L’ origen d’aquest  animal es troba a la Xina, on va adoptar el mateix nom que la girafa, amb qui se l’ha associat força vegades, tot i que les seves descripcions no són similars. També se l’ha tractat d’Unicorn oriental, però només comparteixen algunes característiques. En general, al Kirin se’l descriu con un animal situat entre el cavall i el cérvol, amb una llustrosa cabellera, amb banyes (generalment una o dues, i que en la femella no acostumen a apareixen), amb cua de bou o de cavall i que té el cos recobert d’escates. Tot ell pot estar recobert de flames, atès que entre els seus poders està el de poder respirar i expulsar foc.

Son éssers tranquils, prudents i pacífics, i tot i que no ataquen sense motiu, es defensaran si són amenaçats, però evitaran qualsevol mort.

Un altre poder que té es de caminar sobre l’aigua i les fulles del terra sense tocar-les, doncs respecta profundament la vida i evita trepitjar qualsevol ésser viu. També poden comunicar-se amb els éssers humans, ja sigui parlant obertament com a través de telepatia. En aquestes converses son capaços de reconèixer qualsevol mentida i esbrinar si la persona té bon cor, a qui protegiran sempre que puguin.

Es diu que viuen dos mil anys i que la seva aparició pot marcar el naixement d’un gran líder, l’enderrocament d’un govern pervers o el nomenament d’un nou rei. També apareix en llocs governats per caps benèvols i virtuosos, ja siguin grans regnes com petites llars. En qualsevol cas, veure’n un sempre és símptoma de bona fortuna.

Es diu que deixen petjades palmípedes i a vegades llencen còdols a cases que es troben en
la seva ruta, així els habitants saben que els Kashanbo estan emigrant i l’hivern avança correctament.
A vegades un Kashanbo vagarà fins una casa habitada i demanarà quedar-se allà, i mentre que al principi sembla que no provoqui gens de mal, li agrada fer bromes i trapelleries. Si se l’enfureix o s’ofèn pot foragitar els cavalls i causar malalties al bestiar amb la seva saliva.

Segons llegendes locals en les prefectures de Wakayama i Mie, l’origen d’aquest Youkai podria torbar-se en els Kappa, que quan transcorre la tardor inicien el camí cap a les muntanyes on passaran l’hivern; o podria tractar-se d’un Kappa que ha sobreviscut a un hivern a les muntanyes, allunyat dels rius, i s’ha acabat transformant.

El seu aspecte és similar a una granota de la mida d’un nen, amb escates de color verd que varien fins al groc o al blau. Segons la descripció es compara la seva cara amb la d’un simi o la d’una tortuga, ja que té un bec semblant. Els dits de les seves mans i peus estan units per membranes que li permeten nadar molt bé. Algunes descripcions també li col·loquen una closca com la de les tortugues, però en el tret més característic totes coincideixen: una depressió al cap damunt del crani i rodejada de cabells, amb un pentinat força específic conegut com a okappa atama (en japonès: 御河童頭). Dins d’aquesta depressió, els Kappa duen aigua quan surten a terra ferma, i si per algun motiu la perdessin, primer es trobarien dèbils, després quedarien immòbils i finalment moririen. Per aquesta raó, poques vegades es deixen agafar a terra ferma.

Viuen en llacs i rius, o ben a prop d’aquests, en ciutats mig submergides o amagades dins de coves amb fàcil accés a l’aigua. Aquestes poblacions son similars a les humanes, tot i que són una mica més arcaiques.

Al ser criatures aquàtiques, son excel·lents nedadors i pescadors. Aquest fet és l’origen de l‘expressió “kappa no kawa nagare” (un kappa que s’ofega, en japonès: 河童の川流れ), que significa que fins i tot els experts cometen errors.

