Pensaments de Festa Major

En el bloc es deia, que quedava obert fins el 25 per fer un resum o valoració.

Es evident que ha sigut un experiment, el greips ja ha fet una certa valoració i considera que no ha sigut gaire positiu, jo no ho crec. Es una cosa nova, sense preparació (com a mínim per a mi) i sense una comunicació prèvia entre els participants.

Ha tot això afegit a un problema greu de navegació per gracianet. Escriure un post i poder publicar era una heroïcitat, el pujar una foto un miracle, i senzillament llegir un dels articles publicats un fet increïble.

En quant a les dificultats per escriure, es normal, la festa major es cultura. CULTURA DE VERITAT, cultura popular i participativa.

Tant si es un fester actiu i membre i/o col·laborador d'un carrer com un participant actiu de la cultura de la festa, la festa se'n porta moltes hores i et costa trobar un forat per altres coses.

Resumint. Em sembla interessant i per repetir. Segurament de aquí un o dos mesos ho valorarem molt mes.

Avui he anat a donar una volta per Sants, per cert recomano als festers fer-ho, poder ballar, escoltar jazz o prendre una cervesa sense pensar si plourà, l'orquestra arribarà a temps, tothom s'apunta al sopar de germanor... es una meravella. Deu ser com jugar al poker i guanyar ;-)

Però jo avui no anava per això, avui volia anar a rendir el meu homenatge a un home bo, jo no el coneixia, però era dels meus, era un fester, era d'un carrer recent,em sembla que era el segon any que guarnia, ell tenia tota l'il·lusió en el seu guarnit, de fet ha obtingut el quart premí.

Malauradament un accident el va fer caure, i no ho var supera, ell es mort, va ser muntant la portada. Era el taj mahal, en llac i tot.

Els Seus companys han acabat el muntatge, però no realitzaran cap activitat. En el carrer callat m'ha semblat sentir campanes, campanes a mort....

Descansi en pau, i que la festa continuí al carrer de Roses.

Ahir a la tarda vaig fer, per enèssima vegada, un recorregut pels carrers engalanats. Això de ser gracienc et converteix en un bon guia quan arriben les festes, i a mi la veritat és que no m'importa passejar-me per la Vila mostrant els carrers i veient detalls que m'havien passat per alt.

Però ahir, al passar pel carrer Progrés em vaig adonar que no havia caigut en el mural representant els 3 porquets... amb una estelada! :-) Mira, em va fer gràcia i tot.... i la de detalls que em dec haver perdut! :-)

I encara no sé com tinc esma d'escriure quatre ratlles. Com a molt, just perquè la meva família sàpiga que continuu viu. Crec. El concert, bé; la gent, guai; els peus, baldats. És Festa Major. Duele, pero me gusta.

El temps es tira a sobre, fer un apunt es difícil, mai tens un moment en plena festa major, mes quant treballes. Per això parlo primer del dia 15.

Els castellers fent matinades. Era abans de la pluja del 15 i desprès de la de la nit del muntatge.

Un carrer greument afectat per la pluja del 14, una part del guarnit (una gran nau espacial) preparada per als escombriaires.

Llibertat desprès de guarnir i la traca, es prepara per esmorzar i reprendre forces.

 (Segueix)

Del Periódico de Cataluya d'avui: "Alberto Fernández Díaz, presidente del grupo municipal del PP, denunció el incumplimiento de los horarios de clausura y de la ordenanza cívica en referencia a los lateros y la venta ambulante. "En plazas como la de Rius i Taulet y la del Sol o en la calle de Ros de Olano se está cerrando más tarde de lo fijado", dijo."

Aquest senyor, a banda de venir a guanyar a guanyar vots de dia, no deu haver vingut mai de nit a la Pça.de la Vila de nit, perque nosaltres tanquem quan toca.

Em va sorpendre veure cantar Luis Eduardo Aute anit a la plaça Rovira. El fet que un cantautor de la seva importància vingués a la Festa Major de Gràcia em va fer augmentar l'autoestima nacional. Propostes com la seva o la de'n Comelade crec que aporten un toc de qualitat musical a la Festa, que falta ens fa.

