El mussol i la lluna

M – Lluna, tu que per anys has acumulat saviessa, pots fer llum sobre els meus dubtes?

Ll – Pobre de mi.

M – Com és que una persona pot confessar que és un lladre de 1 mil·lió d’euros (suposem) i no va a la presó i un altre pressumpte lladre de la meitat, va a la presó exposat antes de ser jutjat?

Ll- I jo que sé.

M – Més fácil. A veure, com s’explica que cada vegada que surt una conxorxa de lladres a les Espanyes, inmediatament en surt un altre aquí?

Ll- Casualitat? Que a arreu hi ha lladres?

M – Si un pressumpte delinqüent te dret a la pressumpció d’inocencia, els jutges que també son humans, tenen  alguna presumpció?

Ll- D’actuar de bona fé?

M- Veig que m’has aportat molta llum

Ll- Sí d’això fa temps que ho faig força bé

M – Excepte uns dies cada 28 i quan és nuvol.

Ll – Bé, si els humans, reis de la creació son prou proclius a l’error, que no seré jo, pobre roca sense vida…..

M – Realment cada dia estic més content de ser un mussol……petit, gris, poc dotat pel pensament, discret, sempre visc  a les fosques, …..

Ll- És ben cert, sempre ets a les fosques, intel·lectualment parlant….

M – Tots tenim la nostra creu, estimada lluna……

Lluna – Et veig molt enfeinat, mirant no sé què.

Mussol – Estic intentant descobrir com funciona aquest aparell.

Ll – Quin aparell?

M – Tinc un nou ordinador. M’han col·locat programes nous, tot és nou i no em sento còmode com amb el vell.

Ll – Caram, suposo que és per millorar?

M – Així m’ho han venut, però sembla que tot és més complicat.

Ll – No pateixis, ara és la falta de pràctica, però ja veuràs com en un parell de dies ho domines com l’altre.

M – Això diuen, però ara…..no sé com fer-ho per escriure amb català i que no corregeixi en castellà….Ara, ja ho tinc.

Ll – Ho veus….El que passa ara és que només et veig l’esquena.

M – Mira, amb la instal·lació he perdut algunes dades. Ara he de mirar de no haver perdut fotos i documents. Una feinada de pànic.

Ll – No t’hi amoïnis que si ho has perdut, ja és perdut, i si no, ja ho trobaràs.

M – Es que jo ho tenia tot endreçat en carpetes, tot ben classificat. Ara ho tinc tot dins d’una carpeta, tot en un munt….un desastre, un verdader desastre.

Ll – Que vols fer si ets un endreçat?  Si no fossis tan tiquis miquis…..

M – Només ho vull tenir bé. Saber on tinc cada cosa…..cada carpeta amb els seu nom, i dins les coses pertinents, totes classificades per anys, per noms…..

Ll – Uf, quina feinada. Et deixo….bona nit

M – I ara on trobo l’adreça del grup d’amics? Mira que és petita aquesta lletra…..a veure si la faig més gran….

Lluna- Què dius ara?

M – Estic muntant una empresa. T’agrada el nom?

Ll- No m’agrada gens.

M- A mi tampoc, però és el que es porta.

Ll – De on treus tu que ara es porta?

M – Vols exemples?

Ll – Si

M- Mira, si vius en aquest bosc, has de saber algunes coses. Com, per exemple, que pots robar-li la bossa a una velleta, que no passa res, però no pots copiar una cançó del gripau, que et cau la ploma, el pel i fins el bec.

Ll – Això està molt vist….

M – Una altra. Pots preguntar a tots els habitants del bosc si els agrada més les mamelles de la vaca Calixta o les plomes del flamenc Lulú. Però no s’acudeixi preguntar si els agrada viure en aquest bosc o a l’altra…..que això no és dins les regles del joc.

Ll – Qui marca les regles del joc?

M- En teoria, i segons les pròpies regles, tots els que vivim en aquest bosc.

Ll- Llavors és més important el que vareu acordar que vosaltres mateixos?

M – Això ho dius tu. Jo no en soc responsable, gens ni mica….encara em caurà un puro per divagacions llunàtiques…no fotem.

Ll – En tens més?

M- Bé, que els cabirols van fer un partit i els hi van prohibir….deien que defensaven la violència, ja que es foten uns cops de cap considerables, a tort i a dret i son esquerps, van a la seva, molt a la seva i emprenyen als animals que volen menjar-se la seva herba.