Els atacs que realitzen contra els humans varien des de tirar-se pets pudents, mirar com es despulla una dona i robar-li la roba fins a saquejar collites, segrestar nens o violar dones. Però en el que més destaca és en atacar a nens dins l’aigua per a ofegar-los, ja que els hi encanta la seva sang i els seus budells, que aspiren a través dels anus de les seves víctimes (creences força arraigades perquè coincideixen amb els símptomes que presenten els cossos dels ofegats al cap d’uns dies). Per prevenir aquests atacs dins l’aigua, les famílies escrivien el seu nom en un cogombre i el deixaven a l’aigua com a ofrena al Kappa, ja que els cogombres són l’única cosa que adoren els Kappa per sobre la sang dels nens. Aquesta devoció pels cogombres a portat a nomenar a una varietat de sushi que duu com a principal ingredient aquesta hortalissa com a Kappamaki (en japonès: 河童巻).

D’aquesta manera la millor defensa contra un Kappa es poder lliurar-li un cogombre, ja que també poden afavorir a aquells que els hi hagin ofert. L’altre manera d’enfrontar-se intel·ligentment contra un d’ells és fent una reverència, ja que també son amants de la bona educació i es veuen obligats a respondre de la mateixa manera, perdent així l’aigua que duen damunt el cap. Aquestes bones maneres que segueixen en tot moment també els compromet a complir les seves promeses, fent que no es puguin desdir un cop pronunciades.

Per enfrontar-se a ells també es recomana l’ús del foc, ja que el temen, i en molts pobles es celebren festivals de focs artificials per espantar-los i allunyar-los d’un possible atac.

Tot i ser considerats criatures perilloses i malignes, també són intel·ligents i els hi agrada comunicar-se amb els humans. Destaquen com a curanderos, experts en alleujar els dolors d’esquena. També posen a prova les seves capacitats intel·lectuals, jugant a shōgi (un joc semblants als escacs, en japonès: 将棋) o físiques, disputant enfrontaments de sumō (en japonès: 相撲).

Sobre el seu origen hi ha varies llegendes. La primera explica que un reconegut fuster creava figures de palla i després els hi donava un alè de vida perquè l’ajudessin en la seva feina; quan aquesta estava enllestida, els tirava al riu. Una altre indica que el seu origen provindria del fet de deixar fetus morts sobre petites embarcacions que s’enduia al corrent riu avall.

El seu aspecte correspon al d’una dona de mitjana edat, amb trets exagerats, com podria ser un gran cap, ser gegant o anar vestida de manera extravertida.

El seu origen es podria trobar en la mort d’una dona que per desamor es trastoca i sucumbeix, convertint-se en un fantasma que perseguiria a l’home que l’ha rebutjada.

Amb el seu nom es pot fer un joc de paraules ja que  significa “aparició de cabells vaporosos” o escrit amb diferents kanji (希有怪訝) es pot traduir com a “cosa inusual que es veu rarament”.

Es coneix degut al següent fenomen: un viatger és colpejat per una forta ràfega de vent que li deixa esgarrapades o un tall net.

S’explica que en aquesta acció participen tres Kamaitachi: el primer és qui dona el cop a la víctima, el segon fa el tall i el tercer cauteritza la ferida abans que comenci a sagnar abundantment.

En altres llegendes es situa a la Jyorougumo lligada a petits llacs profunds o cascades, on tindria la seva guarida. Els poc previnguts viatjants són enganyats, i atrets per la bellesa de la Jyorougumo moren ofegats a les seves aigües. També es pot valdre dels seus fils per atrapar-los. Aquells rivals llestos que s’enfronten a la youkai utilitzaran aquests fils per lligar-los a alguna soca o roca propera, i així quan siguin estirats, la Jyorougumo s’endura una petita sorpresa.
Dins d’aquesta versió, es recull que en una ocasió un llenyataire va perdre la destral a l’aigua i que la Jyorougumo i li va tornar amb la condició que no parlés d’ella. L’home així ho va prometre, però mentre bevia més tard, va explicar el que li havia succeït i allà mateix va caure mort.