La següent parada havia de ser el carrer Bruniquer a veure els Hotel Cochambre. Si l'any passat estava ple, lo d'ahir em va semblar excessiu. A petar. Per mi que la cuca Garlanda devia estar fins els ous de veure passar tanta gent, i estem parlant de Bruniquer, que és un carrer dels amples. Els Cochambre van tocar per la Festa d'Almo2bar fa uns mesos i us he de dir que s'estava força més ample. I fresc.

Així que encara sense veure/beure res -una amiga diu que no m'havia reconegut sense un cubata a la ma, que TRISTE!- amb la colla ens vam encaminar cap al Raspall, que és la última esperança de no morir aixafat per un allau de guiris i demés. Fins ahir. No sé si és la proximitat amb la festa alternativa de la plaça del Poble Romaní, però ahir dimecres el Raspall estava a petar. Anar a la barra es convertia en una odissea, i pels carrers de la part nord de la plaça era difícil no anar-te donant cops amb tothom. A més jo no sé si ahir la gent es va posar d'acord, però pel nostre costat van passar individuus que en sa vida han vist un desodorant. Entre apretades, trepitjades, espentes i que la orquesta ahir no tenia el seu dia, vaig decidir una oportuna retirada a temps.

De camí cap a casa vaig anar a parar a Joan Blanques de baix, amb els Tandori Le Noir, que almenys sonen de conya. Ambient agradable, tota la barra per un solet, sense espentes (i la gran majoria dutxats). Almenys la nit va acabar bé.

Així que en vista de l'aglomeració d'ahir, he decidit passar el que queda de Festa Major amb una cadireta al carrer Providència, on dissabte hi punxa el gran Albert Malla. Si voleu us hi guardo un lloc.

La meva intenció era escriure cada dia de Festa Major, però el cansament i la molta feina que tinc m’ho ha fet impossible.

Teòricament ara no volia escriure, ja que estava fent la migdiada. Però el telefon no m’he l’ha deixat fer-la.

El resum dels dos dies anteriors seria:

• Molta son i pluja: La pluja ens va obligar a suspendre el concert del dia 15 i ens va desfer la portalada, el monstre també va quedar afectat i l’única cosa que aguanta molt bé és el formiguer amb l’os formiguer. Gràcies a la suspensió del concert ahir vam poder dormir una miqueta més.

• Impressionant la gentada que hi havia ahir a la plaça de la Vila. La gent que el dia 15 va haver de tornar a casa ben xopa, ahir va venir massivament. Hi havia moments de bogeria a la barra i a la venda de tiquets. Cal destacar la gent que comprava 20 o 30 tiquets de cervesa alhora. Suposo que era per no haver de fer cua després.

Ara aniré a l’entrega de premis (que com és de costum sortirà guanyador el mateix de sempre, i a la Plaça de la Vila no se la valorarà correctament) i després la trobada de cultura popular. A la nit l’Orquestra Mitjanit!!

Avui he dormit una hora i mitja escassa. Després de sortir de la feina i sopar alguna cosa, com comentava al meu darrer post, vaig anar cap a la Pça. de la Vila a donar un cop de mà. Vaig estar fent el que podia fins que va començar a ploure. Justament havia anat cap a casa a canviar-me de roba, doncs no duia la més adequada per embrutar-me amb pintura i el que fos. Pel camí de tornada va començar a ploure de valent i ja em va entrar el mal rotllo... enguany la plaça estava molt avançada en comparació amb d'altres anys, i la pluja ens faria endarrerir molt si es que no ens causava alguna destrossa.