Ll – Te certa lògica.

M – Doncs ara han deixat que els ratpenats en facin una de grossa. Ells que tenen un passat, com a mínim, tèrbol. Que s’han associat sempre amb estranyes companyies, condemnades a tots els boscos, menys aquí.

Ll – Molt regular no sembla, pel que dius.

M – I si vols fer recerca sobre si els ratpenats han o van mossegar a algú…..pobre de tu.

Ll – Deuen tenir un bon suport, no?

M – Es que, segons diuen, van treballar pels que realment tenien (o tenen, no ho sé de cer) el poder absolut.

Ll – Llavors tot s’entén. I que hi tens a veure tu, amb tot això?

M – Res, res, absolutament res. Només dic el que sento….no en sé res…..de veritat…..

Ll – Si que està fotuda la cosa…..

M – Perquè ho dius? Que en saps alguna cosa?

Ll – Home, per la teva actitud…..

M – Quina actitud? Si aquest bosc és meravellós….aquí tots som feliços, el passat ni el recordem, ¿perquè? El passat és passat. L’important és que ara tenim poc menjar….però ja ho anirem arreglant, farem, entre tots un sacrifici i ens estrenyerem el cinturó i tot arreglat. Apa, a riure, que estem contents.

Ll – Val més que me’n vagi, no sigui que s’encomani…..

La Lluna és de vacances, veig que el cel és negre….

Avui he tornat de vacances. He fet un llarg recorregut amb cotxe. Ja sé que hagués hagut d’anar amb tren, avió o bici, però m’agrada conduir i últimament no ho faig gaire.

En altres temps ho havia de fer molt, per feina, i sempre grans recorreguts. Per a mi fer 600 quilometres d’una sentada era normal.  Desprès, per motius professionals i que m’agradava, vaig fer molts cursos de conducció, de tota mena, des de condicions adverses, fins de 4×4 a la muntanya, o de velocitat en circuits d’arreu. He conduit en circuits d’Anglaterra (per l’esquerra), a França, Alemanya, Itàlia, Espanya, etc. Tot això per demostrar-me que no estic especialment dotat per la conducció, però tot serveix per saber on pots arribar i on no, que ja és molt.

¿A que ve tot això? Doncs que avui he fet algun centenar de quilometres, alguns per carretera i altes per autopista. De l’experiència he pogut observar que: Estem completament boixos. Però no sols els conductor (alguns) si no també els que maneguen tot això del transit. Per exemple. Vaig per una autopista, ¿perquè he de parar cada quart per pagar, retirar una targeta, tornar a pagar, etc? El lògic seria agafar el tiquet a l’entrar i pagar al sortir. Però no, he de parar i arrencar contínuament. No estem lluitant contra la pol·lució? Si paro i arrenco, faig més pol·lució. ¿o no?

He anat per una carretera que, amb grans rètols posava “Tram de concentració d’accidents” i una senyal de 80 o 60, segons els convenia. ¿No seria millor arreglar el terra, fer les corbes peraltades correctament i no al revés, fer-la amb uns revolts de més radi, més il·luminada, amb menys revolts, amb menys cases al costat de la carretera, o, en fí, fer-la per un altre lloc? Doncs no, posen el rètol i ja s’han curat en salut, si et fots una pinya, és culpa teva (com sempre) que anaves begut, drogat, distret, a molta velocitat o a poca, etc. El culpable sempre el que porta el cotxe, mai el que fa la carretera.

Diuen que no és prudent anar a més de 120 per autopista. És més, et multen. Doncs senyor, amb alguns dels personals que m’he trobat, o vas a 60 o el passes i has de fer-ho ràpid, ja que en venen més. Circulen pel mig a 110 i tan tranquils. Vas per la teva dreta i has de canviar quatre vegades de carril, amb el risc que pot comportar, ja que alguns descerebrats l’avancen per la dreta, per l’esquerra o et foten els llums al clatell demanant que t’apartis. Tot per un (perdoneu) impresentable que només sap circular pel centre, encara que no tingui ningú al davant.

I així fins l’infinit. Vaja que he acabat content.

A més, a l’arribar a les rodalies d’aquesta gran ciutat, m’he trobat amb el fantàstic 80 per estalviar pol·lució i accidents. Anava quasi sol, i com a bon complidor m’he posat a 80, només faltaria. La meva companya, ha estat a punt de prendre mal. S’ha pensat que havia parat i anava a obrir la porta per agafar no sé què del darrera. Es clar, vas tan a poc a poc i no tens a ningú que l’altre es pensa que has parat. I quan arribes als 50, és que et pots morir.

