Comentaris a: L’Església del Mar

Per: Kelvin

Kelvin — Thu, 09 Nov 2006 23:17:03 +0000

Us heu fixat en quantes pàgines té el llibre???

Per: rosa maria

rosa maria — Mon, 14 Aug 2006 14:31:19 +0000

Els teus “comentaris literaris” sempre em semblen interessants, però en aquest has dit quelcom que no té a veure directament amb el llibre, i que m´ha cridat especialment l´atenció ja que hi estic totalment d´acord i jo hagués estat capaç d´expressar-ho millor! Em refereixo al que comentes del “mestissatge”, i de la pèrdua d´una identitat per crear-ne una de nova. Jo crec que el “mestissatge” sería positiu, sempre i quan fos fruit de la convivència, l´intercanvi cultural, el respecte i l´interès i aprenentatge mutu (que bonic eh? i que utòpic, potser…)però jo també ho veig molt “xungu”… som molts els catalans amb arrels a altres llocs, i ser catalans no ens impedeix estimar altres terres, ni tenir arrels d´altres llocs ens impedeix ser catalans. Llavors no entenc perque hi ha tants catalans que viuen d´esquenes a la seva terra, com si Catalunya “no anés amb ells”, com si es trobéssin en “territori enemic” i es passéssin la vida en una Andalusía o Extremadura “virtuals” (o Castella, o Múrcia, o etc). Tothom té dret a sentir-se d´on vulgui, jo sóc i em sento catalana, no sóc manxega però m´hi sento una mica, sóc espanyola però no m´hi sento gens… els sentiments d´una persona no es poden discutir ni recriminar, però sí el menyspreu i el desinterès cap a la cultura que sigui. Si els espanyols defensen tant la “propietat” de Catalunya, llavors perquè no defensen la seva cultura i la seva llengua com a pròpies, ja que és cosa del seu propi país? suposo que la clau d´aquesta pregunta (i moltes més que tinc al cap però ara no formularé aquí perque ja m´estic passant tres pobles) està en la incultura generalitzada que corre per aquest racó de món (suposo que als de dalt tampoc els interessa gaire tenir una societat culta i avançada). Ells estan drets i nosaltres de genolls? potser tots hi estem, de genolls, només que nosaltres una mica més.

Per: cani

cani — Sat, 12 Aug 2006 22:47:50 +0000

L’he llegit, fa poc. El tinc desde fa mesos, però entre la feina i la mandra…a més m’agrada llegir els llibres a globs grans. No alló d’una pagina diaria. O sigui que amb tres dies, el llibre polit. I he de dir que m’ha sorprés. L’estil literari podria ser millor, però no està gens malament per ser el primer llibre d’un autor, amb tants aconteixements i tantes dades, a més d’un periode historic mogut, com sempre hem tingut els d’aquesta terra. És de bon llegir, dona una bona visió de l’epoca i passen moltes coses. És molt un llibre d’aventures amb la historia de fons i ben tranada.

Per: vives

vives — Fri, 11 Aug 2006 11:18:17 +0000

El cert es que el llibre, un cop començat, es dificil de deixar-lo sense acabar de llegir.
Pero si es cert que els seus personatges no els notes a faltar o en vols mes.

Al contrari d'una serie com es "Los Hijos de la Tierra" de Jean M. Auel, que per cert he llegit amb catala, i que al acabar un llibre desitges començar un altre per seguir la vida de la protagonista i els seus companys (humans o no).

Per: greips

greips — Fri, 11 Aug 2006 10:37:37 +0000

@Alex:
la trilogia de Jaume I i la de 1714 estàn molt bé (tot i que el 2n llibre de 1714 ("fam de rei"??) és el més pobre :P) i certament encaixen amb el que jo demano. Cal escriure sobre nosaltres, sense vergonyes, som el que som i venim d'on venim i cal assumir-ho sense complexes :-)

Els altres que comentes no els he llegit, me'ls apunto :-)

Per: Àlex

Àlex — Fri, 11 Aug 2006 10:33:02 +0000

Estic d'acord amb la teva apreciació literària, tot i que jo reconec que m'he sentit transportat a aquella atmosfera.
Crec que en els darrers anys ha sortit una línia literària de novel·la històrica catalana que està molt bé (la trilogia de l'alfred bosch sobre el 1714, la trilogia d'albert salvadó sobre Jaume I, L'engany de Casp, Corpus de Sang, Les cendres del cavaller, i més que em deixo), perquè els catalans tenim una història llarga i amb grans episodis èpics.
Jo l'he llegit en la versió catalana, evidentment, però els qui l'han llegit en espanyol destaquen que es fa estrany llegir-la amb els noms catalans. Imagino que pels de fora encara deu ser més curiós. El cert és que l'altra dia vaig acabar a Santa Maria del Mar, feia temps que no hi anava, el llibre, suposo.