Pel camí vaig comprovar que la nit del 14, com es vigília de festa, la gent ja va de festa major a Gràcia. Vaig dir, sense exagerar, en un passeig de 5 minuts, on era la Pça. del Sol com 4 o 5 vegades i veure com la gent, un cop ja plovia a bots i barrals, encara es desfasava més del que acostuma. A plaça vaig poder veure que tot estava previst i havien tapat el decorat amb plàstics, però els ànims estaven per terra. I així va anar, la pluja anava i venia i no vam poder avançar més, només contenir els desperfectes. Entre les 5 i les 6 vam marxar tots a casa. A les 8 era vestit de casteller per iniciar les matinades, i la resta de gent havia de continuar guarnint-arreglant la plaça (encara hi havien alguns elements pendents de posar).

 (Segueix)

Tot i ser fora aquest any i no poder viure la festa fins el dia 19, em presentare, soc en Roger i pertanyo als Castellers de la Vila de Gracia, a la Colla Vella de Diables de Gracia, a GraciaNet i al grup 1850. Tot que he estat a juntes d algunes d aquestes entitats , actualment soc el tresorer de GraciaNet i a tambe el secretari de comunicacio d Esquerra - Gracia.

La meva vinculacio amb la festa es viure la com espectador desde petit i comencari a participar primer amb els diables i despres amb els castellers.

La meva dona, la Montse, si que te una tradicio amb la festa molt mes antiga que la meva ja que el seu avi ja feia festa major al carrer Camprodon.

En el meu bloc Parlar a cau d orella he dit que no escriuria al bloc de festa major fins que arribes ( el dia 19 ) pero no me n he pogut estar.

Com m'ha comentat la Dolors (consellera), aquesta cançó d'en Raimon ho diu tot.

Evidentment, tinc menys temps per escriure del que havia previst. I menys de respondre als vostres propis posts, a veure si demà trobo una estona. He decidit que col·laboraré en el bloc comunitari i després ho penjaré tot seguit al meu bloc per no perdre-ho. La veritat és que els dos primers dies han estat força intensos.

Dilluns 14. Pregó.

Nervis de panxa el dilluns, tot esperant el pregó d'en Francesc Vilaplana. I la plaça de la Vila plena com no l'havia vist mai. I el pregoner que s'ho mereixia, i la Festa Major es mereixia enguany un pregoner com en Vilaplana, sense desmerèixer els altres.

Com ja haureu vist, un balcó ple de gent, encara he trobat un raconet. Moltes cares conegudes entre el públic, també.

I al vespre, primera passejada completa per tots els carrers. Molt interessant veure com guarneixen, tot i que tens la sensació que envaixes la seva intimitat, com aquella núvia que encara no et vol mostrar el seu vestit (bé, pel que surt a les pel·lícules, tampoc m'he casat mai). M'ha impactat molt les naus espacials fetes amb mòbils de Fraternitat, l'estany i el llop de progrés, els engranatges de Tordera, els móns de Joan Blanques, el bibliotecari de Berga, les làmpares de Providència, les cuques de Bruniquer, buff, les peces del Tetris de Llibertat, etc.

Dimarts 15. Primer dia.

I el primer dia ha estat llarg i intens. A les 10 a la Plaça de la Vila on hem fet el tradicional seguici d'autoritats. Per fi tinc l'agulla de conseller i això em fa molta il·lusió i serà un tresor i record personal.

Després hem vist el Ball de Déu, balls de gegants, nans, els bastoners i el primer pilar de quatre amb casc (de l'anxeneta) dels Castellers. Tot seguit hem anat a fer el dinar de Festa Major del Grup Municipal (excel·lent) i hem anat a veure una estona les havaneres del Casal de Siracusa. Cada cop m'agraden més les havaneres.

Cap a les 19 inici del cercavila. Encara lluïa el sol, més o menys. Però a l'arribada a la Plaça de la Vila ja ha començat tot. Amb els gegants ja ha començat a ploure, els castellers no han fet castells i vinga ploure. Després hem sopat a l'escola Jujol amb les colles de cultura popular i aquí ja ha començat la mitja hora infernal de pluja (i no ho dic pels diables). Buff, i el dia 15 no era la mare de Déu? algú ha recordat que enguany també va ploure pels foguerons.

