Comentaris a: Cospedal

Per: alejandro

alejandro — Thu, 17 Jun 2010 14:37:17 +0000

una prueba

Per: Cristina

Cristina — Thu, 17 Jun 2010 14:12:19 +0000

Francesc: Yo tanto de historia no sé, pero te diré que un familar mio, trabajaba en correos por las mañanas y todas las tardes trabajaba en Comisiones Obreras gratis.
Nunca quiso hacer horas extras ni tener otro trabajo porque tenia el convencimiento que habia mucha gente que necesitaba un primer empleo y que el pluriempleo de algunos perjudicaba a muchos trabajadores.
Luchó siempre por los derechos de los trabajadores desde la izquierda claro, y solo pensar que la derecha se otorga ese titulo del partido de los trabajadores me da grima.
Es verdad que hay muchos trabajadores que votan al PP pero me gustaria saber que puestos ocupan.

en el lenguaje hemos unificado trabajadores y ya no llamamos obreros, y queda muy bonito, pero la realidad es tozuda y se ve claramente en la sociedad la diferencia de clases sociales.

el esfuezo de muchas personas de muchos años de lucha obrera,se cae y se cae por culpa de los de siempre especuladores , estafadores, y ladrones que como decia en mi escrito anterior ni se les conoce quienes son y solo algunas veces se descubre alguno y se le puede juzgar.

Per: Francesc

Francesc — Wed, 16 Jun 2010 17:10:03 +0000

El PP no és el partit dels treballadors, però la gran majoria dels seus més de deu milions de votants són treballadors. També hi ha empresaris i grans capitalistes que són votants del PSOE.

Respecte als drets de treballadors hem de recordar que l’estat de benestar modern és una creació d’Otto von Bismark, un senyor de dretes, conegut amb el sobrenom de Canceller de Ferro, que va donar plena llibertat als sindicats alemanys (1881), molt abans que qualsevol altre govern europeu, va fundar la primera Seguretat Social (1885) i va crear un sistema de jubilació obligatòria (1889), entre altres mesures socials avançades.

Estic completament d’acord que Zapatero hauria d’haver dimitit a hores d’ara, molt abans de retallar, amb convicció o sense, el nostre actual estat de benestar.

El sistema de lliure mercat és molt dolent però, dissortadament, les seves alternatives socio-polítiques i econòmiques han estat molt pitjors fins ara, no m’agradaria viure a Corea del Nord, sincerament. Però no hem de perdre mai l’esperança en un futur millor.