de molts mesos sense actualitzar coses interessants per falta d’idees, d’inspiració, de temps i per mandra, actualitzo amb un post importantíssim per a mi.

Avui es celebrava, a Premià de Mar, el “Torna a casa 2008”; un acte anual de la Fundació CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins) que consisteix en alliberar les últimes tortugues marines que han estat assistides al centre durant els mesos d’estiu i que ja s’han recuperat.

A més, també és un acte de sensibilització ciutadana, ja que l’alliberament es fa públicament i hi ha diversos tallers infantils, concursos i exposicions sobre la problemàtica de les espècies marines en regressió del mar Mediterrani, etc. L’acte també compte amb la presència de mitjans de comunicació i autoritats.

Per a realitzar aquest acte es necessiten forces voluntaris perquè hi assisteixen més de 2000 persones de públic. Doncs jo hi he participat!!! =D *O*

La convocatòria era a les 8:00h al CRAM i quan hi he arribat he estat una estona desplaçada perquè tothom es coneixia i jo no coneixia a ningú..però per la meva sorpresa m’he trobat a una noia que vaig conèixer al Zoo, fent el Treball de Recerca. Havia vingut a acompanyar al seu pare, que era el voluntari, perquè ella té 17 anys i no l’han deixat participar, es diu Cristina i m’ha fet molta il·lusió que hi fos!!

En tota l’èrea de l’acte hi havia diverses zones i els voluntaris hi estàvem distribuïts per grups organitzats i assignats pels coordinadors; cada grup tenia un responsable. Tot i això no hem seguit gaire la nostra assignació, perquè ens hem anat distribuïnt per on fèiem falta.

A mi m’ha tocat a la zona de premsa (Justament amb el pare de la Cristina i, per tant, amb ella!! =D), però com que erem 5 o 6 i la tasca la podien fer 1 o 2 persones, he participat en altres tasques, com per exemple en la de natejar la sorra a la zona del concurs de figures de sorra, perquè faltava un quart d’hora perquè comencés el concurs i encara quedava bastant tros per netejar. La gent és una porca!! Estava tot ple de merda, però el que més abundava eren les colilles de cigarro i els pals de xupa-xups!! ¬¬ I a sobre ho recolliem sense guants ni res…i pensar que per allí hi han passat les babes d’algú…eeeccsss!!! Però no hi havia més remei…u.U’ (Tranquils que m’he rentat les mans!!!).

També hi havia un equip de bosseig que anava a buscar brossa al fons marí i després, tot el que trobéssin, ho exposaven perquè el públic veiés les barbaritats que la gent hi llença, amb informació de quant tarden en degradar-se diferents tipus de materials com llaunes, tretabrics, plàstics, papers de diaris, brossa orgànica, etc. Però sabeu què hi han trobat??? Una moto!!! Sí sí, una moto!!! I es veu que cap al port n’hi havia dues més que no han pogut treure de la merda que tenien enganxada…¬¬ De veritat que he alucinat i encara ho faig!!! O.o La gent es dedica a tirar motos al mar per hobbie o què?? Però com pot ser?? ¬¬ És tant trist..i tant alucinant…és tant patètic…tant depriment…

Ara em sembla que us mereixeu un petit descans de tanta narració i us posaré unes fotos que he fet mentres muntàvem les coses (si cliqueu a sobre s’ampliaran):

Aquí estaven muntant la part del concurs de figures de sorra:

I aquí l’estaven natejant, un cop acabat o gairebé acabat de muntar:

Aquí preparant les balles pel públic, a la zona d’alliberació de les tortugues:

Muntant la botiga:

I, finalment, les imatges de premsa, la meva zona!! ^^ :

– Primera distribució:

– Segona distribució:

– Distribució final i gent del meu equip ^^ :

– La taula!!

– Foto de grup!! (Aquesta no l’he fet jo):

– Jo passant cubs plens d’aigua, en cadena!! I buits també xD (És una foto feta per un altre del grup i jo sóc la que està d’esquena agafant els dos cubs plens d’aigua, però per l’altre cantó me’n vénen dos de buits xD):

Ara tornem a la narració!! A part de participar en la neteja de la sorra també he participat en la tasca d’omplir en cadena els recintes on s’havien de posar les tortugues abans d’alliberar-les, amb aigua de mar (com us mostro a la foto anterior); perquè a la cadena hi faltava gent. Hem fet una cadena des d’on trenquen les onades fins als recintes amb cubells plens d’aigua del mar. Quan hem acabat he tornat al meu lloc (premsa) i els altres han seguit amb la tasca que tenien assignada.

També hi havia un grup que s’encarregava de servir xocolata desfeta i, evidentment, n’he pogut gaudir d’un got ^^

Més tard, la nostra responsable ens ha cridat a dos persones perquè ens poséssim a la zona d’alliberació reservada per la premsa, perquè la gent s’estava començant a apropiar del lloc…O sigui que m’ha tocat fer de “segurata”: “No passeu, que està reservat per la premsa“, “si us plau, pots tirar en darrera? és que aquí només hi pot ser la premsa“, etc. Però com sempre la gent ha fet el que ha volgut! Perquè la premsa no venia i la gent es queixava i es queixava de que el lloc estava buit..i que si no poden posar-s’hi, que la premsa està allà gravant la tortuga i que el lloc està lliure, que no sé què…total, que al final s’han apoderat del lloc…u.U’ Perquè jo sola contra tanta gent..era impossible!! T_T A més totes les bronques eren per a mi: “Nena, que no veiem! Diga’ls que s’ajupin!“. Hi havia una zona reservada per a nens de 6 a 12 anys i el que ens han dit al principi de tot, a la presentació de les 8:00h, ha sigut: “La zona de primera fila està reservada única i exclusivament a nens de sis a dotze anys sense cap excepció!!” I evidentment això tampoc s’ha complert!! ¬¬’ A primera fila hi han arribat a haver-hi nens de 3-4 anys..i a mi m’ha tocat fer de “cangur”, perquè els pares tota l’estona m’estaven preguntant com estava el nen (perquè ells per culpa de les balles no podien passar i no l’arribaven a veure), fins i tot un que li he preguntat com estava i m’ha dit que volia la mama (tenia 4 anys) i l’he hagut de treure i portar-lo amb unes noies que eren les seves responsables…i com això mil coses..u.U’ En lloc d’impedir el pas, que era el meu “deure”, he acabat moderant el lloc, intentant impedir que es molestessin uns als altres i portant nens cap a primera fila, donant informació als pares de com està el seu fill que tenen a l’altre costat de la balla…¬¬’ (que a primera fila ja hi havia una voluntària amb la tasca assignada de vigilar els nens, que aquesta no era la meva..) ¬¬ De veritat que ha sigut taaant agoviant!! ¬¬ A més la gent quan estava descontenta amb algo em donava les culpes a mi..jo feia el que m’havien dit els responsables del CRAM, res més!! ¬¬’ En fi…quan s’ha acabat l’acte m’he quedat taaant descansada…xDDDD

Ara us deixo les imatges de l’alliberament, les figures de sorra i l’exposició de “Neteja del fons marí” (amb la moto):

– L’alliberació:

La tercera foto és l’alliberació del Víctor Amor, l’última tortuga que han alliberat i que la majoria de l’equip s’han emocionat, perquè feia bastant que l’estaven cuidant…

– Figures de sorra:

– L’exposició del que hi havia sota el mar…¬¬’