Cap a les 23:00 hem començat a rebre notícies dels carrers. La majoria suspenien els concerts, per por de problemes de so i perillositat amb el corrent.

I ha deixat de ploure. I he anat a donar un volt. Al Sol encara hi havia gent, l'únic lloc tapat on es feia música. La resta de llocs hi havia un petit fil musical i podies veure petites destrosses. A Providència algunes palmeres pel terra. A Joan Blanques la part de dalt una mica malmesa. Mozart i Fraternitat he sentit que també tenien problemes amb parts del guarnit.

En resum, un dia llarg i ... mullat.

I demà, ofrena a Sant Roc i homenatge als carrers. Va per ells!!

Aquest matí he sortit a veure tots els carrers engalanats. Encara sort que ho he fet, vist l'aiguat que ha caigut al vespre.

Bé, tornant als carrers confesso que m'ha decepcionat una mica. M'ha semblat, en general, que el nivell ha caigut bastant i els carrers que no estaven ben "quadrats". És a dir, qui tenia una entrada maca li fallava, per exemple, els laterals; o bé qui tenia un bon sostre no impressionava la seva entrada, etc. Potser ha estat un any de mala collita, o potser jo m'he tornat molt exigent :-)

En definitiva, els meus 3 carrers preferits han estat, i per aquest ordre, Tordera, Joan Blanques i Verdi del Mig. A veure si n'encerto algún ;-)

Després, al vespre he quedat ben moll gràcies a l'aiguat que ha caigut. M'ha enganxat de ple fent viatges entre la plaça Revolució, la de la Vila i Diamant... Al arribar a casa, una dutxa calenta i un bon sopar m'han tornat a posar a to.

Ahir vaig anar a veure el pregó, per després disfrutar de l'espectacle que ens va oferir el grup ARTRISTRAS. Crec que és el primer any que acudeixo a veure el pregó, i em va resultar sorprenent la quantitat de gent que s'apuntava al carro de la fotografia i omplia el balcó de l'Ajuntament: autoritats municipals, representants d'entitats gracienques, el pregoner i la seva dona, periodistes, oportunistes...

Després del pregó, en Jordi Hereu va agafar el micro (per mi de mala manera) i va ser oportunament xiulat, ja que no era el moment d'assumir protagonismes que, realment, aquest personatge no té ni ha de tenir. La Festa Major se la treballa el poble, i és el poble qui n'ha de ser el protagonista.

De fet, la segona curiositat (i que em va emprenyar una mica) fou que un cop acabat el pregó i ja començat l'espectacle els polítics i demés van desaparèixer del mapa com per art d'encanteri. Imagino que el fet que l'atenció general es situés a la plaça, i que els periodistes ja haguéssin fet totes les fotos de rigor, els va animar a no ser hipòcrites i a comportar-se com el que són: tecnòcrates amb set de protagonisme.

Però no tothom va actuar així. De fet, tant l'Àlex López (conseller del Districte) com en Joan Portabella (alcalde accidental) van ser conseqüents i es van quedar a veure l'espectacle una bona estona. Des d'aquí el meu agraïment per no fer-se fonedissos i entendre que el seu lloc era allà dalt i no pas al costat dels canapès i ganivets a l'esquena on devien ser els altres.

Dia 14, la sort esta tirada, els carrers ja guarneixen a tota velocitat, i per una altre part es produeix el prego, es el tret de sortida de la festa. Enguany el pregoner es una persona coneguda per els graciencs. El sr Vilaplana. Un altre fet diferencial es la gran presencia pòlicial, es veuen policies per totes parts (Segueix)

Ahir no vaig poder entrar, sembla que teníem moltes visites.

Per tant queda pendent un article sobre el Prego. Ara vaig a treballar i no tinc temps de escriure gaire, el que si puc dir es que ja ha plogut, amb tots els seus llamps i trons, a començat a quarts de tres, mol mala hora, ja gents es refreda i s'adorm.

Però com sempre el dia 15 Traca i carrers guarnits, per al mati coca i cava i el reste de programació la podeu veure al post del crazy