Comentaris a: Dessacralitzant la vida

Per: La resucitada

La resucitada — Tue, 21 Jul 2009 10:39:40 +0000

Gràcies per intentar-ho xò animar-me animar-me no m’animat molt (sort que no treballes al tlf de l’esperança).Potser és que et falta experiència en els estats emocionals deseperats (i això és una bona notícia)

Per: cristina

cristina — Sat, 23 May 2009 00:13:13 +0000

Greips: He llegit amb atenció el que escrius, intento entendrat, però penso que es un pensament molt egoiste, poder es aixir i no t’importa, o poder no t’enteng.

La mort es veritat que allibera el patiment, però la meva experiencia
amb malats que he cuidat en diu que tots tenien esperança de millorar i cap volia morir.

¿Quins son els que haurien de morir perque la resta visquès millor?

¿Revoluciò i guerra son diferents per tu?

Justificar la violencia a mi no en sembla bè

Per: cani

cani — Fri, 22 May 2009 22:53:40 +0000

Penso que l’home, s’ha creat aquest temor cerval a la mort per dominar els altres. Qui te por, és més fàcil de dominar que qui no en té. En això es basen les amenaces.
De totes maneres seria bo, penso, prendre la mort com una forma de la vida. M’explico. La vida és com una enorme roda que gira gràcies als sers vius (tots) i als diferents estats de la materia. I això som, per molta filosofia que hi fotem.
A veure si, d’una vegada, aprenem a fer les coses, no per la recompensa eterna, que sí. L’unica recompensa eterna és deixar el pati escombrat i ensenyar a escombrar-ho els que venen darrera. I si pot ser fregat, millor que millor.