Realment la de Milà és una meravella. A més, es pot pujar al ‘terrat’ on es té una perspectiva molt diferent. Tens les gàrgoles a tocar de la mà 🙂 I a l’interior una escultura de Sant Bertomeu ‘espelusnant’.

La catedral de Florència té una façana espectacular i una cúpula increïble. L’interior, però, no és especialment bonic. En canvi, l’interior del baptisteri és molt i molt maco.

Pisa. Tothom es fixa en la torre, però la catedral també val molt la pena, sobretot el púlpit que hi ha, de Palladio… lo flipas!

La de Siena. Molt maca per fora i amb un terra que és una obra d’art tot ell…

La Basílica de Sant Pere del Vaticà. Enlloc no s’està tan a prop de Déu (viu, s’entèn :). No m’agrada gaire, tot i el baldaquí de Bernini. Però s’hi ha d’entrar: hi ha la ‘Pietat’ de Miquel Àngel.

A Roma també cal anar a San Pietro in Vincoli a veure el ‘Moisès’ de Miquel Àngel i a Santa Maria de la Victòria a veure ‘l’Èxtasi de Santa Teresa’ de Bernini.

I d’Itàlia anem cap a Moscou. A la Plaça de les Catedrals del Kremlin: IM-PRES-SIO-NANT! És tan i tan bonic… Però, tan i tan…

La entrevista la puedes ver en el enlace que sigue:

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=83992&seccio=Lleida&fecha=2008-07-28&sortida=03:00:00

He visto las fotos de tu hijo y es monisimo, a mi me parece que es igualito a ti

Si me interesa el tema de las catedrales de hecho me pregunto siempre, como pudieron hacer esas maravillas,

¿Me la puedes enviar al blog la entrevista?
La leeré no solo por el interés en el tema también para ver como te desenvuelves en este medio.
Un saludo Luis espero que tu mujer este totalmente recuperada,

el tiempo que se tardó en construir,la cantidad de obreros que debia de haber etc.

Las que más me gustan son las de Santiago de Compostela, Burgos, Notre Dame, León y Astorga (la última barriendo para casa, para el que no la conozca tiene unos retablos muy bonitos, y el entorno de la catedral también es precioso).