En canvi he passat per llocs que, per iniciativa pròpia, anava a 60 quan, en teoria podia anar a 100, però és que no era prudent anar a més. Senyors sé el que em convé i no vull prendre mal. Si per culpa dels altres he de suportar el calvari, digueu-ho clar, però no em tracteu com un nen, deixeu-me decidir.

En definitiva, que això de la velocitat variable no sembla funcionar. Avui anàvem 4, en una carretera/autopista de 4 carrils i els indicadors de la “variable” marcant 80. Si haguéssim sigut 20, ¿segur que haurien marcat 12?

Total, que ja no gaudeixo de conduir. No puc decidir res. I tot perquè soc un soca, no tinc ni idea del que em convé i a més només m’agrada la velocitat. Un total incívic….

Com deia el Labordeta “ A la mierda”

Nota: Ho va dir el Sr. Diputat a les Corts José Antonio Labordeta en una sessió de plenari a les Corts Espanyoles. Jo només ho faig constar. Espero que si el diari de sessions del Parlament ho va suportar, aquest bloc, molt més modest, també. Gràcies per la vostre comprensió.

Ll – Què estàs fent?

M – M’espolso la pols de les sabates.

Ll – Els mussols no porteu sabates….

M – Doncs simbòlicament m’espolso la pols de les sabates.

Ll – Perquè?

M – És una forma de dir que ho deixo tot aquí i emprenc el vol.

Ll – Marxes? On vas?

M – Vaig de vacances….

Ll – On ?

M – El lloc és el de menys, vaig a estar-me uns dies amb els meus, a despertar-me i poder dir bon dia a la companya, a estirar-me, a no planificar més que uns minuts abans les coses, a veure com passen els núvols, les gavines i jo esperant amb la màquina de fotos, deixar que la mandra m’impedeixi passar el full del llibre que llegeixo, a fer unes carreres nedant, a deixar-me mullat, a dinar un arròs amb parsimònia, fer una visita a unes pedres antigues, i a mirar el món com gira o veure com vas passant pel cel, amb tota la parsimònia i baven un combinat a la fresca.

Ll – O sigui que ens anirem veien?

M –  Tu sempre ets aquí dalt. Doncs si, ens veurem, encara que poc, ja que el dia vint fas les teves vacances mensuals.

Ll – Es que jo no puc fer les vacances seguides i les faig partides, una mica cada mes.

M – Si, això diuen tots els grans magnats, que ells no fan mai vacances, però a l’hivern son a la neu, a la primavera a la caseta, a l’estiu a fer regates i a la tardor a caçar….Total fan més dies de vacances que la resta, però consta que treballen….

Ll – Uf, ja comencem amb l’esquerrà turmentat. Apa, fes vacances que les tens ben guanyades i personalment penso que et fa falta desconnectar uns dies.

M – No, si encara serà culpa meva….

Ll – Que tinguis unes molt bones vacances. Si et veig amb el cubata, ja et faré l’ullet.

M – No et penso convidar….

Ll – Ja ho sé…..Fins després…i pensa em tornar.

M – De moment penso encara en anar….No et fot, ja vol que torni….

Ll – Fent números?

M – Estic calculant el que podria estalviar-se l’ajuntament amb una sèrie de coses….i no sols l’ajuntament.

Ll – Molt bo. Tu si que ets un bon ciutadà. Explica, explica.

M – D’entrada es podria estalviar tots els semàfors, pintar les ratlles als carrers i les senyals.

Ll – No fotis….perdó….estàs boig?

M – No. Mira ara mateix podríem fer Barcelona la ciutat de la bici. Prohibir tots els cotxes, motos, carros de cavalls, etc. Sols bicis.

Ll – I amb això…..estalviaríem?

M- I tan. No veus que un percentatge gran de ciclistes passa amb el semàfor en vermell?

Ll – Jo no diria tan….

M – He fet una estadística. Quan vaig amb l’autobús trec la llibreta i apunto. Ciclista que para al semàfor, ho apunto. Ciclista que veig passar, ho apunto.

Ll – Però és una estadística molt birria….I els que van poc a poc i aprofiten que canvia…?

M – Ho apunto com neutre. Els ciclistes els apunto tots.

