Comentaris a: Retrets i més retrets http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2010/01/28/retrets-i-mes-retrets/ Petit raconet on vaig deixant constància del meu pas per aquesta vall de llàgrimes Wed, 16 Feb 2011 12:00:16 +0000 hourly 1 https://wordpress.org/?v=4.6.1 Per: trena http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2010/01/28/retrets-i-mes-retrets/comment-page-1/#comment-2139 Mon, 01 Feb 2010 05:25:20 +0000 http://blocs.gracianet.cat/despensaments/?p=937#comment-2139 cani, creure que fer retrets és escampar merda és creure que el que jo dic no és cert. I si en greips té raó en dir que no és el medi, el que sí està clar és que tot el que he retret és cert. La llàstima és que aquestes coses ningú no se les creu… fins que ja és massa tard.

]]>
Per: cani http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2010/01/28/retrets-i-mes-retrets/comment-page-1/#comment-2138 Sun, 31 Jan 2010 21:40:54 +0000 http://blocs.gracianet.cat/despensaments/?p=937#comment-2138 Lleig, no? això d’escampar merda sobre algú….poc elegant, vaja.

]]>
Per: trena http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2010/01/28/retrets-i-mes-retrets/comment-page-1/#comment-2136 Fri, 29 Jan 2010 08:30:56 +0000 http://blocs.gracianet.cat/despensaments/?p=937#comment-2136 no, t’agraeixo molt l’apunt.

]]>
Per: greips http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2010/01/28/retrets-i-mes-retrets/comment-page-1/#comment-2135 Fri, 29 Jan 2010 07:28:52 +0000 http://blocs.gracianet.cat/despensaments/?p=937#comment-2135 no trena, no demanis disculpes de res dona! De fet, avui rellegint l’apunt no és ben bé el que volia escriure ni transmetre… però alea jacta est! 😀

en qüestions emocionals tots som uns nens 🙂

]]>
Per: trena http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2010/01/28/retrets-i-mes-retrets/comment-page-1/#comment-2134 Thu, 28 Jan 2010 18:09:03 +0000 http://blocs.gracianet.cat/despensaments/?p=937#comment-2134 pel que fa a mi et demano disculpes, no pretenc que se m’entengui ni que se m’excusi, jo també he llegit retrets (en el mateix blog) molt pitjors dels que es poden veure aquests dies que esmentes; sé que no és la manera, però és una resposta emocional i no racional a qüestions doloroses. I també sé que no és el medi més adient, però no n’hi ha cap altre.

Sé que jo poso comentaris amb retrets en el blog que tu dius, però també en deixo molts que no retreuen res. Suposo que depèn del meu estat d’ànim i i el meu estat d’animadversió respecte el blocaire. No pretén ser una excusa, només una explicació. Sé que no està bé retreure coses d’aquesta manera, però en certa manera m’he tornat dolenta o immadura. Tot i que potser mai no he estat prou madura…

I també volia dir que des del meu punt de vista és pitjor llençar la pedra i amagar la mà.

]]>