Ll – Però tu vas sempre per uns carrers determinats, no vas aleatòriament per tots.

M – Potser no, però una estadística tampoc significa agafar-los tots.

Ll – I que més?

M- Suprimiria els torns del metro.

Ll – Que alguns es colen….

M – Si, molt més d’un….

Ll – I les ratlles…?

M – Si no les respecte ningú. Per no fer servir, també suprimiria tots els intermitents. Imagina el que estalviarien les fàbriques de cotxes i motos.

Ll – Posats a dir disbarats, que més?

M – Suprimiria les aceres, les zones d’aparcament (no tindríem cotxes), tot estalvi.

Ll – El servei de bicis….també?

M – No, donaria subvencions per la compra de bici.

Ll – I les ambulàncies, els bombers, etc?

M – Amb tàndem…….

Ll – Estàs com un llum…..

M –  La llum, per cert…

Ll – També suprimiries les llums?

M – No, faria els fanals amb tres peus. Per poder enganxar-hi forces bicis.

Ll – I els que no poden caminar?

M – Com que no tindríem aceres, no farien falta adaptar les aceres….anirien amb cadires i podrien passar per tot arreu.

Ll – I que faria l’ajuntament amb tants diners?

M – Posar més verd al carrer, perquè els animalets puguin cagar tranquils, sobre tot molta gespa…..camps sencers de gespa i uns bons pixadors pels que ara ho fan a qualsevol lloc.

Ll – Una ciutat magnífica….vaja bajanada que t’has marcat…..

M – i només suprimint el superflu…..

M – ¿Has vist lo de la Xina?

Ll – Els uns contra els altres, ètnia contra ètnia?

M – Si

Ll – Vist com et veig a tu….

M – I què tal?

Ll – Molt bestia….

M – Em pregunto si també els amenaçaran com van fer als francesos per la burca….?

Ll – No sé…..

M – ¿Creus que tindran…………..ganes de fer-los una amenaça com han fet a occident per un mocador més, un mocador menys?

Ll – Penso que no……

M – O és que no son musulmans una part dels que hi deixen la pell?

Ll – Si, però és a la Xina….i ja s’ha sap……

M – Si, ja………..

Ll – Que fas?

M – Jugar a pilota amb l’impressora.

Ll – I perquè?

M – Avui havia de imprimir una cosa molt important que hauria de presentar demà i he comprat paper nou, tinta nova, i tot a punt. Volia quedar bé.

Ll – I…?

M – Que, com que vaig amb un cert retard, ja que ho hagués hagut de presentar fa dies, he volgut anar per feina….

Ll – Va, acaba, que sembla una novel·la de misteri…..

M – Que, s’ha acabat la tinta….

Ll – Però tu, que ets més llest que la fam, ja tenies el recanvi a punt.

M – Exacte. I he pensat “fotet impressora, avui t’he guanyat per mà”

Ll – I doncs…?

M – Que  s’ha emprenyat i ara no va. Fa veure que va, però sols deixa un lleu tel de tinta, com si ho fes molt fluixet.

Ll – I tu t’has emprenyat….

M – M’he emprenyat i he fet el que es fa en aquests casos. Apagar-ho tot, fer un vaset d’aigua i tornar a engegar.

Ll – El vas d’aigua?  m’he perdut.

M – Per calmà el neguit i que no s’hem faci un nus a l’estomac de ràbia.

Ll – I…?

M – No cal que preguntis, mira com jugo a puntades de peu amb l’impressora.

Ll- A lo millor es pot arreglar.

M – Si, demà. I jo hauré quedat com un……com un…….

Ll – Un mussol que no ha fet les coses a temps i ara tot serà culpa de l’impressora….

M – Porco governo!!!!!

Ll – Si, ara fotet amb el govern….

M – I ara m’hauré de comprar una impressora nova.

Ll – Si no li haguessis fotut tants cops de peu i de puny, potser l’haguessin pogut arreglar….O és que era tan antiquada que encara escrivia a mà….que venint de tu tot pot ser.

M – Però funcionava….o és que tot el que és vell s’ha de llençar?

Ll – El que deia…..

M – Tu molt parlar però no dones solucions….

Ll – Mira, pren una til·la força carregada, sopes lleuger, vas a dormir aviat, demà t’assegures que no funciona, no fos cas. I si no funciona en compres una de nova i fas el que tenies de fer. I tranquil que més es va perdre a Filipines.

M – Comprar?     Com que no pagues tu……Apa, a comprar, a comprar. Vendre és el que hem de fer, vendre……(comprar, ella sempre està comprant….)

Ll – No rondinis que et sento…..

Guineu – Voteu-me a mi, gent del bosc, us defensaré del foc i les flames, del vent i la glaçada. Aniré a Disneyland i portaré la vostra veu. No com el corb que sols sap endrapar carronya i celebraria que tots fóssiu cadàvers per poder tenir reserves de menjar.

Corb – No feu cas de la guineu, us vol entabanar. Recordeu que em deia, fa tan sols uns centenars d’anys, que jo era d’una bellesa inigualable, d’una serenor envejable? Ho feia pel formatge que portava al bec. Sempre promet i diu coses que no compleix. Només vol un bon lloc per entrar al corral i menjar-se les gallines.

Guineu – El corb només parla del passat, i és avui quan defensem les nostres comunitat, ell només ataca i no fa cap pla per millorar el bosc.

Corb – La guineu és un animal pudent, poc amic de la gent, només us ve a demanar el vot i després marxa amb la gallina a la boca cap el cau.

Guineu – El corb si que fa pudor, sempre amb la carronya, només entendrà coses de carronyer, de podrit, de passat. Voteu-me a mi, que soc net i polit.

Corb – No li feu cas. Si el voteu tornarà l’època del saqueig, de la expropiació, del dolor i la falta de llibertat. Jo us prometo que solcaré tots els cels per defensar-vos amb el meu elegant i poderós vol.

Mussol – Tu que en penses?

Lluna – Jo votaria el corb,….o potser la guineu? Tu que faràs?

M – La guineu la veig venir de lluny, es capaç d’enganyar, però no a mi. A mi em fa més por el corb.

Ll – Doncs mira tu que a mi em fa més patxoca la guineu. És més tranqui-la, va més a la seva.

M – I a qui votaràs?

Ll – Em sembla que a cap. És com una olla de grills.

M – On son els grills? Que en pensen?

Ll – Del discurs només he aprés que la guineu fa pudor i el corb és carronyaire……

M – I tu? que ets tu?

Ll – Blanca i immaculada, que estic per sobre de tota l’humanitat, i per suposat, del bosc aquest. I tu?

M – Soc massa intel·ligent per votar un mortal…..si fos una votació a l’Olimp, encara m’ho pensaria.

Ll – Cregut

M – Doncs mira que tu…

Lluna i Mussol – Ja, ja, ja, ja, Semblem politics….ja, ja, ja, Els grills som nosaltres…..

Ll – Mussol, que fas? No et sento.

M – Encara no m’ho crec….¿estic somiant?

Ll – No, ha guanyat el Barça….mussol de poca fe.

M – No sé per on començar…..

Ll – El què?

M – Tiro els petards, els coets i em foto el cava o al revés?

Ll – Tot a l’hora, no? Una mica i una mica, fins cremar-ho tot.

M – Comencem?

L – D’acord, comencem…

M & Ll – Uhé, uhé, uhé, campions, campions, uhé, uhé, uhé…..

M – Espera que ara ve el petard……Fiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuupummmmm!!!!!

L –Que bestia ets, una mica més i em treus un ull….

M – Amagat rere un núvol que en ve un altre…Fiuuuuuuuuuuupummm!!!

Ll – I el cava?

M – Som-hi…..ben fresquet….pummmm!

Ll – Alegria, alegria….

M – Ja pots omplir la copa bé, que aquesta val per tres…..

Ll – I que no va bé una copa amb aquesta alegria?

M – Si noia, si, visca el Barça!!!!

Ll – Viscaaaaaaa!!!

M – Copa, lliga i champions….

LL – …Un, dos, tres…..

M – Una segona copa?

Ll – Fins que no en quedi gota…..

M – Vas forta, avui….

Ll – I quan s’acabi aquesta botella, en tinc un parell més a la nevera…

M – Serà llarga aquesta nit…..

Ll – Boti, boti, boti….

M – Si,  amics, una nit molt màgica i llarga,

Ll – Hauria de durar fins demà….

M – O fins dema passat…..je, je, je.

Ll –  Avui fins i tot ets simpàtic….

M –  Qui ho diu això, tu o la lluna que tens al costat….

Ll – No ho sé….je, je, je.

M – Es igual, Visca el Barça!!!!!

Ll – Brindem altre cop….

Bona nit….bosc!!!!!!!!